Pàgines

07 de setembre 2017

Cogombres confitats en vinagre - Schüttelgurken - Thüringer Schnellgurken - #20minutsimàgia

La recepta descobriment de l'estiu!! 



Els que em seguiu regularment ja sabeu que tinc un hort, més aviat petit, del que estic molt orgullosa. No només perquè ens abasta de verdura ecològica sinó que arreglar-lo, alliberar-lo de males herbes i plantar-hi verdures experiment - tinc la mania d'intentar fer créixer fruites i verdures del sud a les terres nòrdiques ☻ - és la millor teràpia de relaxament de totes!!! 

Però els que teniu (o coneixeu algú que té) hort, sabeu que quant arriba el temps d'una verdura, arriba a cabassos!!! 

Per evitar el malbaratament i com que no tinc massa espai, intentem plantar força varietat de verdures en poca quantitat. Normalment en tenim per nosaltres i per regalar-ne un parell de grapats als veïns i/o amics PERÒ... 

... sempre hi ha les vacances! I aquells dies en què tots els veïns tenen, ja han comprat o els hi han regalat el que tu els hi volies donar i a casa simplement necessitem variar un xic també. Quan arriben aquests dies, els cogombres (en aquest cas) s'apilonen a la nevera. 


És en aquests moments que calen receptes com aquesta! Especialment perquè amb els cogombres no ens ajuda la tècnica de l'escaldat i la sortida del congelador. 

La recepta és de la veïna, la Sandra! O... millor dit, de la seva mare. Ja d'entrada i per les marques del papers es veu que és del tipus de recepta que m'agraden ♥ Receptes que es fan i es tornen a fer repetides vegades al llarg d'una vida perquè no ens imaginem un estiu sense aquests cogombres.


Els cogombres són molt ràpids de preparar i el confitat no porta gens de feina així que m'ha semblat oportú incloure la recepta dins la secció de #20minutsimàgia doncs realment parlem d'un tres i no res. 


El procediment és molt semblant als xampinyons macerats. Com a curiositat, per si algú es fixa amb el nom que porta la recepta de la Sandra: Schüttelgurken, dir-vos que si hagués traduït la recepta al peu de la lletra, ara mateix parlaríem de cogombres xarbotats o sacsejats. El nom ve perquè segons la tradició esotèrica-culinària de l'Alemanya de l'Est, els cogombres no estan al punt sinó els hem xarbotat 7 vegades ♥♥ 

Dit això, passo a donar-vos la recepta i després, mentre els aneu sacsejant, us explicaré una mica més sobre l'origen d'aquesta recepta. 


Ingredients

  • 3 cogombres mitjans o 2 de grossos i llargs. 
  • 2 cebes 
  • 2 culleretes de sal 
  • 2 culleretes de llavors de mostassa 
  • 2 cullerades de sucre 
  • 120 grams de vinagre de vi blanc - llegiu "Notes" 
  • Pebre al gust 
  • 1 manat d'anet - llegiu "Notes" 

Procediment

  • Pelem els cogombres i els tallem. Per tallar-los, primer en farem trossos d'uns 3-4 cm. per acabar tallant cada tros a quarts. 
  • Pelem les cebes i les tallem. Primer per la meitat i seguidament tallem les meitats a quarts. 
  • Posem les hortalisses dins un bol que es pugui tapar hermèticament.
  • Hi afegim la sal, les llavors de mostassa, el sucre, el vinagre i el pebre.
  • Piquem o esmicolem l'anet i l'afegim al bol.
  • Tapem i sacsegem bé 1 primera vegada.


Ja tenim els cogombres preparats!


Ara posarem el bol a la nevera i el deixarem unes 24 hores macerant TOT I QUE... això de les 24 hores és relatiu. La Sandra em va dir explícitament, que cal xarbotar els cogombres 7 vegades! No n'hi ha prou de deixar-los 24 hores dins la nevera. És al anar barrejant la maceració que les verdures es van confitant. I llavors el cogombre, i la ceba, agafa el punt ideal de sabor. 

Així que feu-los amb antelació i aneu sacsejant sempre que obriu la nevera. I si els feu i no els mengeu de seguida, tampoc passa res: un cop confitats es conserven molt bé i el sabor només fa que intensificar-se. Nosaltres vam menjar els últims gairebé 3 setmanes després d'haver-los fet i eren boníssims!  

Els podeu servir sols com a aperitiu, acompanyant una amanida, una truita de patates, uns embotits, un bon pernil o, fins i tot, carn a la brasa: són exquisits!  



I, si m'ho pregunteu a mi, el dream team l'aconseguireu acompanyant-los de formatges!! ♥ 

Què, com ho veieu? 

Mentre us ho aneu rumiant, només un apunt...

... quan li vaig preguntar a la Sandra si la recepta era tradicional d'Alemanya, va dir-me: "ostres, no ho sé. A casa la meva mare sempre els ha fet. I les veïnes també. Si hi penso, als estius, sempre que ens trobàvem per menjar, algú portava cogombres confitats. I fins al dia d'avui

Interrogant al sr. Google he pogut llegir que sembla tractar-se d'una recepta regional de l'estat de Turíngia (Thüringen). Per això també es coneixen com a Thüringer schnellgurken (cogombres ràpid de Turíngia). Molt populars, sense cap mena de dubte! Presents a totes les cases i a tots els receptaris familiars. No teniu una mica de curiositat? Amb tants adeptes, aquests cogombres han de ser bons per força, no us ho sembla? 



Bé, són MOLT bons! Us ho garanteixo! ☻

NOTES
  1. El vinagre. La recepta original porta 2 cullerades  (30 grams) d'essència de vinagre. Jo tinc l'essència a casa perquè a Alemanya la venen i la Sandra me'n va regalar una botella per fer els cogombres però no tinc clar si podeu aconseguir-la a Catalunya: jo no l'havia vist mai! És tracta d'un vinagre amb un grau d'acidesa del 25%. Al obrir la botella i olorar-lo... ufff, caus desplomat!! ☻ De fet, durant moltes generacions s'ha fet servir per netejar ja que és una joia amb la calç! Si es vol consumir a l'amanida, cal diluir-lo amb aigua. Potser es pot trobar als supermercats amb influència nòrdica com ara el Lidl o l'Aldi: no ho sé PERÒ no passa res! Ho podeu fer amb qualsevol vinagre de que tingueu per casa i us agradi. NOMÉS hi ha una cosa a tenir en compte: els vinagres que tenim tots a casa, tenen un grau d'acidesa d'un 4-5% així que hem d'augmentar la quantitat de vinagre de la recepta entre 4 i 6 vegades. Si no sou massa de vinagre (és el meu cas), podeu caure en la temptació de no augmentar la quantitat o de fer-ho subtilment... jo vaig cometre aquest error i us puc assegurar que els cogombres NO surten bé. Penseu que la quantitat de vinagre que hi poseu és la responsable de l'extracció dels sabor i el confit de les verdures. Penseu que es diluirà amb l'aigua que deixen anar els cogombres al anar-se confitant i, a més, tenim el sucre. Els cogombres queden al punt i el gust del vinagre s'hi nota d'una manera molt refinada ♥ Si no n'hi posem suficient, el resultat són uns cogombres dolços que no tenen gust a res i la ceba, igual que si la mengéssim crua i sense amanir: no val la pena! 
  2. l'Anet. Qui diu anet diu fonoll, orenga, farigola o l'herba que a vosaltres més us motivi. Jo trobo que amb l'anet queden boníssims però també els he fet amb fonoll i ens han agradat molt: qüestió de gustos! ☻

6 comentaris:

  1. Desde luego tener un pequeño huerto en el norte es complicado, pero esta claro que te vale la pena.Buena idea hacerlos confitados en vinagre.Bueno,sano,pocas calorías y versátil para combinar incluso con queso sin duda.
    petons

    ResponElimina
  2. No recordo de veure per aquí l'essència de vinagre. Una recepta tan tradicional es bona segur i per les amanides han de quedar molt bons els cogombres confitats que ens portes.
    Petons.

    ResponElimina
  3. A confitar cogombres s'ha dit!

    ResponElimina
  4. M'acabo d'enamorar d'aquesta recepta!
    M'hi posaré ben aviat i ja et diré.
    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina
  5. Hola, si passes pel No tot són Postres trobaràs la meva versió dels teus cogombres confitats!

    Gracies per compartir la recepta

    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonica, ja hi he passat aquest matí a primera hora! M'ha fet molta il.lusió! La propera vegada ho provaré amb farigola! 😊
      Petons

      Elimina

FELIÇ de rebre comentaris!!!!
Dolors