15 de març 2017

Fricandó {Projecte Roca}



Aquest mes m'ha tocat a mi escollir la recepta del #projecteroca! ☻

Ja sabeu: el projecte que vol posar fotos al llibre Les receptes de la meva mare de Joan Roca. Un llibre solidari que ofereix els seus beneficis íntegrament al banc dels aliments.

A més, estic molt feliç de dir-vos que justament la setmana pasada, unes companyes van ser als estudis de la Cadena SER per fer una entrevista amb Carlos Cano a Play Gastro i parlar del projecte. Podeu llegir-ho i escoltar-ho tot a aquí

Només adelantar-vos que és una entrevista bonica ja que des de Madrid, ciutat on viuen la majoría de les integrants del #projecteroca, s'està descobrint i parlant meravelles de la cuina catalana! La nostra cuina! És molt emocionant!! ♥ 

Però bé, anem a la recepta perquè també fa plorar! D'alegria clar! Estic encantada de la vida amb el resultat ☻

I deiem... el Fricandó!

De fet, tot i ser un plat ben tradicional de la cuina catalana, crec que NO l'havia menjat mai abans...

... la meva mare fa una vedella amb bolets excepcional i amb un gust molt semblant. Podria ser, sense cap mena de dubte, la cosina-germana del fricandó però si la recepta de vedella de la mare és inspiració personal o el resultat d'una recepta de fricandó que ha perdut el nom a costa d'anar passant de veí a veí... no ho sé! Vet a aquí la màgia dels pobles! ♥

Per tant puc parlar de primera vegada. La primera vegada que he cuinat i menjat fricandó essent-ne plenament conscient i ens ha deixat a tot amb ganes de tornar-hi! BONÍSSIM!! Amb majúscules!!!


He seguit la recepta d'en Joan al seu llibre amb només un parell de canvis:
  • La meva peça de vedella no arribava als 1000 grams.
  • He preparat un còctel a parts iguals de Rom, Cognac i Grappa. En comptes de vi ranci i vi blanc sec que no en tinc a la bodega, . 
  • No acostumo a treballar amb safrà. No em pregunteu perquè però no m'acaba d'agradar el sabor que et deixa al menjar-lo així que mai en tinc a casa.  Per això, per la picada, he fet servir flors de bergamota silvestre del jardí que vaig assecar al acabar l'estiu. Són flors comestibles, medicinals i molt aromàtiques. 




  • He fet servir galetes Maria. Simplement perquè no tenia carquinyolis
  • He afegit una punta de xocolata al 75% de cacau a la picada. Perquè? Doncs perquè és una possible opció de les que comenta en Joan i la meva àvia sempre ha posat xocolata a les picades. 

Fets aquests aclariments, anem a la recepta:

Ingredients


  • Moixernons - els meus deshidratats de la casa Ferrer
  • 850 grams de carn de vedella tallada a filets petits (J.R - 1200 grams)
  • Sal
  • Pebre
  • 3 cullerades de farina
  • Oli d'oliva 
  • 2 cebes
  • 1 pastanaga
  • 1 tomàquet
  • 65 grams de rom
  • 65 grams de grappa
  • 65 grams de cognac (J.R - 100g vi ranci / 100g vi blanc sec)
  • 1000 grams d'aigua o brou de vedella.
  • Un grapat d'ametlles
  • 4 grans d'all
  • Un parell de branques de julivert
  • 1 galeta Maria
  • Flors de bergamota silvestre



Procediment

  • Posem els moixernons a hidratar dins un bol amb aigua freda.
  • Salpebrem els filets de vedella i els enfarinem lleugerament.
  • Posem una cassola al foc amb l'oli d'oliva i comencem a fregir els filets fins que quedin ben rossos. 
  • Així que agafin color, els anem posant en un plat i els reservem.
  • Seguidament colem l'oli per netejar-los de les restes de farina que hi hagin pogut quedar i tornem la paella al foc per començar el sofregit.
  • Pelem i tallem ben petites la ceba i la pastanaga.
  • Les posem a la cassola i les comencem a coure tot vigilant que no es cremin.
  • Mentrestant ratllem la tomata.
  • Així que la ceba i la pastanaga agafin color, hi afegim la tomata i ho deixem coure amb compte perquè es concentri bé el sofregit.
  • Un cop les verdures han agafat el color fosc del sofregit, hi afegim tot l'alcohol i ho deixem reduir.
  • Ara recuperem els filets de vedella i els afegim a les verdures.
  • Cobrim la carn amb el caldo de vedella i ho deixem coure a foc lent durant uns 45 minuts o fins que la carn estigui tova. 
  • Hi anem afegint brou a mida que el guisat ens ho demani. 
  • Passat el temps, escorrem els moixernons i els afegim al fricandó i deixem que faci xup-xup uns minuts més.
  • Mentrestant fem la picada amb els alls, el julivert, la galeta Maria, la punta de xocolata, les ametlles i les flors de bergamota silvestre.
  • La tirem al guisat en els últims moments de cocció
  • Tastem el punt de sal i ja podem apagar el foc.

A punt per menjar!! PERÒ... 

... com ens recorda en Joan al llibre i com ja sabem dels guisats, són més saborosos passades unes hores o a l'endemà que no pas al moment de cuinar-los: a mida que passen les hores, els sabors s'intensifiquen i el plat s'equilibra. 


I per acompanyar-lo? Doncs el que us vingui de gust! En Reto i l'Iris l'han acompanyat d'uns nyoquis i jo... no he parat de sucar-hi pa!! 

Què, us animeu? 

Pot semblar complicat però NO ho és gens! Una mica entretingut... això sí! Però val la pena l'estona als fogons! I si voleu acabar-vos de convèncer, doneu una ullada al Fricandó de les meves companyes de projecte: flipareu!! 

12 de març 2017

Púding de xocolata amb llavors de Xia / Chía / Salvia Hispanica



Darrerament sentim a parlar molt de les propietats gairebé màgiques de les llavors d'aquesta planta originària de Mèxic i Guatemala. 


Ja sabeu que jo no tinc problema a provar receptes noves i que si m'agraden, les integro ràpidament al meu receptari particular. 

Des de fa un temps cap a aquí i gràcies a la proliferació de dietes alternatives que busquen uns ingredients més sans i naturals, el púding de xocolata amb llavors de Xia (Chía... Chia... no semblem posar-nos d'acord en el nom català...) està a l'ordre del dia.

Malgrat tot us confesaré que m'ha costat posar-m'hi. No m'acabava de convèncer el fet de remullar unes llavors en una barreja de cacau i aigua (o llets vegetals), esperar que agafin consistència gelatinosa degut al seu contingut de fibra soluble i menjar-m'ho a cullerades tot celebrant que menjo un "púding"... sense sucre, sense lactosa, sense ser un púding, vaja! ☻ 

Però al final ha pogut més la curiositat i mireu: el púding de llavors de xia m'ha sorprès gratament!! No per menjar-lo sempre ni tampoc per substituir de per vida el flam de xocolata clàssic però si que he de dir que és bo! Curiós, però bo! 


Si l'acabeu amb unes granes de magrana i un rajolinet de mel, li aportareu un extra de vitamina C i un toc dolcet que el fa especialment agradable i refrescant. 

No feu com jo: no el rebutgeu d'entrada! No està de més tenir un as a la màniga en cas d'intoleràncies, dietes baixes en sucres, greixos o simplement per provar una cosa diferent. 

I no pot ser més fàcil de preparar:


Ingredients


Per a 2 copes com les de les fotos o 4 gotets de 100 ml.

  • 200 grams d'aigua (o qualsevol llet vegetal)
  • 45 grams de cacau sense sucre
  • 1 cullereta de pasta de vainilla - jo faig servir Home Chef 
  • 45 grams de llavors de xia
  • Magrana desgranada - opcional
  • Mel - opcional


Procediment

  • Posem l'aigua dins un bol.
  • Hi afegim el cacau i remenem bé amb batedor de varetes manual, per tal de dissoldre'l completament.
  • Fem el mateix amb la vainilla.
  • Ja només ens falta barrejar-hi bé les llavors de xia.
  • Deixem reposar la barreja 15 minuts per donar temps a les llavors a hidratar-se.
  • Passat aquest temps, tornem a remenar bé. Les llavors ja haurien de mostrar-nos la seva acció gelificant.
  • Deixem que el púding reposi 15 minuts més.
  • Per acabar, batem una darrera vegada i ja podem posar el púding dins els gotets o les copes. 

Ara ja tenim el púding fet. El tapem amb film transparent i el reservem a la nevera fins al moment de servir. Abans de portar-lo a la taula, decorem amb les granes de magrana i un rajolí de mel. 

A nosaltres ens ha agradat! ♥ A veure què us sembla a vosaltres. 



I dit això, no vull acabar aquesta entrada sobre la Salvia Hispanica sense dir-vos que NO us deixeu enredar per tot el que sentiu a dir o llegiu sobre aquestes llavors. 

És veritat que són saludables: ens aporten olis Omega-3 vegetals, fibra i vitamines PERÒ no són més màgiques ni més sanes que les llavors de llinosa (lli) per exemple. I s'han obert un camí dins la cuina gràcies a que la seva fibra soluble adopta consistència de gelatina en posar-la en contacte amb un líquid però les llavors de xia no són les úniques que pateixen aquesta transformació. És tan simple com reconèixer que aquestes llavors estan de moda però no hauríem de deixar que les modes ens arrastressin sense analirzar-les un xic...

... hem de vigilar! Totes les qualitats de les llavors es poden tornar en contra nostra si n'abusem! Els efectes sobre el trànsit intestinal en pot ser un exemple. La fibra és molt recomenable en cas de problemes de restranyiment però si en prenem massa, podem acabar amb inflors estomacals i problemes gastrointestinals.

I encara una sorpresa més!! Les llavors de Chia són altament calòriques ja que no contenen pràcticament gens d'aigua. Penseu que cada 10 grams de llavors ens aporten 50 calories. 

I és que ja ho diu el refrany: totes les masses piquen!☻
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...