03 de desembre 2018

Blandina's Maroni-Torte o Pastís de mousse de castanya de la Blandina

Si us endinseu dins el blog i busqueu una mica les receptes de temporada, no us caldrà massa temps per adonar-vos que tinc passió per les castanyes!




Trobareu pastissos com ara el de formatge i castanyes, el de castanyes i xocolata, el de castanyes, pera i farina de fajol però també pancakes amb farina de castanya - boníssims! La foto no els hi fa justícia! Quin horror! - i pa! Un pa rústic i molt aromàtic. Ideal per combinar amb formatges o embotits i sentir-nos ben units a la terra.

Bé, el cas és que quan en Jaume em va comentar que la seva sogra feia un pastís de castanyes boníssim que tenia la capacitat d'anul-lar-li el seny, no vaig poder evitar sentir la necessitat vital de tenir-ne la recepta. 

I voilà

Gràcies Blandina!! 💕

El pastís és realment molt bo. Lleuger - pel que fa a la textura, no ens enganyarem tampoc - i amb un gust de castanyes intens que realment t'obliga a repetir. 




Per ser completament sincera, i espero que no t'enfadis Blandina, he de dir que he canviat un parell de coses de la recepta original PERÒ diria que els canvis no desmereixen per res el resultat.

El primer canvi és que la Blandina fa servir 150 grams de Varietà. El Varietà és un sobre amb una pols a base de sucre, xarop de glucosa, llet deshidratada, aroma, oli de palma, proteïna de la llet i... gelatina que nosaltres trobem fàcilment al supermercat.  

La funció principal d'aquest còctel d'ingredients, és la de donar aire i estabilitat a dolços com ara cremes, nates, mousse i demès escumes. 

Com que no tinc clar fins a quin punt es pot trobar un producte similar fora de Suïssa i donat que estic convençuda que pràcticament cap dels seus ingredients és imprescindible a l'hora de fer el pastís, n'he prescindit completament o... millor dit, l'he substituït per una fulla de gelatina. Pel tema de l'estabilitat a l'hora de tallar-lo. 



L'altra canvi que he fet és el licor! 

La Blandina hi posa un parell de cullerades de Kirsch. Jo hi he posat Röteli

Perquè ens entenguem:

El Röteli és un licor especialitat de la zona del Graubünden que s'obté macerant espècies com ara la canyella, clau i vainilla amb suc de cireres i xarop de sucre. Té una graduació d'un 26%.

El Kirsch, que ja sabeu que de fet m'agrada i el faig servir sovint, és un aiguardent obtingut de la destil·lació de suc de cirera fermentat. Porta, lògicament, un percentatge d'alcohol més elevat, a l'entorn d'un 40% i és menys aromàtic. 

No sé, simplement em va semblar que hi podia quedar bé per la combinació de sabors i com que hi ha una tendència generalitzada a combinar la castanya amb el Kirsch, jo vaig tirar cap al Röteli i he de dir que em sembla que no em vaig equivocar: simplement boníssim! Però vosaltres sentiu-vos lliures d'agafar el licor de cirera que més us agradi. 

Som-hi!


Ingredients 


Per un motlle de 15 cm però amb un xic d'alçada.

  • Una base de pastís (esponja) qualsevol - llegiu "Notes"
  • 1 fulla de gelatina
  • Una mica de Röteli o Kirsch per pintar la base
  • 200 grams de puré de castanyes - llegiu "Notes"
  • 100 grams d'aigua
  • 3 cullerades de Röteli o Kirsch
  • 200 grams de nata líquida per muntar.
  • Cacau, sprinkle (fideus) de xocolata o castanyes caramel·litzades per decorar - opcional

Procediment


  • Posem la fulla de gelatina a remullar dins un bol amb aigua freda.
  • Preparem el motlle tot folrant la base i el contorn amb paper sulfurat. 
  • Un cop tenim el motlle a punt, ja hi podem posar l'esponja al fons, la mullem amb el licor i reservem.
  • En un altre bol barregem el puré de castanyes, l'aigua i les 3 cullerades de Röteli. 
  • Quan ho tenim tot homogeni i cremòs, comencem a batre per tal que agafi aire.
  • Passats uns 3 minuts, hi afegim la nata líquida sense deixar de batre.
  • Continuem batent fins que veiem que la crema de castanya està agafant cos i fermesa. És el mateix procediment que per muntar la nata. 
  • Seguidament posem un cassó al foc amb aigua. 
  • Escorrem la fulla de gelatina i la desfem ràpidament i remenant al bany maria: són 2 segons!
  • Un cop tenim la gelatina desfeta, hi afegim 2 cullerades de crema de castanya, barregem bé  i retornem la crema de castanya amb la gelatina al bol de la batedora.
  • Batem 2 minuts més per què la crema quedi ben integrada i ja podem omplir el motlle.

Ja pràcticament hem acabat! Un cop tenim tot el mousse dins el motlle - si no us hi cap tota la crema, poseu-la dins una mànega pastissera i reserveu-la a la nevera per la decoració - piqueu el motlle un parell de vegades sobre la superfície de treball perquè no quedin buit i surti l'aire. Finalment aplaneu la superfície i tapeu amb film. 

Cap a la nevera! Un mínim de 3 hores i, si podeu, millor d'un dia per l'altre. 

I arribat el moment de menjar-lo, desemmotlleu amb compte, decoreu amb el cacau, els fideus de xocolata, unes flores de nata muntada, unes flors amb la crema que us ha sobrat, castanyes caramel·litzades o el que us vingui de gust i disposeu-vos a gaudir del pastís de mousse de castanya més bo i senzill del món mundial! 



I per si algú té dubtes, la gelatina li dóna el punt just de fermesa sense perdre gens de cremositat: es desfà a la boca!

Si us animeu a fer-lo, flipareu!

I no vull acabar sense dir GRÀCIES Jaume! Gràcies per fer-me arribar la recepta! I ara un dia, tu que has menjat l'original, hauràs de fer de catador i dir-me si he sabut estar a l'altura. Fes-li una abraçada a la Blandina i diga-li que moltíssimes gràcies per compartir la seva recepta amb mi. 


NOTES
  1. L'esponja de la base. Jo sempre tinc alguna capa d'una coca de iogurt o d'un pa de pessic que no he utilitzat al congelador. Aquest pastís de mousse de castanya és una molt bona ocasió per aprofitar-les. Si no teniu restes congelades, podeu comprar una base ja feta o feu un còc ràpid i en feu servir una capa com a base d'aquest pastís (les 2 peces restants, les congeleu per poder-hi tornar) Qualsevol esponja us pot servir. Jo he fet servir les restes del pastís de vainilla de d'aniversari de l'Iris d'aquest any que el vaig fer amb aquesta recepta d'aquí i el faig tenyir de blau perquè havia de representar el mar. 
  2. La pasta de castanyes. Nosaltres tenim la sort de trobar-la ja preparada i durant pràcticament tot l'any. De tota manera, tal i com us vaig explicar a la recepta dels Vermicelles, no és difícil de fer. Sobretot si ho feu amb castanyes deshidratades i ja pelades. Doneu-hi un cop d'ull perquè el pastís val l'esforç - petit - de fer la pasta de castanyes! 


2 comentaris:

  1. ayyy Dolors, ho acavo de veure al teu Instagram i he corregut al bloc aviam si ja estava publicat. Que re-bó!!! i que preciós aquest pastís de castanyes i sempre poses el teu gra de sorra perque el resultat sigui encara millor.
    I després dius que no et digui Crack ??? (t'ho dic amb tota sinceritat)
    Un petó molt fort (els virus per aquí no s'enganxen i jo ara en tinc molts, )
    Rosa

    ResponElimina
  2. Quina pinta té el tall del pastís de la Blandina! I la mousse molt lleugera ejem ejem ;o)
    Noia aquest sobre ni jo sabria on trobar-lo a París. A l'Olivier li encantarà segur!
    Per cert, a fer galetes per Dijous, nosaltres també comencem, invitant els amics de la polyanna a cuinar el dimecres. Tradició personal!
    petons!
    Palmira

    ResponElimina

FELIÇ de rebre comentaris!!!!
Dolors


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...