Tartaleta sablé bretó de xocolata amb cireres i crema

I així és com he aprofitat la crema que em quedava dels invents de Sant Joan! 


Ha estat molt encertat doncs la galeta de mantega ha quedat fantàstica combinada amb la melmelada de cirera, la crema pastissera i les cireres fresques: es desfà a la boca! I a més... és fàcil!!!☺

Ingredients

Jo he fet 6 tartaletes de 10.5 cm de diàmetre. 

Per les galetes necessitem:

• 75 g de mantega a temperatura ambient
• 70 g de sucre
• 2 rovells d'ou
• 90 g de farina
• 10 g de cacau
• 6 g d'impulsor
• 1 polsim de sal

A més ens farà falta:

• 1/2 kg de crema pastissera
• 6 cullerades de melmelada de cirera
• 24 cireres fresques
• Sucre llustre

Procediment

Com fer la crema pastissera ho trobareu a Receptes bàsiques n°3. Podeu fer com jo i aprofitar crema que us sobri de fer qualsevol altre dolç però si aquest no és el cas, el millor seria si feu la crema amb antelació (el dia abans o, si voleu tenir els sablé bretó muntat per un sopar, feu la crema a primera hora del matí) així li doneu temps per a refredar del tot i agafar consistència. A la nevera és conserva sense problemes. 

La quantitat de crema dependrà de si voleu omplir més o menys la tartaleta però vaja... a mi me'n va sobrar una mica... potser hauria pogut omplir la tartaleta número 7 però va desaparèixer a cullerades!! ☺

Per les galetes, primer de tot escalfarem el forn a 190°C i engreixarem una mica els motlles . PER CERT, aquestes galetes franceses, també es deixen fer amb antelació doncs les podeu conservar sense problemes durant dies si les guardeu dins un contenidor hermètic. 

Ara sí, per fer-les: 

• En un bol tamisem la farina juntament amb el cacau, l'impulsor i la sal. Ho reservem.
• Batem juntament la mantega i el sucre fins que aconseguim una textura de pomada.
• Hi afegim primer 1 rovell sense deixar de batre i així que el tenim integrat hi afegim l'altre.
• Quan tenim els 2 rovells ben integrats i ens ha quedat una massa cremosa, comencem a afegir la barreja de secs. Ho fem a cullerades i deixem que una cullerada s'integri a la massa abans d'afegir la següent. 
• Al final ha de quedar una massa tova que us pot fer pensar amb la plastilina perquè es deixa manipular. De tota manera no la tocarem pas massa: amb una cullera, amb una mànega pastissera o amb les mans però amb compte a no remenar-la massa, omplim els motlles. Penseu que la massa pujarà al coure així que no l'heu d'omplir pas gaire: un gruix 1.5 - 2 cm serà suficient. El que si  caldrà fer és pressionar la massa lleugerament amb els dits perquè ocupi tot l'espai del motlle.

Ara ja podem enfornar. Deixarem les tartaletes al forn uns 10-12 minuts. Si observeu la pujada, veureu que arriba un moment en què us semblarà que la massa vessarà ja que s'infla bastant. No us preocupeu perquè ella mateixa torna a baixar i s'assenta perfectament al motlle. 

Passat el temps de cocció traurem els sablé bretó del forn però els deixarem refredar dins el motlle. Això és important perquè la galeta va agafant consistència a mida que es refreda. Si intentem desemmotllar així que surten del forn, les trencarem. 

Un cop les galetes són fredes ja les tenim llestes per utilitzar o conservar.  

 Muntatge

Jo les he fet servir precisament tal i qual queden al desemmotllar-les: de cap per avall ☺ 

Per fer les tartaletes clàssiques, hauriem de girar les galetes doncs la part que es veu a la foto és el sota però com que els meus motlles tenen una miqueta de fondo a la base, ho he aprofitat per fer el muntatge en forma de muntanya. De tota manera, això només funciona si  volem menjar els sablé en poques hores. Si fem el muntatge al matí per menjar al vespre ens pot passar que s'esfondri ja que amb la humitat, el culet perd consistència i al no tocar terra ferm... se li fa cada vegada més difícil aguantar el pes i es desmunta ☺

• Espinyolem les cireres (*)
• Omplim el fossat del sablé bretó amb una cullerada de melmelada de cirera.
• Col.loquem una cirera sobre la melmelada.
• Agafem una mànega pastissera, l'omplim amb la crema i cobrim tota la tartaleta fins a tapar la cirera que deixarem amagada a dins.
• Finalment coronem la crema amb 3 cireres fresques i decorem amb una mica de sucre llustre.

(*) Per espinyolar les cireres, jo tinc un petit aparell manual que fa la feina més fàcil doncs les cireres van passant per un canyó i al pressionar un èmbol surt un petit "clau" que forada la cirera empenyent el pinyol fora de la fruita. NO és de cap manera necessari!!!!! Per la cirera que va coberta de crema, sí que hauríeu de treure el pinyol però ho podeu fer amb un ganivet i, com que no es veu, no importa si queda més o menys aixafada. I les cireres que decoren el cim de la muntanya de crema... bé, ho podeu fer perfectament amb només una cirera amb pinyol i "cueta" doncs qui l'hagi de menjar pot senzillament posar-la a la boca agafant-la per la cueta i treure el pinyol ell mateix sense embrutar-se el dits i a partir d'aquí ja... a mossegades o a cullerades o...

Bon profit!! ☺