Mató

Dia 20 i m'estreno en un nou repte! 

Pels que encara no ho heu descobert, la Mercè (us recomano passar-vos pel seu bloc: Destapant Cassoles perquè està ple de bones receptes!) organitza mensualment un repte blocaire: Del blog al Plat. Ella proposa un bloc i els participants reprodueixen una de les receptes del bloc. Aquest mes m'he decidit a participar-hi! Ja en tenia ganes però no acabava de trobar mai el moment.

I el bloc escollit ha estat el de la Isabel: La cuina de la Isabel. 

Jo no coneixia el bloc de la Isabel. Hi té un munt de receptes de les de tota la vida i es fa molt difícil triar-ne una!! Són totes molt catalanes, molt de casa. Tant que en alguna ocasió, quan ja em vaig haver decidit, vaig adonar-me que no podria trobar bona part dels ingredients: els problemes dels immigrants!! I llavors vaig trobar el Mató!!

Vaig començar el bloc per recopilar les meves receptes i per compartir-les amb tots vosaltres però m'agrada pensar que un dia L'Iris en farà un bon ús. Si tenim en compte que ella sempre serà més suïssa que catalana, m'interessa omplir aquestes pàgines d'allò realment nostre, català i familiar. Per això al veure aquesta recepta al bloc de la Isabel, vaig tenir molt clar que era una recepta "must have" en el meu bloc. I aquí el teniu: el MATÓ!

Com una bona part de vosaltres, quan era petita a casa s'anava a buscar la llet a la granja. Nosaltres anàvem amb la marranxa fins a casa d'uns parents que viuen a pocs metres de la casa dels meus pares. Però fa 30 anys (potser fins i tot 35!) el poble no estava edificat com ara i el camí era pel mig dels camps. Recordo que em semblava un camí llarguíssim! La sort era que al arribar-hi i mentre esperàvem que l'Àngel ens omplis la marranxa, la Maria ens donava un bon got de llimonada de la casa Casera. A casa no teniem aquestes "exquisitats" i era el regal del dia! Per un got de llimonada (plena de conservants i colorants) valia la pena suar i fer via! ☺

I més tard, a casa, fèiem MATÓ!! 

O hauria de dir recuit pel fet de ser gironina? O recuit de drap com a l'Empordà?

Sembla mentida que un formatge fresc tan tradicional i tan arrelat a les nostres comarques porti a tanta confusió lingüística-culinària. 

Mentre el diccionari de la Llengua Catalana considera els noms de Mató i Recuit com a noms sinònims (ja és ben trist!) hi ha molts escrits que s'escarrassen a demostrar-ne les diferències. I de fet... són dues coses diferents!

Jo estic convençuda que en un 90% dels casos, el que fem tots a casa és Mató: coagulem la llet, separem la pasta del xerigot o sèrum i ja hem acabat.

El Recuit (re-cuit, cuit 2 vegades) s'obté de l'aprofitament del xerigot. Se li afegeix més llet (a vegades també una part de nata) i es posa a bullir altra vegada. La pasta resultant (recordem que el xerigot porta agents coagulants) es posa en gotets, es refreda i voilà!! Per això el recuit té una textura més fina al paladar. 

Sigui com sigui, jo a casa fèiem Mató! Tot i que el deixàvem escórrer penjat dins un drap (com el Recuit de drap de l'Empordà). 

I coagulàvem la llet amb vinagre!! Recordo que es notava el gust al menjar-nos-el però igualment el menjàvem amb delit!☺

Amb llimona surt molt més fi i no es nota pràcticament gens de gust cítric i les llimones són a cada casa, oi?  Doncs som-hi!

Ingredients

• 2 litres de llet de vaca - també podeu fer servir llet d'ovella o cabra si ho preferiu.
• 1 punta de ganivet de llavors de vainilla - opcional! Llegiu "Notes"
• 1 i 1/2 llimona - el suc

Procediment

• Posem la llet en un cassó, hi afegim la vainilla i l'escalfem fins que arribi a 90°. Si no teniu termòmetre, simplement vigileu que no arribi a bullir.
• Quan arribi a la temperatura desitjada, traiem el cassó del foc i hi tirem el suc de llimona.
• Remeneu amb una cullera i de seguida veureu que la llet coagula (es talla). 
• Deixem reposar el formatge una estoneta i seguidament el colarem. 

Per col.lar-lo i separar el sèrum, ho podeu fer amb un colador molt fi però a mi m'agrada el sistema de casa de fer servir un drap. D'aquesta manera es va escorrent lentament quedant al final una bola fantàstica de mató.

No llenceu el sèrum o, almenys no el llanceu tot! 

La millor manera de conservar el mató és conservant-lo amb el seu xerigot. A l'estil de la mozzarella.  

A l'hora de posar-me a fer el mató i rebuscant entre les meves memòries, m'he adonat que a casa no hem engrunat Mai el mató!! A casa sempre el guardàvem amb bloc i el tallàvem a llesques!☺

Per això jo el guardo embolicat amb una gasa i dins un tupper on hi poso una mica de xerigot. Tapat i a la nevera es conserva tendre i hidratat durant 3 o 4 dies.

Us recomano fer el mateix. Si el talleu i l'engruneu just abans de servir, tindreu un mató de primera!! 

I l'acompanyament? Doncs absolutament tradicional i com ha de ser: mel!! I fruita seca!! 

Qui pot resistir-se a una cosa així de bona?

Jo no! Ho sento!!

I per molts anys a la cuina catalana!!

Gràcies Isabel per recordar-me que no podem deixar oblidar coses així de nostres!☺

NOTES

1. La vainilla. És una "PIJADA" amb majúscules!! No cal! I estic segura que ho heu pensat tots. Completament d'acord amb vosaltres! No obstant... un petit (realment molt petit) toc de vainilla, trobo que l'ajuda a sortir de la categoria "formatge fresc" i a entrar a la categoria "postres". Sí, ho accepto! Estic com un llum però ho podeu provar un dia i ja m'ho direu... ☺