Pàgines

20 de febrer 2016

Mató

Dia 20 i m'estreno en un nou repte! 



Pels que encara no ho heu descobert, la Mercè (us recomano passar-vos pel seu bloc: Destapant Cassoles perquè està ple de bones receptes!) organitza mensualment un repte blocaire: Del blog al Plat. Ella proposa un bloc i els participants reprodueixen una de les receptes del bloc. Aquest mes m'he decidit a participar-hi! Ja en tenia ganes però no acabava de trobar mai el moment.

I el bloc escollit ha estat el de la Isabel: La cuina de la Isabel

Jo no coneixia el bloc de la Isabel. Hi té un munt de receptes de les de tota la vida i es fa molt difícil triar-ne una!! Són totes molt catalanes, molt de casa. Tant que en alguna ocasió, quan ja em vaig haver decidit, vaig adonar-me que no podria trobar bona part dels ingredients: els problemes dels immigrants!! I llavors vaig trobar el Mató!!

Vaig començar el bloc per recopilar les meves receptes i per compartir-les amb tots vosaltres però m'agrada pensar que un dia L'Iris en farà un bon ús. Si tenim en compte que ella sempre serà més suïssa que catalana, m'interessa omplir aquestes pàgines d'allò realment nostre, català i familiar. Per això al veure aquesta recepta al bloc de la Isabel, vaig tenir molt clar que era una recepta "must have" en el meu bloc. I aquí el teniu: el MATÓ!



Com una bona part de vosaltres, quan era petita a casa s'anava a buscar la llet a la granja. Nosaltres anàvem amb la marranxa fins a casa d'uns parents que viuen a pocs metres de la casa dels meus pares. Però fa 30 anys (potser fins i tot 35!) el poble no estava edificat com ara i el camí era pel mig dels camps. Recordo que em semblava un camí llarguíssim! La sort era que al arribar-hi i mentre esperàvem que l'Àngel ens omplis la marranxa, la Maria ens donava un bon got de llimonada de la casa Casera. A casa no teniem aquestes "exquisitats" i era el regal del dia! Per un got de llimonada (plena de conservants i colorants) valia la pena suar i fer via! ☺

I més tard, a casa, fèiem MATÓ!! 

hauria de dir recuit pel fet de ser gironina? O recuit de drap com a l'Empordà?

Sembla mentida que un formatge fresc tan tradicional i tan arrelat a les nostres comarques porti a tanta confusió lingüística-culinària. 

Mentre el diccionari de la Llengua Catalana considera els noms de Mató i Recuit com a noms sinònims (ja és ben trist!) hi ha molts escrits que s'escarrassen a demostrar-ne les diferències. I de fet... són dues coses diferents!

Jo estic convençuda que en un 90% dels casos, el que fem tots a casa és Mató: coagulem la llet, separem la pasta del xerigot o sèrum i ja hem acabat.

El Recuit (re-cuit, cuit 2 vegades) s'obté de l'aprofitament del xerigot. Se li afegeix més llet (a vegades també una part de nata) i es posa a bullir altra vegada. La pasta resultant (recordem que el xerigot porta agents coagulants) es posa en gotets, es refreda i voilà!! Per això el recuit té una textura més fina al paladar. 

Sigui com sigui, jo a casa fèiem Mató! Tot i que el deixàvem escórrer penjat dins un drap (com el Recuit de drap de l'Empordà). 



I coagulàvem la llet amb vinagre!! Recordo que es notava el gust al menjar-nos-el però igualment el menjàvem amb delit!☺

Amb llimona surt molt més fi i no es nota pràcticament gens de gust cítric i les llimones són a cada casa, oi?  Doncs som-hi!

Ingredients

  • 2 litres de llet de vaca - també podeu fer servir llet d'ovella o cabra si ho preferiu.
  • 1 punta de ganivet de llavors de vainilla - opcional! Llegiu "Notes"
  • 1 i 1/2 llimona - el suc


Procediment

  • Posem la llet en un cassó, hi afegim la vainilla i l'escalfem fins que arribi a 90°. Si no teniu termòmetre, simplement vigileu que no arribi a bullir.
  • Quan arribi a la temperatura desitjada, traiem el cassó del foc i hi tirem el suc de llimona.
  • Remeneu amb una cullera i de seguida veureu que la llet coagula (es talla). 
  • Deixem reposar el formatge una estoneta i seguidament el colarem. 

Per col.lar-lo i separar el sèrum, ho podeu fer amb un colador molt fi però a mi m'agrada el sistema de casa de fer servir un drap. D'aquesta manera es va escorrent lentament quedant al final una bola fantàstica de mató.

No llenceu el sèrum o, almenys no el llanceu tot! 


La millor manera de conservar el mató és conservant-lo amb el seu xerigot. A l'estil de la mozzarella.  

A l'hora de posar-me a fer el mató i rebuscant entre les meves memòries, m'he adonat que a casa no hem engrunat Mai el mató!! A casa sempre el guardàvem amb bloc i el tallàvem a llesques!☺


Per això jo el guardo embolicat amb una gasa i dins un tupper on hi poso una mica de xerigot. Tapat i a la nevera es conserva tendre i hidratat durant 3 o 4 dies.



Us recomano fer el mateix. Si el talleu i l'engruneu just abans de servir, tindreu un mató de primera!! 

I l'acompanyament? Doncs absolutament tradicional i com ha de ser: mel!! I fruita seca!! 

Qui pot resistir-se a una cosa així de bona?



Jo no! Ho sento!!



I per molts anys a la cuina catalana!!

Gràcies Isabel per recordar-me que no podem deixar oblidar coses així de nostres!☺

NOTES

  1. La vainilla. És una "PIJADA" amb majúscules!! No cal! I estic segura que ho heu pensat tots. Completament d'acord amb vosaltres! No obstant... un petit (realment molt petit) toc de vainilla, trobo que l'ajuda a sortir de la categoria "formatge fresc" i a entrar a la categoria "postres". Sí, ho accepto! Estic com un llum però ho podeu provar un dia i ja m'ho direu... ☺

20 comentaris:

  1. Una recepta molt ben triada Dolors!! quina paciència i quin bon resultat.. m´haure d´animar a fer-ho. Petons,

    ResponElimina
  2. Quina participació tan bonica Dolors!, m'ha fet molta il.lusió llegir-te i totes les explicacions que has compartit amb nosaltres. T'agraeixo molt la participació al repte i et convido a seguir participant. Molt bones fotos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mercè! Però no m'has d'agraïr res: ha estat un plaer i penso seguir participant, o i tant! ☺
      Una abraçada

      Elimina
  3. Com ho expliques sembla molt fàcil de fer el mató a casa! I és que és tan bon que t'entren ganes de posar-t'hi de seguida a fer-ne! És fantàstic que facis aquest recull de receptes per la teva filla, i especialment les de la cuina catalana; és molt afortunada de poder gaudir de les dues cultures! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna anima't perquè no és gens difícil! Realment és una recepta per nens ☺ I sí, l'Iris és afortunada, ho tinc molt clar, però... no puc evitar un calfred cada vegada que es queda encallada en una paraula que em vol dir amb català i no li surt ☺ I això que li passa molt poc sovint! És una crack! ☺ Per això intento ampliar-li el ventall tot el que puc jajajajaja

      Elimina
  4. Això de fer mató a casa... com ho expliques sembla molt fàcil però no sé si en seria capaç!
    Moltes vegades per la polyanna procuro continuar amb tradicions i cuina catalanes perque és clar que estant tot l'any en un ambient cultural different les farà molt "estranjeres" :o(
    Però m'agrada l'idea que els nostres blogs de cuina són reculls per elles!
    Petons i bona setmana
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Palmira... sí, oi? Seria bonic! Ara que ves a saber... potser no en voldran saber res jajajaja Però que no quedin per culpa nostra!☺
      I el mató és sencillamente molt fàcil! Tu fas coses molt més complicades!!
      Petons guapa

      Elimina
  5. Dolors.....m'he quedat sense paraules! Espectacular! M'has fet emocionar i tot!
    T'he de dir una cosa....m'ha agradat molt el toc de la vainilla!
    M'has fet veure que és fàcil fer mató però...no sé si m'atreviré a fer-ho jo sola! Em fas una classe particular?
    Petonets i molt bona setmana!
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga gràcies! Tu sí que m'has deixat a mi sense paraules jajaja I escolta, això de la classe particular no m'ho diguis 2 vegades que jo estic preparada! Agafes tu l'avió o l'agafo jo?? jajajajaja Tot i que no et calen classes per fer mató!!
      Petons reina!

      Elimina
  6. Que bé t'ha quedat! A veure si m'animo i ho probo...no es veu molt difícil i segur que val la pena oi??
    Clara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Clara! Val molt la pena!! ☺ Jo el menjo com a mató pròpiament dit (per suposat) però també l'afegeixo a l'amanida o el poso sobre un tros de pa,... dóna molt de sí i no és gens difícil.
      Una abraçada

      Elimina
  7. Dolors es magnifico este mato casero y las explicaciones y fotos.Tremendo¡¡
    peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Miquel!! ☺ La veritat és que porta molt poca feina i surt boníssim.
      Un petó

      Elimina
  8. Oooohhh . Recepta boníssima que et transporta a la infància...una boníssima recepta per al repte!!!
    Benvinguda i ens hi anirem trobant
    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina
  9. Hola! Ho acabo de fer, he tirat el suc de llimona i vaig remenant... però no es cualla 🙄

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Paul.

      Primer de tot demanar-te disculpes perquè des de fa gairebé un any tinc el blog aturat per motius personals. Malgrat tot, sempre he intentat respondre els comentaris i les preguntes. Noi, no sé perquè, el teu comentari va passar-me desapercebut.

      El contesto ara, malgrat el retard, perquè penso que pot ajudar-te de cares al futur o pot ajudar a altra gent.

      No em dius quina llet has fet servir però en la majoria de casos, si el mató no qualla, és culpa de la llet. A mi també m’ha passat! I és molt frustrant!

      La millor llet per fer mató és la llet sencera (de 3.5% de grassa mínima). Tant la pasteuritzada que trobem al supermercat (dins la nevera) o la llet crua comprada directament a granja van bé. La llet UHT que trobem a les estanteries del supermercat, no funciona. Aquesta llet ultrapasteuriztzada, s’ha escalfat a temperatures superior als 138°C per eliminar-ne els bacteris i microbis que pugui contenir. Així la seva conservació s’allarga però al haver destruït les bactèries i els enzims naturals de la llet, no quallarà. Només s’aconsegueix una mena de tall estrany sense consistència.

      Si no tens accés a la llet crua de la granja, el que va millor és fer la proba amb un parell de marques de llet pasteuritzada i observar el resultat. Que et funciona, queda’t amb aquesta llet i fes servir sempre la mateixa PERÒ...

      ... ara t’explicaré el problema real amb el que m’he trobat jo en un parell d’ocasions. Fins i tot agafant sempre la mateixa marca de llet pasteuritzada per exemple, ens podem trobar que no qualli. El cas és que a casa a vegades, ens despistem i la llet torna a agafar molta temperatura a l’hora de posar-la al foc. La llet puja i bull molt ràpid. Si ens despistem, matem nosaltres les poques bactèries naturals que li queden a una llet pasteuritzada. Vigila molt el punt d’ebullició. De fet, procura que la llet s’escalfi molt però que no arribi a bullir. Pensa que una llet pasteuritzada, s’ha escalfat a 100°C abans de posar-la a la venda i se n’ha reduït molt els enzims i bactèries naturals. Qualsevol pujada de temperatura posterior, els acaba de destruir del tot.

      Molta sort i espero que, si ho has tornat a intentar des de l’any passat, ho hagis aconseguit!

      Una abraçada

      Elimina
  10. M'ha agradat molt llegir-te, jo tb visc fora 🤗. No sabia la diferència entre recuit i mató, i com tu sempre vam fer mató,i ara voldria probar de fer recuit. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mireia!

      Això de vire a fora fa que ens agafem molt més a les nostres coses, oi? Moltes gràcies pel comentari i molta sort amb el recuit!

      Una abraçada

      Elimina
  11. Hola Dolors!
    Avui he fet mató i té molt bona pinta però no m'ha sortit gaire gran.
    Ja en tornaré a fer, m'ha sobrat llet i potser l'hauria d'haver deixat més estona quan he afegit el suc de llimona?
    Gràcies per les teves explicacions i receptes!!
    Roser

    ResponElimina

FELIÇ de rebre comentaris!!!!
Dolors