Fruites d'Aragó

El repte "Reposteras por Europa" al que participo habitualment, fa 2 anys!! FELICITATS Pili! 

Ens quedem una vegada més a Espanya. 

Per celebrar el 1r. Aniversari vam preparar un dolç de la nostra comunitat autònoma. Jo vaig decidir-me per la deliciosa Tortada de Banyoles i ara...

... doncs per aquesta ocasió hem preparat un dolç tradicional de la comunitat autònoma veïna! 

Vaig estar pensant si em decantava per València o si em decidia per Aragó i mentre m'ho pensava, el meu subconscient ja m'enviava imatges d'aquestes fruites!!! 

M'agraden molt!! ♥ I les tenia completament oblidades!!

Em sembla que el viatge a Saragossa a veure la Basílica del Pilar i el "Monasterio de Piedra" era una de les primeres sortides sense els pares que fèiem els joves de la meva edat al rondar els 18 ☺

Ja fos amb el/la xicot/a o amb els amics de la colla, tots ens escapàvem cap a terres aragoneses així que ens donaven permís. Des de Girona, era ideal per un cap de setmana llarg. Sobretot des que al 1997 es va inaugurar el darrer tram de l'Eix transversal C-25. I aquestes fruites eren (i són encara) el "souvenir" perfecte per fer contents als que s'havien quedat a casa. 

Les Fruites d'Aragó, per qui no les coneix, són fruites confitades i recobertes de xocolata. 

A Saragossa s'anomenaven "bonbón de frutas" ja molt abans que es comences a utilitzar el nom de "Frutas de Aragón" i sembla ser que són una creació del confiter Julio Asín. Les va començar a vendre a la seva confiteria, "la Española", al 1940 i les presentava dins un "roscadero" (cove) que imitava els utilitzats pel hortolans per portar la fruita.    

"La Española" va desaparèixer el 1973 (per tancament) deixant darrera seu un producte absolutament popular i estès de manera sorprenen a l'Aragó. No en va és la peça de confiteria que més es ven: unes 200 tones anuals!!!!! (font: Cuadernos de Aragón- 42 i Red Aragón). 

Fer-les a casa no és pas difícil PERÒ... torna a ser una recepta que ens demana paciència: necessitarem un parell de dies. Però el temps de dedicació per dia, de veritat, que és petit.  

També us he de dir que a la xarxa hi ha diferents mètodes. Uns són més ràpids que els altres i la principal diferència radica en l'estona que es dedica a coure la fruita, en l'almívar i en el mètode que s'utilitza per assecar les fruites un cop confitades.

A nivell de resum us diré que el mètode més ràpid que he trobat triga unes 26 hores a tenir les fruites  a taula mentre que el mètode més tradicional... triga 15 dies!!! 

Veien això vaig agafar paper i llàpis, vaig repassar receptes, vaig imaginar-me el resultat, vaig fer anotacions i, finalment, vaig optar per seguir el meu propi mètode. 

Perquè? Doncs perquè:

1. El mètode ràpid cou les fruites uns 15 minuts (20 minuts les taronges), dues vegades!! Al meu entendre, les fruites madures, dolces i al punt, no aguanten aquesta estona de cocció. Penseu amb el préssec, per exemple. I no tinc ganes de fer servir fruites verdes! 
2. Confitar és, per definició, substituir la humitat natural de les fruites, per sucre. Per aconseguir unes bones fruites confitades, no n'hi ha prou amb fer un almívar lleuger. El mètode tradicional (llarg) va concentrant l'almívar al llarg dels dies per tal que les fruites, cada vegades més toves i amb més capacitat absorbent, agafin una bona quantitat de sucre. Aquesta idea m'agrada!! M'estimo més escaldar les fruites i seguidament deixar-les amb remull unes quantes hores per tal que sigui el mateix sucre el que les vagi confitant, que no pas bullir-les més del compte per fer-les toves.  Però 15 dies???!!! No tinc 15 dies per dedicar a unes fruites que, un cop fetes, desapareixeran en 10 minuts!! 
3. Per assecar les fruites abans de gebrar-les amb sucre, es poden posar al forn a baixa temperatura. Però això vol dir estar pendent del forn durant una bona estona i a mi no em serveix. Així que les he deixat assecar a temperatura ambient. 

Us ho explico poc a poc.

Ingredients

Per unes 40 peces

• 1 taronja grossa, ben rentada, separada segons els grills i cada grill tallat per la meitat (20 peces)
• 1 poma grossa, ben rentada i tallada amb 8 llunes
• 1 pera grossa, ben rentada i tallada a 8 trossos desiguals
• 1 préssec net i tallat per la meitat i de cada meitat en fem 4 trossos (8 talls) 
• 1 litre d'aigua
• 1050 grams de sucre moré - pot variar una mica. De seguida ho entendreu ☺
• 50 grams de sucre blanc per gebrar les fruites.
• 350 grams de xocolata de cobertura - la meva era un Grand Cru Maracaibo 65% de cacau. 

Mireu que la fruita que feu servir sigui madura però amb cos. 

La quantitat de trossos correspon a la mida de les fruites que vaig fer servir jo. Penseu que no podem fer els talls gaire petits ja que si els fem molt petits, abans de poder-los banyar amb xocolata, ja s'hauran desintegrat. Si les fruites que teniu són petites, feu-ne menys talls però conserveu una bona mida.    

Procediment

NO!! No pelem les fruites!! La pela ajuda a que no es desfacin. Un cop ben confitades, la pela ni la notareu. I la pela del préssec, aquesta es quedarà a l'aigua de la cassola on els escaldeu. Així que NO les peleu.

Dia 1

• Posem un cassó al foc amb 1 litre d'aigua i la portem a ebullició.
• Així que l'aigua arrenca el bull, hi posem les taronges i deixem que bullin 5 minuts. 
• Seguidament hi posem les pomes i les peres. Deixem que coguin 2-3 minuts.
• Hi afegim els préssec i simplement els escaldem. Deixem que coguin totes les fruites juntes durant 1-2 minuts.

• Així que els préssecs perdin la pell, ja els podeu treure i els deixeu sobre un paper de cuina perquè s'escorrin. 
• Sense perdre temps, traurem les pomes i les peres i també les anirem dipositant sobre el paper de cuina. 
• Finalment traurem les taronges. Aquestes s'hauran cuit durant uns 10-12 minuts: ja n'hi ha prou!

Ara començarem a preparar l'almívar. L'anirem concentrant mica a mica però NO patiu que no hi estarem pas 15 dies ☺

El primer almívar seguirà la següent regla de 3:

600 grams d’aigua de la cocció --> 350 grams de sucre

• Colarem l'aigua de la cocció i la pesarem. Jo en vaig treure 765 grams. 
• Tornem a posar l'aigua dins el cassó i hi afegim la quantitat de sucre adequada. En el meu cas van ser 445 grams de sucre.
• Portem l'aigua a ebullició i deixem que cogui el temps just per desfer-se el sucre. 
• Mentrestant posarem totes les fruites dins un bol que aguanti l'escalfor.
• Així que el sucre s'hagi desfet, tirem l'almívar sobre les fruites i les deixarem submergides 24 hores.

Dia 2 - matí

• Escorrem les fruites tot recollint l'almívar dins un cassó.
• El pesarem altra vegada. Jo en vaig recollir 1130 grams aquesta vegada. 
• Concentrarem l'almívar seguint la següent fórmula:  

300 grams de líquid --> 60 grams de sucre

• Posarem l'almívar al foc i li afegirem el sucre que sigui necessari. En el meu cas 225 grams de sucre. 
• Portarem l'almívar a ebullició i el deixarem coure el temps just per desfer el sucre. 
• Un cop el sucre s'hagi desfet, tirarem l'almívar bullent sobre les fruites (les haurem tornat dins el bol) i les deixarem submergides 12 hores.

Dia 2 - vespre

Repetirem els mateixos passos que al matí però concentrarem l'almívar una darrera vegada. Aquest cop la proporció que utilitzarem serà de:

300 grams de líquid -> 90 grams de sucre

Jo vaig obtenir 1270 grams de líquid i vaig necessitar 380 grans de sucre. 

un cop seguits tots els punts anteriors, deixarem les fruites submergides 12 hores més.

Dia 3 - matí

• Escorrem les fruites tot recollint l'almívar en un cassó o bol. 
• Colem l'almívar i el podem embotellar. NO el llancem pas!! A partir d'ara tenim un almívar genial i ben aromatitzat per remullar qualsevol pastís o esponja que ho necessiti. I el podem conservar durant una bona temporada☺
• Anem agafant les fruites i les col·loquem sobre una reixeta. Feu-ho amb delicadesa ja que que el préssec ha quedat molt tou.
• A mida que les anem col·locant per assecar, podem polir les fruites si cal: alguna pell que ha quedat desmuntada, alguna punta arrugada i dura,... els hi feu una petita retallada amb les tisores i llestos. 
• Seguidament les deixarem secar a temperatura ambient un mínim de 4 - 5 hores. Jo les vaig deixar fins a mitja tarda perquè m'anava bé per horaris. 

Finalment ja només ens faltarà gebrar-les i banyar-les amb la xocolata.

Un cop secas, les arrebossem amb sucre blanc i les tornem a deixar assecar uns 25-30 minuts... tot i que jo... les vaig deixar estar fins ben sopat. Vaig continuar així que la casa va quedar tranquila ☺

Posem la xocolata de cobertura a desfer al bany maria.

Mentre es va desfent, punxarem cada una de les fruites amb un escuradents. D'aquesta manera, les podrem submergir tranquil.lament dins la xocolata sense problemes i les podrem deixar assecar de manera que quedin ben lluents i boniques.

No estalvieu amb la xocolata!! 

Jo en vaig posar 50 grams menys perquè no vaig voler començar una altra bossa de perles de xocolata i les últimes fruites van quedar bastant lletges comparades amb les primeres.

Al estar gebrades, quan queda poca xocolata i intentem cobri-les per força, ens emportem el sucre i queda tot plegat ben granellut.  

I ja està!! ☺

No és complicat! Pot semblar una tasca fatigosa però tampoc! I, en qualsevol cas, les fruites s'ho valen!!! 

En Reto no les coneixia i va ser provar-les i quedar enganxat! Van desaparèixer totes en un obrir i tancar d'ulls!! Ja estic pensant quan m'hi torno a posar. L'Iris les va ensenyar a la meva mare per l'Skype i hauria pogut llepar la pantalla: a la meva mare també li agraden molt! ♥ Una delicia!! 

Mireu les peres!!

I les taronges!!! 

Diria que aquesta és la meva fruita preferida! ☺ I a vosaltres, us agraden les Fruites d'Aragó? Quina fruita us agrada més? 

Als que sí, ja podeu fer-les a casa i als que no... estic segura que les meves companyes de viatge us podran oferir dolçaines al vostre gust. A aquí!

Bona setmana a tots!! 

P.S - Aquesta publicació pretenia ser una celebració i... ho és a mitges! La Pili ens acaba d'anunciar que s'acaben els viatges... que s'acaba el repte... 

Trist! Però comprensible! Una feinada tot plegat i, desprès de 2 anys, ve toca agafar-se un descans! Així que celebrem el 2nd. aniversari contents i orgullosos per la feina feta doncs no ha estat poca!!☺ I em sembla que no podíem acabar millor! "A lo grande"! 

Gràcies Pili i gràcies a la resta de companyes i els seus blocs per totes les delícies compartides!! 

Ha estat un plaer! ♥