Pàgines

22 d’octubre 2016

Fem pa / Weggli - pan au lait - panino al latte.1


Entrant de ple dins la tardor suïssa on les temperatures baixen picades i els dies agafen un to gris perlat, torna a ser molt agradable posar-se a amassar i veure com les masses lleven per acabar dins el forn i omplir la casa d'olor de pa recent fet... ja en tenia ganes!!! ♥


Diumenge passat, el dia 16 d'octubre, va ser el Dia Internacional del Pa i vaig proposar-me enfornar el primer pa de la temporada tot aprofitant aquest esdeveniment. I ho vaig fer PERÒ el meu cosí Sergi va casar-se a Barcelona el dia 15 d'octubre! Vam fer una escapada llampec a Catalunya deixant, malauradament, l'entrada del pa a mitges.

Malgrat tot, els Weggli no poden quedar-se arraconats així que he decidit publicar-los igualment!☻   

A la meva zona els coneixem com a Weggli i és el panet de llet per excel·lència de Suïssa. Ara bé, segons la pàgina del Patrimoni culinari suís, hi ha més noms per definir aquest panet que fa les delícies de tothom qui el menja. És, sense cap mena de dubte, el preferit de l'Iris també. 



Independentment de si en diem Weggli, Petit pain au lait, Michetta al latte, Mutschli o Schwöbli, el fa inconfusible i que no varia és la seva forma de panet rodó dividit en dos. 



Potser haureu vist que l'entrada porta per nom Fem pa / Weggli - pan au lait - panino al latte.1 Perquè "1"? Doncs perquè al posar-me a fer recerca sobre la recepta, m'he adonat que hi ha certa controvèrsia. Per una banda hi ha la recepta que us porto avui que és la recepta que consta com a original del Weggli. Els panets de llet resultants són dolcets, suaus, tous i amb un lleuger toc a brioix. BONÍSSIMS!!! I no hi ha dubte que són els germans bessons dels nostres panets de llet PERÒ els Weggli que trobem a les fleques no té aquest punt dolç i la molla tira més a panet de Viena...   

En algunes referències, al parlar del Weggli es fa referència a un altre panet típic de la zona de Zuric que es diu Murren. Hi ha qui afirma que és la mateixa massa amb diferent forma però les dues receptes, buscades per separat, no coincideixen. El Murren parteix, a més a més, d'un poolish.

Tot plegat és força interessant i vull tornar a fer els Weggli seguint però la recepta dels Murren o, dit d'una altra manera, fer els Murren però formant.los com a Weggli i...QUIN EMBOLIC!! Vosaltres, de moment, no us preocupeu! A gaudir d'aquesta primera versió que és espectacular!! ☻


Ingredients

  • 500 grams de farina de mitja força - la meva Farina de Girona!♥
  • 30 grams de llet en pols - podeu fer servir llet tradicional però ja sabeu que no és la meva preferència. Us n'explico el perquè a aquí (punt 2)  
  • 7 grams de llevat sec (punt 1) 
  • 5 grams de sucre
  • 300 grams d'aigua
  • 5 grams de malta o mel
  • 10 grams de sal
  • 50 grams de mantega ben freda
  • 1 rovell d'ou i 1 cullerada de llet per pintar els Weggli


Procediment

Per aconseguir la forma tradicional dels Weggli necessitarem un pal de fusta amb el qual els marcarem per la meitat. Jo faig servir un pal xinès així que segur trobareu alguna cosa a casa, oi? 

  • Tamisem la farina dins un bol.
  • Hi afegim la llet amb pols, el llevat i el sucre. Barregem bé.
  • Hi afegim l'aigua i començarem a amassar a velocitat lenta. Si ho feu a màquina amasseu amb intervals de 5-10 (on 10 són els minuts on deixem reposar la massa). Si amasseu a mà, feu servir els intervals que més us convinguin sense oblidar que la massa es relaxa i "s'amassa sola" mentre reposa. Amasseu durant 2 minuts i la deixeu reposar durant 10 minuts i veureu que cada vegada és més manejable.     
  • Després de 2 torns d'amassat 5-10, hi afegiu la mantega. I amasseu durant 2 minuts més. Si ho feu a mà, afegiu la mantega així que veieu la massa lligada i que ja te certa elasticitat. Tot i que la quantitat de mantega no és pas massa gran, sempre és feixuc afegir-la a la massa quan amassem a mà: feu-ho poc a poc i amb dues vegades si cal.  
  • Pugem la velocitat de 1 o 2 graus (a mitja velocitat) i amassem 5 minuts més. 
  • Hi afegim la sal i acabem amb un darrer amassat de 2-3 minuts. La massa ja s'hauria de desenganxar de les parets del bol i, si la feu, passarà la prova de la membrana.  

Ara prepararem la massa per la primera fermentació: 
  • Avoquem la massa sobre la superfície de treball i en fem una bola ben llisa i tensada.
  • Untem lleugerament el bol amb oli i hi posem la bola dins.
  • Tapem amb film i la deixarem fermentar uns 40-50 minuts. Heu de veure que la massa ha pujat i doblat el volum. Si no ha doblat ben bé, tampoc passa res☻


Un cop acabada la 1ra. fermentació, passarem a la primera part del format. 
  • Tallem trossos de massa d'uns 60-65 grams.
  • Deixem que es relaxin durant uns 5 minuts i els començarem a formar donat-los forma de bola. 
  • Els anirem col·locant sobre la safata de forn enfarinada.
  • Un cop tinguem totes les boles fetes i posades, les taparem amb plàstic i els deixarem fermentar 30 minuts. 

En el cas dels Weggli, la 2na. fermentació es fa en dues vegades ja que passats els primers 30 minuts, s'interromp per tal de partir-los amb la fusta.   
  • Agafeu la fusta, enfarineu una mica la superfície dels panets per assegurar-vos que la fusta no es queda clavada. A mi m'agrada enfarinar la fusta també.
  • Un a un els anem marcant pel mig tot enfonsant la fusta dins la massa. La fusta hauria de tocar la plata de forn. El primer cop potser us semblarà complicat ja que al punt de partió s'ha de poder veure la safata PERÒ sense arribar a trencar la massa. De tota manera, no us preocupeu si es trenca alguna punta: sempre passa! Mireu ☻






  • Deixem que els panets es relaxin 5 minuts.
  • Preparem la barreja de rovell d'ou i llet.
  • Passats els 5 minuts els pintem per primera vegada (no llenceu l'ou sobrant que els tornarem a pintar abans d'enfornar)
  • Un cop pintats els deixarem acabar de fermentar durant uns altres 30 minuts. Ara ja no cal tapar-los doncs la pintada d'ou els protegeix. 

Mentre els panets acaben la 2na. fermentació, escalfarem el forn a 220°C. 

Així que hagin passat els 30 minuts i els Weggli ja estiguin ben inflats i bonics, passarem a enfornar-los. 

  • Abans d'enfornar però, els pintarem una darrera vegada amb ou.
  • Esperem 2 minuts perquè l'ou s'hagi assecat i ja els podem posar al forn. NO cal vapor! L'ou ja els hi dóna humitat suficient.
  • Baixarem la temperatura del forn a 200°C i els courem durant uns 15-20 minuts. Fins que els veieu ben daurats. 


I ja els tenim!! Els traiem del forn, els deixem refredar una mica i ja els podem menjar! 



Què us semblen? Us animareu a fer-los?

Si de cas, per evitar desil.lusions, dir-vos que els Weggli fets a casa no sempre surten del forn amb la forma que volem. Pot ser que al coures'inflin més del que ens agradaria i perdin la secció. Bé, què hi farem! A tots ens ha passat i, al cap i a la fi, els panets no deixen de ser boníssims!!! ☻ I això és el més important, no? 

Bon cap de setmana a tots!

10 comentaris:


  1. Dolors; Uns bons panets -Weggli, pan au lait...- tenir-los fets per poder esmorzar acompanyats amb mantega,melmelada,mel... en fi molt acertat amb dues divisions.
    Salutacions Dolors¡¡ :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D Tens molta raó Josep! Això de les dues meitats va perfecte per no haver de decidir si esmorzem amb mel o amb tomata: una de cada!! ;)
      Petons i gràcies!

      Elimina
  2. Que buenos y tiernos estos panets,Dolors tremendos te han quedado y divinos deben de estar.
    Bss

    ResponElimina
  3. Quina molla!!! Tens la ma trencada amb el pa! Han de ser uns panets ben deliciosos!! Un petonet!

    ResponElimina
  4. Que tendres que es veuen. Ummmm i que bons per esmorzar

    ResponElimina
  5. Jo diria que amb o sense secció a casa no durarien un dia sencer!!!
    Tenen molt bona pinta i amb la pluja que estic veient fora després d'un dia de pluja coincideixo que són dies ideals per amassar!!!
    Petons i bona setmana,
    Palmira

    ResponElimina
  6. Quin follon amb el nom dels panets i el seu origen, jeje!
    Però es diguin com es diguin i siguin d'on siguin, el que és segur és que t'han quedat més que bé, i que fan una pinta espectacular!
    Aquests els faré que segur que al mini li encanten.

    Petons!

    ResponElimina
  7. Hola Dolors. Pues por aquí parece que la calor no nos deja, no es que estemos en verano pero 27º o 28º no es que sea una temperatura muy otoñal jj, luego vendrá el frío de golpe y ¡zas! enfriamiento al canto.
    Hacer cualquier tipo de pan o dulce como el que has hecho no es que me prodigue mucho ya que solo he hecho en una ocasión pero me encanta ver y leer todo el procedimiento que se hace para lograr estas maravillas.
    Y es que viendo las fotos uno ya intuye que estos panes de leche tienen que ser tentadores. Y si ya tiene uno la suerte de poder saborearlo ya ni te cuento. Han de estar deliciosos.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  8. Que què em semblen?? fantàstics!! gairebé em tens llepant la pantalla ;), no m'estranya que siguin els preferits de l'Iris, jo crec que sense provar-los també me'n declaro fan perquè no poden estar més que boníssims!! un petonàs!

    ResponElimina
  9. Em semblen.....perfectes! I tant que m'animaré a fer-los! No ho dubtis! T'han quedat molt bonics!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina

FELIÇ de rebre comentaris!!!!
Dolors