Fals Amaretto

Recordeu que al fer la compota de pruna i al llarg de l'estiu us he anat repetint que no llencéssiu els pinyols de les prunes? Doncs mira, avui us solucionaré el misteri! ☻

L'Amaretto és un licor a base d'ametlles amargues típic de la ciutat italiana de Saronno. L'olor i el sabor recorda molt al massapà i s'aconsegueix per maceració. Al no tractar-se d'un destil·lat, és fàcil de fer a casa ja que només es tracta d'una infusió on la base és l'alcohol. 

Els que em seguiu ja sabeu que sóc una amant de la Ratafia Catalana i de tota la màgia que envolta el fet de fer-la així que no us estranyarà que un dia em poses a buscar com fer Amaretto a casa. 

Mentre buscava, em vaig endur però una grata sorpresa: a Alemanya es fa un licor casolà macerant els pinyols de les prunes! 

Em sembla que també us he comentat en alguna ocasió que la meva sogra va heretar del seu pare 3 pruneres ben eixerides dalt d'un turó ben empinat a Büüre (Buren) a la regió de Solothurn. La collita és complicada degut al terreny però val la pena ja que, a part d'oferir-nos un dia d'aquells de "segar i batre" familiar, també ens abasteix de prunes per tot l'any!! 15 quilos en vam tenir aquest any! 15 quilos només per nosaltres! Les caixes pels sogres i la cunyada a part! 

Així que la troballa del Fals Amaretto em va fer molt feliç: cuina d'aprofitament total!! A més, totes les receptes que llegia coincidien bastant en la manera de fer i en què el licor resultant és boníssim! Dolcet i amb un aroma a massapà que recorda moltíssim a l'Amaretto però sense ser-ho. D'aquí el nom: Fals Amaretto!

No vaig poder evitar el sentir-me encuriosida per aquest licor al mateix temps que pensava que seria genial treure algun profit dels centenars de pinyols de pruna que acostumem a llençar a les escombraries sense ni tant sols considerar-los. 

Vaig posar-me a recollir pinyols de seguida: prohibit llençar-los a casa! I aviat vaig tenir el licor llest. Ens va encantar!!!!  

El licor és impressionant de bo! L'olor sola ja embriaga! I al tastar-lo... no diries mai de la vida que els pinyols que s'han infusionat amb l'alcohol són de pruna! El sabor és totalment d'ametlla! I si el fem a finals d'estiu, el teniu a punt per beure ara, a tocar del temps d'Advent i Nadal: perfecte!! 

Dir-vos que ens va agradar tant que ja porto un parell d'anys fent-lo i els que al principi amb miraven escèptics i amb cara de "aquesta està com un llum", ara recullen pinyols per mi tota la temporada de prunes. I ho fan encantats perquè els hi acostumo a agrair amb una ampolleta de licor així que el tinc fet ☻ 

Perdoneu que hagi trigat tant a parlar-vos dels pinyols de pruna però és que fins aquest any no se m'ha acudit publicar-lo i he hagut d'esperar tot el temps de maceració per poder fer les fotos doncs ja no me'n quedava gens del de l'any passat per poder-vos-el ensenyar. Però vaja, ara ja ho sabeu per l'any vinent: NO llenceu els pinyols de les prunes! 

I sí, ja sé que quan s'escriu un bloc acostumem a dir moltes vegades això de "feu la recepta que us encantarà!" PERÒ en aquest cas, si pogués, us obligaria a fer aquest licor encara que només sigui per fer-me contenta a mi. Feu-lo per favor, no us costa res! I, si no us agrada (cosa que dubto), només haureu llençat una mica d'alcohol i sucre. Si no el feu em sabrà molt greu pel que us esteu perdent: una delícia!! Amb majúscules!! I és MOLT fàcil!

Ingredients

• 500 grams de pinyols de pruna - llegiu "Notes"
• 700 grams de Wodka o aiguardent
• 200 grams de sucre de canya integral (Mascobado) o sucre cristal·litzat (sucre Candi)

Procediment 

• Posem els pinyols de pruna dins una garrafa de coll ample. 
• Hi afegim l'alcohol i el sucre. 
• Tapem la garrafa i la posarem al rebost on deixarem els pinyols macerant amb l'alcohol durant 8 setmanes.

No hi ha més! Sembla que no pugui ser, oi? Així de fàcil? Doncs sI! La unica cosa que heu de fer de tant en tantm quan hi penseu, és donar una sacsejada a la garrafa per anar desfent el sucre. Res més!

Passades les 8 setmanes, coleu el licor, l'embotelleu i ja podeu llençar els pinyols a la brossa sense remordiments perquè els heu aprofitat de la millor manera possible!

El licor queda de color marró fosc i al estar fet amb pinyols, porta molt poques impureses. De tota manera, si els pinyols tenien molta polpa de pruna enganxada, pot ser que us quedi una mica tèrbol. En aquest cas, només cal tornar-lo a colar abans de servir o fer servir. I fet això, us asseieu a degustar un xarrupet de Fals Amaretto... 

... Flipareu!! ♥♥♥

NOTES

1. Els pinyols de pruna. A l'hora de recollir els pinyols de pruna NO heu de fer res d'especial, simplement no els llenceu! No cal que els renteu, tampoc cal que els peleu si veieu que queda polpa enganxada,... res! Només heu de tenir la previsió de, mentre duri la recollida, anar-los deixant assecar. Si els guardeu directament dins un bol, pot ser que els primer que hi poseu, acabin florits degut a la humitat acumulada. Jo els escampo sobre una safata de forn i els deixo unes 24 hores a temperatura ambient o els trec al sol (quan en tinc). Passat aquest temps, llavors ja els vaig col·leccionant dins un colador ja que al tenir forats, estant més airejats. Llavors, cada cop que n'hi afegeixo,  aprofito per sacsejar-los una mica. Tampoc no heu de trencar-los per treure les ametlles de dintre, NO! Els pinyols van dins la garrafa tal qual. De fet, recordeu el tema de les ametlles amargues i la substància tòxica amigdalina que us vaig comentar al fer l'Stollen? Doncs les ametlles de dins els pinyols de pruna també contenen amigdalina. La quantitat és molt petita però, igualment, si no trenquem els pinyols, evitem tots els riscos.