Llangonissa de xocolata

També en podem dir llonganissa, secallona, salami o salame i és un dolç molt típic a Itàlia i Portugal durant tot l'any. 

I no sé ben bé perquè però sembla que nosaltres tenim tendència a preparar aquesta dolçaina sempre pels volts de Nadal... 

... de fet, s'assembla molt als Tàler de xocolata que vaig publicar fa un parell d'anys i sí, fa Nadal però realment, és la millor manera d'utilitzar restes de grana i fruita seca durant tot l'any!♥

A més, no em direu que no queda de meravella sobre la taula de qualsevol tipus de festa - a les infantils triomfa - o trobada. Realment sembla una llangonissa, oi? Tot i que... ben mirat... potser podríem dir que és un peltruc (altrament dit paltruc o bull) ☻

Si parlem de la recepta hi ha MOLTES variants. La meva, com no podia ser d'altra manera vivint  on visc, és la que porta MÉS xocolata. La llangonissa és xocolata pura! Xocolata i grana seca: cap tipus de farina! I porta mantega però una quantitat acceptable: només 30 grams. A veure què us sembla, som-hi!

Ingredients

• 100 grams de xocolata negra
• 30 grams de mantega
• 80 grams de sucre llustre
• 1 rovell d'ou L
• 1 cullereta d'extracte de vainilla
• 80 grams de grana seca al gust: ametlles, festucs, anacards,... - o com en el meu cas, restes! ☻
• 1 polsim de sal
• Sucre llustre per "enfarinar-la" 
• I cordill de lligar embotits

Procediment

• Trossegem la xocolata i la posem a desfer al bany maria juntament amb la mantega. 
• Mentrestant batem el sucre llustre juntament amb el rovell d'ou i el sucre fins que quedi una massa amb textura cremosa (uns 5 minuts)
• Així que la crema de xocolata és homogènia, la barregem (calenta) amb la pasta d'ou i ho integrem bé tot. 
• Per acabar hi afegim la grana seca i ho tornem a barrejar tot bé.

Ara ja tenim la massa feta, només ens caldrà formar la llangonissa. Per fer-ho:

• Posem un tros gros de film de plàstic sobre la superfície de treball i l'ensucrem amb sucre llustre.
• Col·loquem la massa al llarg del film, sobre el sucre llustre. Com més llarga i prima la feu, més s'assemblarà a una llanganissa i més fàcil serà de tallar sense que es trenqui.
• Amb l'ajuda del film de plàstic, emboliqueu la massa per donar-li la forma de cilindre. 
• Cargolem bé els extrems com si fos un caramel dels de tota la vida i poseu la llangonissa a la nevera un mínim de 2 hores. 

I ja la teniu! 

A la nevera es conservarà uns 4 o 5 dies. 

Abans de servir-la, la torneu a ensucrar amb sucre llustre i la lligueu amb el fil per acabar de donar-li el toc definitiu. 

Ja veieu, és molt fàcil de fer! I és boníssima!! 

El que ja no és tant senzill, és tallar-la...

Si voleu uns consells: 

1. Feu-la més aviat prima. Fins i tot més prima que la meva.
2. Feu els talls d'un cert gruix.
3. Traieu-la de la nevera unes hores abans de tallar-la perquè adquireixi temperatura.

Em sembla però que el millor consell que us puc donar és que NO us preocupeu!!! Què passa si al tallar-la es trenca? RES! És encara més fàcil de compartir! Quants torrons es trenquen al menjar-los i ens el mengem amb el mateix gust? La majoria! Així que no cal tenir manies! ☻

Per si us interessa veure alguna de les versions que us comentava abans, us en deixo dues que per mi són especialment interessants:

• La de l'Eva de Cuinant entre llibres: porta galetes i estic segura que li donen un punt cruixent ben sexi! ☻
• La de l'Alfons de Les Receptes de StHilari: també porta diferents tipus de galetes però el que la fa especial als meus ulls és la taronja confitada! Un dia faré la meva versió xocolatera amb aquest afegit... crec que podria quedar molt bona ♥

I ara que ja hem acabat, qui vol un tall de llangonissa? 

P.S - Us confesaré que acabar aquesta entrada ha estat una odissea! L'ordinador ha decidit acabar la corda justament avui i la màquina de fer fotos també ha dit prou i he perdut TOTES les fotos!! 

He estat pensant si agafar un atac de nervis o fer les fotos de la llangonissa amb el telèfon per sortir del pas. Després d'una bona enrabiada, m'he dedicit per la segona opció i li he "robat" l'ordinador a en Reto.

Malauradament però, tenia un parell d'entrades més preparades per aquests dies i sense les fotos... no sé com ho faré, la veritat. Sobretot una de les entrades em fa especial il·lusió...

El que està clar és que no tinc manera d'arreglar la càmera ni de comprar-me un ordinador nou de seguida així que podria ser que aquesta fos la darrera entrada de l'any. Us mantindré informats si aquest és el cas: editar una entrada sempre és més fàcil que fer-ne una de nova ☻