Escudella d'arròs i fideus {Projecte Roca}

A casa som escudellers de mena: ens encanta l'escudella!! ♥

No exagero si us dic que faig una olla de caldo de 5 litres cada setmana. Mengem escudella pràcticament cada vespre i, sovint, bevem una tassa de caldo calent per recuperar forces al tornar d'una caminada per aquestes terres fredes. 

Per això quan al tornar de Nadal la Rosa María va proposar la recepta de l'escudella d'arròs i fideus com a recepta del mes pel Projecte Roca - el projecte que intenta posar fotos al llibre d'en Joan Roca: la cuina de la meva mare - vaig riure per sota el nas perquè, sense saber-ho, ja tenia el caldo bullint a l'olla. 

L'escudella és un clàssic i el plat favorit dels catalans! I a casa meva, de tota la vida que l'he vist fer: la meva mare la fa molt i molt bona!! ♥

Ara que... per ser completament sincera, l'escudella de casa és d'arròs, fideus i macarrons!! 

Sí la meva mare sempre l'ha feta amb l'extra de macarrons i jo... segueixo la tradició. De fet, abans de llegir la recepta del llibre d'en Joan Roca, ni m'havia passat pel cap que els macarrons poguessin ser un afegit ☻ 

A part dels macarrons també hi he posat una fulla de llorer però he seguit bastant la mateixa línia que la recepta original. Hi he posat una mica més d'aigua, he canviat només alguna de les verdures i alguna de les peces de carn per altres. Us deixaré la meva recepta però us indicaré els ingredients originals al costat.

Pel que fa al procediment, bàsicament he tret les verdures al afegir-hi la pasta i l'arròs. No ens acaba d'agradar trobar-les barrejades a l'escudella. Normalment les mengem separades. 

I ara sí! Ara anem a la recepta però abans un petit apunt: la carn tradicional dels nostres caldos i escudelles catalanes, és difícil de trobar a Suïssa, i l'os de pernil no l'hauria pas tingut si l'Imma i en David - Carnisseria Can Titoi (Sant Gregori) - no m'haguessin dit que tenen peces d'os de pernil tancades al buit. Un parell de paquets amb unes peces d'os de pernil ibèric fantàstiques que han acabat a Suïssa!!! Gràcies guapos!!! ♥ El sabor del caldo no té punt de comparació! 

Ingredients

Per uns 2.5 litres de caldo. Escudella per 9-10 persones

• 5 litres d'aigua (J.R- 3 litres)
• 1 fulla de llorer
• 1 os de pernil ibèric
• 4 ossos d'espinada de porc petits
• 1 cua de porc (J.R . 2 costellons de porc)
• 2 cebes
• 1 celerí (J.R - 2 patates)
• 2 pastanagues
• 1/2 col (J.R - 4 fulles)
• 100 grams d'arròs (J.R: 150 grams)
• 100 grams de fideus (en J.R: 150 grams)
• 50 grams de macarrons
• Sal

Procediment

• Posem una olla al foc amb l'aigua freda juntament amb la fulla de llorer, les carns i totes les verdures.
• Ho fem bullir a foc lent durant unes 2 hores i traiem les impureses amb una escumadora, sempre que calgui. 
• Passat aquest temps, traiem la carn i colem el caldo.
• Reservem les verdures i la part del caldo que no necessitem.
• La part de caldo que necessitarem, s'acostuma a calcular 250 grams per persona, la tornem al foc i hi afegim l'arròs, els fideus i els macarrons. 
• Ho deixem coure uns 20 minuts.
• Tastem el punt de sal i ja podem servir l'escudella.

Un plat d'escudella ben calenta i asseguts ben còmodament darrera les finestres mentre a fora va caient la neu: de somni! I suposo que no cal que us digui que la podeu menjar acompanyada de la carn bullida com a la primera foto o, si ho preferiu, sola! De les dues maneres és boníssima!

Ja està! Us deixo els enllaços de les meves companyes perquè segur que entre totes hen redescobert l'escudella: 

• La Cristina des de Comemos a las 3 

• La Rosa des de Un toque de canela

• La Beatriz des de 2 mandarinas en mi cocina

• La Margarita des de Acibechería

• La Palmira des de Come conmigo, el blog de Palmira

• La Rosalía des de RossGastronómica  

• La Sofía des de Mil Ideas mil projectos

I abans d'acabar i sabent que us estic donant la tabarra, deixeu-me que us expliqui una anècdota de ja fa uns anys, perquè us feu una idea del que pot costar trobar les peces del porc que us comentava abans... 

... al aterrar a Suïssa, vaig estar molts anys sense fer escudella i sense menjar molts dels plats casolans de sempre. Un dia, passejant amb unes amigues, vaig veure a l'aparador d'una carnisseria un porc tot ben tallat i preparat. Em vaig emocionar una mica, la veritat. I davant el que us pot semblar una tonteria, vaig entrar directament a la carnisseria a comprar peus de porc. El carnisser, molt simpàtic, em va dir que els havia d'encarregar i que els tindria en un parell de dies. Més contenta que unes castanyoles, vaig començar a pensar què en faria i finalment vaig decidir que li demanaria al carnisser que els tallés a quarts i els congelaria per fer-ne caldo i escudella. Quan vaig anar a buscar els peus, vaig fer-li la meva petició al carnisser i ell, tot educat i somrient, va anar tallant i empaquetant el que li demanava i em va donar la bossa. Vaig pagar i quan ja marxava, em va obrir la porta i amb un somriure ben sincer em va dir: "Aufwiedersehen und bis bald. Sie sind wirklich eine liebesvolle Frau. Man kann es sehen wie sie sich um das Essen Ihres Hundes kummern" o dit d'una altra manera: "a reveure i fins a la propera. Vostè és una senyora ben afectuosa. Es nota per com es preocupa pel menjar del seu gos " 

☻