Gofres (Waffles) a l'estil belga

Després de 2 mesos sense poder participar al repte "Reposteras por Europa", ja en tenia ganes, ja! I m'encanta que la Leire de La hondonada de los dulces hagi proposat Bèlgica pel repte de novembre!



WAFFLES o GOFRES!!!♥♥♥

Sí, ja ho sé!! No sóc precisament original PERÒ... és que les gofres em tornen boja!! I les belgues són, sense cap mena de dubte, les meves preferides! Cruixents per fora i ben esponjoses per dins... ummm... dieu-me llunàtica però què hi ha més bo que això??!

D'acord, d'acord! Ja sé que també em moro pels pancakes, per les coques de tota mena, pels bunyols, per un bon Xuixo de Girona, per les espirals de canyella i per un munt de coses més però què hi puc fer jo si estic enganxada als llevats??! 

Gofres amb llevat? Doncs sí! 

Passa cada vegada més sovint que podem trobar a la xarxa receptes on es barregen gofres que a la vista són belgues amb receptes americanes. 

A nivell visual la diferència queda bastant clara: les gofres americanes són primes i amb forma de flor o cor com aquestes:

Mentre que les belgues són més gruixuts, quadrats i amb els típics "pous" on queda recollit el xarop, el sucre, la mel, la nata o el que sigui que les acompanyi. Explosions que ens omplen la boca de sabor al menjar-les. Es nota que m'apassionen, oi?☺

Malgrat el meu entusiasme, que ens agradin més els uns o els altres és, com sempre, cosa de gustos però la diferència principal no és tant d'estètica com de base: les gofres americanes porten impulsor mentre que les gofres belgues s'elaboren tradicionalment amb llevat.  


És important això? Doncs si perseguim la fidelitat en les receptes queda clar que sí! A mi m'agraden les receptes amb tradició i a més, trobo que una massa que fermenta poc a poc ens ofereix un sabor i una textura incomparables.

De tota manera no tinc cap problema a menjar-me una gofra americana! Em podeu creure! ☺ I fer-les amb impulsor té els seus avantatges: es fan molt més ràpidament! Perquè això sí... les gofres belgues són per mi les reines de la festa però es fan esperar: el millor és preparar la massa amb unes 12 hores d'antelació. 

NO us preocupeu els impacients!! Un cop la massa de les gofres comença a fermentar (passades d'1 a 2 hores després de barrejar els ingredients), ja podem posar-nos a fer les gofres si volem. La resta d'hores de fermentació en fred "només" afavoreixen la maduració de la massa fent que els bacteris tinguin més temps per treballar tot aromatitzant la massa molt més del que és possible en processos de fermentació curts. He escrit "només" perquè, de fet, aquest treball dels bacteris en el procés de fermentació d'una massa és un tot un prodigi de la natura però reconec que cal ser una mica friqui del tema per donar-li tota la importància que es mereix. El que us vull dir és que jo he fet les gofres fermentant a la nevera tota la nit (pel afavorir-ne conscientment el sabor però també per temes purament d'agenda) i sense esperar-me tantes hores: el resultat ha estat sempre fantàstic! 

Vinga, anem a la recepta!

La vaig agafar ja fa molt de temps dels meus estimats nois del King Arthur Flour però hi he fet petites modificacions com ara la llet amb pols i un toc particular totalment "Made in Belgium"☺

Una mare de l'escola que és belga, la Sophie, parlant un dia de receptes de gofres em va comentar que ell no sabria dir què feia la recepta de la seva mare especial ja que mai es va preocupar de comparar-la amb cap altra (tampoc és que la cuina i la rebosteria li interessin gaire). Però la Sophie té claríssim que el que li agradava prticularment de les gofres que menjava de petita (i encara ara quan torna a casa) és el fet de trobar-hi trossets de sucre mentre els va menjant. Per ella, si no notes el "crec-crec" del sucre a cada mossegada, les gofres no són autèntiques!! 

Així que ja fa una bona temporada que sempre tiro un bon grapat de sucre granulat a la massa just abans de posar-la a coure a la Wafflera. Queden realment amb un lleuger "crec-crec" que els ba encara més bons!!☺ Gràcies Sophie!! 

I ara sí, ja no m'enrotllo més! 

Ingredients

Per uns 8-10 gofres de mida mitjana.

• 100 grams de llet
• 240 grams d'aigua
• 20 grams de llet amb pols
• 85 grams de mantega - desfeta i semi-freda 
• 3/4 de cullereta de sal
• 1 cullereta d'extracte de vainilla
• 2 ous
• 245 grams de farina tradicional
• 4-5 grams de llevat sec 
• 1 grapat de sucre granulat

Procediment

24 hores abans o un mínim de 2 hores abans

• Barregem bé tots els ingredients menys el sucre granulat en un bol gros doncs la massa farà bombolles i creixerà.
• Mesclem bé perquè quedi tot ben integrat. NO us preocupeu si la massa no us queda homogènia del tot. 
• Tapeu el bol amb film transparent i deixeu reposar la massa a temperatura ambient durant 1-2 hores. 

Passat aquest temps que pot variar una mica ja que la temperatura de la cuina afectarà la velocitat de fermentació,  veureu que la massa ja ha començat fermentar i es veuen bombolles a la superfície. 

Ara heu de dicidir si deixeu la massa a la nevera o si ja us poseu a coure gofres☺ I llavors continueu així:

L'endemà o 2 hores després

• Traieu la massa de la nevera i hi afegiu el sucre granulat.
• Remeneu bé i disposeu-vos a coure'ls.
• Unteu i escalfeu la gofrera.
• Quan l'aparell ja estigui calent, aneu omplint els quadrats amb la massa. Assegureu-vos que estiguin completament coberts de pasta abans de baixar la tapa. Ajudeu-vos d'una espàtula de silicona si cal i feu que la massa arribi a tots els racons. 
• Tapeu i espereu a que es coguin tot seguint les instruccions que us indiqui la vostra màquina.

I ja els podeu menjar! Les gofres són boníssimes fetes i menjades però si veieu que necessiteu mantenir-les calentes mentre les aneu fent, col·loqueu-les dins al forn a una temperatura de 200°C. 

I si per qualsevol estranya raó us en sobren o decidiu fer-ne més per tenir-ne per un parell de dies, primer penseu a embolicar-les bé amb film transparent així no perden humitat i n0 s'assequen. I, quan arribi el moment de menjar-les, les podeu menjar fredes (a mi no m'importa: m'agraden de totes les maneres) o els hi doneu un cop de torradora i veureu que tornen a quedar com recent fetes. 

Una darrera cosa: NO us priveu d'aquesta recepta pel fet de no tenir "Wafflera" (aquesta paraula no crec que existeixi però a mi m'agrada!☺) Poseu porcions de massa a coure dins una paella petita i us quedaran uns "pancakes belgues" de luxe!!

Que us aprofitin!

P.S - Si voleu veure la resta de receptes del repte, les trobareu a aquí