Avui us porto una recepta internacional. Una recepta que jo segurament (tot i que hi ha ben poques coses segures en aquesta vida ☺) no hauria conegut si no fos perquè visc on visc i tinc els amics que tinc: Griessbrei!
De fet, ja en vaig parlar una mica quan vaig fer la sopa de prunes amb mandonguilles de sèmola de blat dur. En aquell moment ja us vaig comentar que un dels dinar de l'escola són precisament aquestes farinetes de sèmola.
Per mi va ser molt sobtat això de menjar un plat dolç per dinar. La Ursula va introduir-lo al menú perquè per ella, venint d'Alemanya, és absolutament habitual menjar Griessbrei un cop per setmana. Jo... vaig trigar una mica a acostumar-m'hi, la veritat.
Ara me'l menjo amb delit!
És molt bo! Es prepara de manera similar a l'arròs amb llet nostre però és molt més fi i trobo que es fa molt més agradable al paladar.
El problema és que per mi, un dinar o un sopar encara és més salat que dolç. Encara avui, si em pregunteu què en penso, us diré que les farinetes de sèmola són unes postres més que un dinar o un sopar. Una opinió ben diferent a la dels meus 2 companys de pis ♥ En són uns fanàtics!!!
Fins fa pocs més d'un anys, l'Iris i jo només menjàvem el Griessbrei a l'escola, el dia que la Ursula el preparava. Un dia però em va demanar per sopar el "Griessbrei de la padrina". A Suïssa també es mengen aquestes farinetes en substitució d'un àpat (fixeu-vos com ho he escrit: "substitució"! No tinc remei!) així que en Reto es va sumar al seu entusiasme i no em va deixar altra opció que posar-m'hi.
Des d'aquell dia s'ha tornat un ritual per ells. El preparo (o el prepara en Reto) els dies que jo tinc reunions o surto a sopar. Es col·loquen tots dos al sofà i, excepcionalment, es mengen el Griessbrei tot mirant una pel·lícula - ja us podeu imaginar quines pelis mira en Reto al costat d'una nena de 3 anys... em sembla que aviat es podrà posar a cantar les cantar les cançons de Frozen o intentarà arrencar el vol sobre una catifa de tant mirar l'Aladdin ☺- i es queden tots 2 més contents que un gínjol.
Ara bé... puntualitzem! No us penseu pas que mengen només aquestes "porcionetes" de postres que jo us ensenyo a les fotos, NO!!!
Es mengen una copa cadascú de les fondes i amples de servir gelat d'uns 400 grams de capacitat!!! I ho acompanyen de l'obligada compota de poma! Val a dir que entre el cereal, l'ou, la llet i la poma... és un àpat ben complert!
Es mengen una copa cadascú de les fondes i amples de servir gelat d'uns 400 grams de capacitat!!! I ho acompanyen de l'obligada compota de poma! Val a dir que entre el cereal, l'ou, la llet i la poma... és un àpat ben complert!
Dir-vos que, com sempre acostuma a passar, no totes les receptes de farinetes de sèmola són iguals. Hi ha qui hi posa ou i qui no (la Ursula no n'hi posa mai) igual com hi ha qui hi posa meitat llet i meitat nata. El mateix passa amb la quantitat de sucre...
Jo us poso la recepta que a nosaltres ens agrada i que desprès d'haver-la anar perfilant d'aquí i d'allà, considerem la millor de les millor. Que esperàveu altra cosa? (us acabo de picar l'ullet! ☺)
Ingredients
Per a 4 porcions
- 2 cullerades de sucre
- 1 cullereta de canyella
- 1 ou
- 500 grams de llet sencera
- 60 grams de sèmola de blat dur
- 40 grams de sucre
- 1 polsim de sal
- 2 cullerades de sucre
- Compota de poma
Procediment
Primer de tot barregem el sucre i la canyella en un bol petit i ho reservem.
Ara passarem a coure la sèmola amb llet. Per fer-ho us donaré dues maneres diferents:
- El mètode tradicional al foc que jo he utilitzat fins que vaig comprar-me la Monsieur Cuisine.
- I amb el robot de cuina. Aquest mètode us servirà a tots els amants de la Thermomix (que sé que en sou una colla!!)
Mètode clàssic
- Posem la llet i el sucre dins un cassó i ho posem al foc. Remenem perquè es desfaci el sucre i ho escalfem fins que la llet arrenqui el bull.
- Traiem el cassó del foc i hi afegim la sèmola de blat.
- Remenem bé perquè la sèmola es reperteixi bé i no quedin grumolls.
- Tornem a posar el cassó al foc. A temperatura mitjana-baixa i sense deixar de remenar, ho deixem coure uns 5 minuts fins que les farinetes espesseeixin.
- Traiem el cassó del foc i deixem que el Griessbrei refredi una mica.
- Mentrestant separem el rovell de la clara de l'ou.
- Reservem el rovell i remenem una vegada les farinetes.
- Muntem la clara a punt de neu i reservem.
- Barregem altra vegada les farinetes.
- Quan la temperatura de les farinetes ja ha baixat considerablement - el Griessbrei ha de ser tebi al tacte - hi afegim el rovell de l'ou.
- Remenem a consciencia per integrar el rovell i aconseguir unes farinetes homogènies.
- Finalment hi afegim la clara i tornem a barrejar bé.
Ja tenim la sèmola amb llet cuita i a punt.
Amb la Monsieur Cuisine
- Separem el rovell de la clara de l'ou.
- Poseu la clara dins el bol del robot, instal.leu la papallona i munteu la clara 4 minuts/ velocitat 4.
- Transvaseu la clara ja muntada a un bol i la reserveu a la nevera.
- Deixeu la papallona dins el robot.
- Incorporeu la llet, el sucre, la sal i la sèmola al bol del robot i ho poseu a coure 15 minuts / 100°C / Velocitat 1
- Deixem que el Griessbrei es refredi durant uns 5 minuts dins el mateix bol del robot.
- Hi afegim el rovell i barregem 10 segons / velocitat 4.
- Traieu la papallona del robot i transvaseu la sèmola amb llet al bol que teniu a la nevera amb la clara d'ou muntada a punt de neu.
- Barregeu bé amb una forquilla i ja heu acabat!!
El feu de la manera que el feu, el Griessbrei que jo estic acostumada a menjar és més aviat cremós. No és líquid però tampoc no ha de quedar molt i molt espès. No sé si m'explico... l'heu de poder menjar amb la cullera però no l'hauríeu de poder desemmotllar. Sobretot si estem parlant de menjar-lo tebi. Si el mengeu fred, lògicament, queda més espès però al menjar-lo ha de ser igualment de consistència agradable: que no l'hageu de mastegar vaja! Si us sembla que us ha quedat massa espès, mentre es refreda i l'aneu remenant, li podeu afegir llet al gust.
Finalment repartim les farinetes dins 4 gots, plats, copes, ... Aneu amb compte a no omplir-los completament ☺
I ja teniu la sèmola amb llet!
Es pot menjar de seguida!! Tèbia, com a dina i/o sopar és perfecte!
I si el voleu menjar com a postres, tapeu-la amb paper film com fem amb la crema catalana - que el plàstic toqui el Griessbrei - i la deixeu refredar del tot. Un cop freda la podeu posar a la nevera fins al moment de menjar. Aguanta ben be una setmana.
Just abans de servir cobriu el Griessbrei amb la compota de poma i ho ensucreu al gust amb el sucre i la canyella.
Estic segura que si proveu aquestes farinetes de sèmola, us sorprendran molt positivament i sorprendreu als vostres de totes TOTES!!
Vinga, em faria il.lusió saber que ho tasteu a Catalunya! Algú s'anima?
Si que recorda al arròs amb llet, només que fet amb sèmola, a mí em sembla força bo, a veure si m'en recordo de comprar un paquet de sèmola.
ResponEliminaPetons.
Es veu un plat molt complert, no sé si nosaltres ens acostumarem a fer-lo com a plat principal però si que segur com unes postres contundents amb un àpat més pobre. A veure si m'animo a fer-lo
ResponEliminaLa meva àvia feia un àpat molt semblant però... salat i amb ou perqué deia que es feia en un no res i era un sopar complert!
ResponEliminaA mi m'encanten aquestes farinetes, amb sémola de blat o d'arròs (encara més sabròs)... quan estic malalta no cónec res millor per retrobar la il.lusió, ben densa !
Petons
Palmira
Muy parecido al clasico arroz con leche pero con la sémola, yo también dejaría el potito como tu.
ResponEliminaPetons
Un gran descobriment! M'agradaria tastar-les! Els bols....són preciosos!
ResponEliminaPetons,
Olga
Hola Dolors. Pues a mí también me parece un delicioso postre. Nunca lo he preparado pero ahora viendo el aspecto tan fantástico que tiene creo que no tardaré mucho en probarlo porque creo que me encantarán jj y es que a mí lo dulce me priva jj.
ResponEliminaQue disfrutes del fin de semana.
Un abrazo.
Jo de moment m'ho anoto com a postres, fa una pinta tremenda, i si és tipus arròs amb llet però més bo ha de ser mooolt bo!! i ja veurem si acabo com en Reto i l'Iris ;). Petonets maca, i espero agafar el ritme i visitar-te més sovint ;)
ResponElimina