Pastís de ruibarbre i gingebre

Continua caient aigua-neu i les temperatures estan a l'entorn dels 4 °C. 

Sota aquestes condicions, a Suïssa costa adonar-se que comença la primavera. Malgrat tot, quan la gent es troba amb els amics per anar a fer un cafè i animar-se amb alguna llaminadura, ja no hi ha dubte del canvi d'estació: han desaparegut els dolços amb castanya i la "Rhabarber" (com se l'anomena a aquí) es converteix en l'estrella principal.

L'art del pa

Dijous Sant... 

Ja falta menys per l'entrada del cap de setmana tot i que, ja us aviso que serà primaveral però no precisament Sant i Pasqual :) 

Avui arriben els pares i espero portaran una mica de sol però de moment: matí gris, fred, plujós i tristot...més d'hivern que no pas de primavera...però ideal per a compartir vídeos com el que us deixo!! Gràcies Rosa Maria  per haver-lo penjat ja fa dies a "Comando". El dia d'avui m'hi ha fet pensar :)

Una mica de màgia...

    

the art of making bread from tiger in a jar on Vimeo.

Fem pa / Pa de cervesa negra - 1

De tant en tant participo en els reptes del grup "Comando Panarra" al Facebook. 

Pels que no coneixeu aquest grup, es tracta d'una colla creixent d'aficionats al pa guiats per en Daniel Jordá. Aquest forner de Barcelona llicenciat en Belles Arts, ha aconseguit portar la creativitat a l'obrador. Els seus pans tenen quelcom diferent i ell...doncs és tot amor per la seva feina. 

Una persona propera, un professional que intenta treure temps de la seva cada vegada més agitada rutina diària, per dedicar-lo a una colla d'aprenents de flequers que ens morim per seguir-lo en els seus reptes "panarras" 

Fem pa / Pa de llard italià

Aquest cap de setmana està essent molt panarra.

Han coincidit dues coses: per una banda el fet que divendres vaig trobar una recepta que donava sortida al llard que em quedava d'haver fet els llardons per Carnestoltes i per l'altra, el repte del grup "Comando Panarra" sobre els pans del fantàstic "putuchef" i flequer de Barcelona Daniel Jordà ("Panes Creativos"). I a aquí em teniu, amb davantal i enfarinada de divendres a diumenge! :)

Per Carnestoltes vaig voler fer una coca de llardons però visc a Suïssa i trobar els llardons es va convertir en una missió impossible :) Per això vaig acabar anant al carnisser per comprar un bon tros de grassa de l'esquena del porc i aconseguir els llardons a casa. Va ser tot un èxit però...vaig omplir 3 pots amb llard que, la veritat sigui dita, no utilitzo per a gaire res. Per això al trobar aquesta recepta vaig tenir clar que malgrat la presència de la Vella Quaresma, havia de fer aquest pa! 

I va valer la pena perquè el pa va sortir BONÍSSIM!!!! Amb cara de "Cinnamon roll" gegantí, amb la consistència i el gust del pa de pagès amb un suau regust de llard i un toc de caramel. Especial i fantàstic! 

Pastís de xocolata - MOLT fàcil

No tenia massa clar amb quina recepta començaria a espantar les bruixes però de cop he recordat una cosa que em va espantar un xic quan vaig arribar a Suïssa...

... a la gent d'aquí els agrada trobar-se per fer-la petar al matí o a la tarda, davant un bon cafè i dolços. Jo, en aquelles èpoques només sabia fer la famosa coca de iogurt i havia aconseguit fer-la "delux" amb l'afegit de la pinya. Una molt bona opció des del meu punt de vista però res més lluny dels gustos dels suïssos! A aquí els pastissos són a base de cremes i fruites, nates, quark i formatges i, per suposat, XOCOLATA, molta xocolata! 

Per acabar de frustrar al nouvingut, cada casa té més d'una fada (sovint hi ha una fada per generació) capaç de preparar un pastís boníssim o fer-te una variada sel·lecció de galetes casolanes "Guetzli" en pocs minuts (jo ara també!! Mireu a aquí ☺) i deixar la taula parada per un "Kaffe und Kuchen" 5 estrelles en un toc de vareta.

Amb aquest panorama, vaig començar a patir des del primer moment! Cada vegada que algú havia de venir a casa a fer el cafè era per mi una prova de foc: volia poder presentar alguna llaminadura a gust del convidat i regirant entre els meus llibres de cuina només hi trobava "peros". Tot em semblava massa "sec" o no tenia els ingredients necessaris o no tenia prou temps o era massa complicat per la meva poca experiència o, o, o, o,...

Vaig arriscar-me en més d'una ocasió amb resultats que anaven des de desastrosos fins a passables però poca cosa més. Finalment vaig treure'm les manies de sobre i vaig deixar de voler fer-ho tan bé com ells i vaig decidir COMPRAR els dolços pels meus convidats☺ Hi estic d'acord: va ser una solució una mica radical però em va evitar molts moments de desconfort fins que...

...fins que el vaig trobar a ell!!! Vaig trobar no només un pastís de xocolata (hi ha milions de possibilitats a l'hora de fer un pastis de xocolata i Suïssa en coneix unes quantes), vaig trobar EL pastís de xocolata!!!! 

Vaig trobar la recepta per casualitat en un bloc/fòrum d'estudiants i de seguida vaig veure que tenia tot allò que jo desitjava d'un pastís: ingredients d'estar per casa, fàcil i ràpid de fer. 

A mida d'anar-lo fent l'he anat modificant una mica però molt poc. Més que res he anat arrodonint quantitats ja que la recepta original donava les mesures per volum (tassa).

La recepta ha quedat així:

Ingredients 

• 3 ous
• 150 grams de sucre
• 140 grams d'oli de gira-sol
• 50 grams de cacau
• 100 grams de farina de rebosteria
• 2 culleretes d'impulsor
• 1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
• 1 beina de vainilla

Procediment

Escalfem el forn a 180 °C i prepareu el motlle que més us convingui (*) Seguidament:

• Començarem batent els ous amb el sucre perquè agafin cos. No pararem fins que no doblin el volum i hagin blanquejat.
• Quan tinguem la barreja cremosa hi podem afegir l'oli. Ho fem a poc a poc i sense parar de batre. 
• Separadament tamisem farina amb l'impulsor, el bicarbonat de sodi i el cacau. Ho afegim a la barreja d'ou amb una espàtula. Ens ha de quedar una massa ben homogènia.
• Finalment hi afegim les llavors de  vainilla.
• Posem tota la massa dins el motlle i enfornem.

El temps de cocció dependrà del vostre forn, com sempre, però també va lligat al tipus de motlle que feu servir (*) A hores d'ara he fet aquest pastís un munt de vegades però majoritàriament amb 2 objectius diferents:

1. Per menjar-lo sol i simplement! En aquest cas faig servir un motlle rodó de 23cm i el deixo coure el pastís només 25 minuts. El resultat és un pastís baixet, humit, de sabor intens i consistència cremosa: BONÍSSIM!!
2. Com a base d'un pastís de capes. En aquest cas el motlle que utilitzo és més petit per tal d'aconseguir més volum: 15 cm! I el deixo coure uns 35 minuts. D'aquesta manera aconsegueixo una esponja una mica més ferma i estable. El pastís perd una mica d'humitat però s'aconsegueix una esponja lleugera que casa molt bé amb les cremes de mantega, de formatge, la nata o les melmelades.

Tan d'una manera com d'una altra, ha estat sempre un èxit rotund!☺ I no cal dir que si voleu fer un pastís de capes més gros, només heu de duplicar les quantitats i ajustar el temps de cocció.

A veure si us animeu a fer-lo i ja em direu si esteu d'acord amb mi que és una joia!!

NOTA

• Independentment de l'ús que en volgueu fer, aquest pastís és millor fet d'un dia per l'altre. Feu-lo, deixeu-lo refredar, tapeu-lo bé amb paper de plata i deixeu-lo en un racó de la cuina fins l'endemà. Llavors ja el podreu decorar, tallar, farcir,... al vostre gust.

Entrada actualitzada: març 2015

El primer dia

M'agrada cuinar!

Sí, ja sé que si tenim en compte que acabo de crear un blog de cuina, això no és cap sorpresa :) També sé que la xarxa està plena de blogs de cuina on es barreja la cuina tradicional amb la cuina moderna i/o internacional, la cuina de plat fondo amb la cultura de les tapes i les receptes llampec, blogs molt especialitzats i d'altres que toquen una mica de tot, etç.

Ho sé perquè soc una assídua a molts d'ells. M'encanten! Tots són fantàstics!!! Amb receptes ben pensades, ben inventades, ben el.laborades, ben decorades i tan bellament il·lustrades que m'han portat a pensar...que a la meva cuina HI HA BRUIXES!!!