No sé quan feia que tenia ganes de fer bunyols de vent... uns quants anys em sembla.
Però no havia trobat el moment encara. De fet, si no arriba a ser per la Cristina de Comemos a las 3 que els ha proposat com a recepta del mes pel Projecte Roca, potser no m'hauria arribat mai el moment de fer-los. I mireu, no tinc clar si hauria sigut millor així... són molt però MOLT bons!! Si hi sumem que es fan realment ràpid, ja us imagineu el problema, oi?
No els hem de confondre amb els bunyols de Quaresma o els bunyols de l'Empordà. Els ingredients són diferents però també la manera de fer-los. Són molt lleugers, gairebé no pesen i d'aquí el nom.
Malgrat tot, he de reconèixer que mai m'havia mirat la recepta detalladament i pensava que no deixaven de ser una versió diferents dels bunyols de sempre i m'he endut una sorpresa!!
Però no havia trobat el moment encara. De fet, si no arriba a ser per la Cristina de Comemos a las 3 que els ha proposat com a recepta del mes pel Projecte Roca, potser no m'hauria arribat mai el moment de fer-los. I mireu, no tinc clar si hauria sigut millor així... són molt però MOLT bons!! Si hi sumem que es fan realment ràpid, ja us imagineu el problema, oi?
No els hem de confondre amb els bunyols de Quaresma o els bunyols de l'Empordà. Els ingredients són diferents però també la manera de fer-los. Són molt lleugers, gairebé no pesen i d'aquí el nom.
Malgrat tot, he de reconèixer que mai m'havia mirat la recepta detalladament i pensava que no deixaven de ser una versió diferents dels bunyols de sempre i m'he endut una sorpresa!!
I la diferència doncs? La cocció! Els bunyols van fregits amb oli mentre les lioneses i les chouquettes es couen al forn!
Així que amb la recepta escollida per la Cristina del llibre d'en Joan Roca - La cuina de la meva mare - m'he tret el cuc dels bunyols de vent i he fet chouquettes!! Amb sucre llustre i amb sucre granulat respectivament, tal i com mana la tradició culinaria catalana i francesa.
Ja sabeu que tant els bunyols de vent com les lioneses es poden farcir.
Però a mi m'agraden les masses per elles mateixes així que m'he quedat amb la versió espartana: no he farcit els bunyols i en comptes de lioneses he fet el berenar preferit dels francesos, les chauquettes.
Petit! Ho he fet tot petit per poder anar picant. Ens han agradat moltíssim!! Una mateixa massa, dues formes de cocció i uns sabors ben diferents!
Però a mi m'agraden les masses per elles mateixes així que m'he quedat amb la versió espartana: no he farcit els bunyols i en comptes de lioneses he fet el berenar preferit dels francesos, les chauquettes.
Petit! Ho he fet tot petit per poder anar picant. Ens han agradat moltíssim!! Una mateixa massa, dues formes de cocció i uns sabors ben diferents!
He de dir que hem tingut gent a casa i també n'he portat una paperina als veïns. En tots dos cassos ha estat treure el bol i buidar-se! La mainada s'hi han llençat de cap i els adults hem hagut d'afanyar-nos per poder-los tastar. Vaja, que hem fet curt. Però estic segura que també ens n'haurien faltat si n'hagués fet el doble! ♥♥
Dir-vos que he seguit la recepta de la Montserrat amb una única variació: he afegit 25 grams de llet en pols a la massa perquè tinc un llibre amb receptes franceses que fa la pasta escaldada amb una barreja d'aigua i llet. Ho volia provar☻
Ingredients
- 250 grams d'aigua
- 100 grams de llard de porc o mantega
- 25 grams de llet en pols - opcional
- 1 polsim de sucre
- 1 polsim de sal
- 1 llimona - la ratlladura
- 150 grams de farina
- 4 ous
- Oli per fregir
- Sucre llustre
Per les Chouquettes, necessitareu un grapat de sucre granulat i no us caldrà ni l'oli per fregir ni el sucre llustre.
Procediment
- Posem l'aigua, el llard, la llet, el sucre, la sal i la llimona dins un cassó al foc.
- Quan arrenca el bull, abaixem el foc i hi tirem la farina d'un cop.
- Ho remenem amb una espàtula fins que la pasta es desenganxi de les vores del cassó.
- Seguidament, traiem el cassó del foc i deixem que perdi temperatura.
- Quan deixi de cremar, hi anem afegint els ous, un darrera l'altre, tot integrant-los bé i remenant fins que ens quedi una pasta llisa.
- Deixem que es refredi una estona.
- Posem la massa pels bunyols dins una mànega pastissera d'un sol ús i tallem la punta de manera que ens quedi una boca de sortida de l'amplada d'un dit.
- Escalfem l'oli fins arribar als 160°C
- Anem tallant petites porcions de pasta de bunyols perquè caiguin dins l'oli i els courem fins que quedin ben rossos.
- Els traurem de l'oli amb un escorredor i els posarem sobre un paper de cuina per absorbir l'excés d'oli.
- Quan estiguin una mica freds, els ensucrem amb el sucre llustre i els deixem refredar del tot.
Si els voleu farcir, espereu a fer-ho que estiguin ben freds.
Si en comptes de fer els bunyols preferiu fer lioneses o chouquettes, només cal que escalfeu el forn a 180°C. Mentre s'escalfa:
- Prepareu una safata de forn amb paper sulfurat.
- Amb la mànega pastissera i una boca ample, aneu fent botons de pasta de la mida que vulgueu les lioneses o chouquettes.
- Un cop la safata plena, els acabem d'arrodonir amb el dit un xic moll d'aigua, ensucrem les pastes amb el sucre granulat i cap al forn.
- Les deixarem coure durant uns 20 minuts, el temps d'inflar-se i agafar color.
- Un cop daurades, apaguem el foc i les podem deixar dins durant uns 10-15 minuts més. Així queden ben cruixents i no hi ha perill que perdin la forma al sortir del forn.
I ja ho tenim! No us en veureu tips!
Per cert, la pasta dels bunyols de vent es conserva a la nevera durant un parell de dies PERÒ ha d'estar ben tapada perquè no li toqui l'aire. El millor és posar-la dins un bol i tapar-la amb paper film assegurant-nos que el film toca directament la pasta choux. També la podem congelar. Dóna bon resultat però perd una mica de flexibilitat i, sincerament, costa molt poc fer-la al moment així que a menys que us surti un imprevist o en vulgueu fer molta quantitat, per mi no val la pena.
El que si val la pena, és donar una ullada als bunyols de les meves companyes. Són totes unes cracks! ☻
A la Cristina des de Comemos a las 3
La Rosa des de Un toque de canela
La Beatriz des de 2 mandarinas en mi cocina
La Rosa des de Un toque de canela
La Beatriz des de 2 mandarinas en mi cocina
La Margarita des de Acibechería
La Palmira des de Come conmigo, el blog de Palmira
La Rosalía des de RossGastronómica
La Sofía des de Mil Ideas Mil Proyectos
t'han quedat de 10 !!! que bons i que flonjos, aquesta es una de les millors receptes que he menjat d'aquest Projecte tan maco i simpátic.
ResponEliminaMolts petonets i una gran abraçada
Rosa
Buenos días, qué fotos tan bonitas! y qué buenos los buñuelos de viento! ya he puesto el enlace a tu blog, discúlpame, creo que todos los meses se me olvida tu enlace porque voy con corta y pega de un post a otro y como un pollo sin cabeza. Reviso las anteriores entradas. Mil besos!
ResponEliminaPrecioso buñuelos Dolors, en las dos versiones me parecen un acierto.
ResponEliminaBss
Los buñuelos están genial pero... esa balanza... ¡muero de envidia!
ResponEliminaBesitos mil
Sense dubtes els bunyols més senzills de fer! I perfectes, amb el seu farcit "de vent"! Que ja porten lo seu, oi?! Les gougères de formatge i les chouquettes també m'agraden molt, a més lleugeres sense fregir!
ResponEliminaPer cert, has rebut el meu missatge amb les melmelades?
Petons i a per la propera recepta!
Palmira
T'han sortit espectaculars i fan venir ganes de entrar a la cuina i fer-los.
ResponEliminaPetons.
Que fotos tan bonitas y como me gusta esa balanza, bueno en general hasta la espumadera, los buñuelos de lujo total, besos
ResponEliminaSofía
Que buenos que llegan a ser.A kilos me los comia.
ResponEliminaBss
Dels millors dolços tradicionals catalans! A mi em fan perdre el senderi...és començar a menjar-los i no poder parar! Petonarros!
ResponEliminaQuin goig que fan!! Semblen taaan flonjos...
ResponEliminaUna recepta genial i unes fotografies precioses!
ResponEliminaPetonets,
Olga
OMG!! quina pintassa nena, i quines súper fotografies XD XD. El truc de fer-los petits per anar picant segur que no et va servir per acabar menjant-ne menys, oi?? impossible parar mentre estan davant... petonets!
ResponEliminaSempre les faig al forn, a la propera les fregeixo i faig bunyols. Magnífica recepta Dolors!
ResponEliminaPtnts
Glòria