Melmelada de móra

Tot l'estiu sense publicar! 

No és pas que hagi fet vacances... bé, sí que n'he fet però no pas 3 mesos!! El cas és que hem tingut un estiu fabulós! I a aquí si surt el sol i fa caloreta ho aprofitem al màxim: a dins a casa no ens hi trobareu pas! I encara menys amb el forn a tota pastilla☺

Però vaja, tot s'acaba! Ja anem amb samarretes de màniga llarga i han arribat les primeres pluges. No fa pas molta fred encara però la tardor ja ha entrat amb força i jo m'he reactivat!! Ja tocava! I comencem amb una melmelada boníssima feta molt tradicionalment i natural. 

Amb un estiu així d'esplèndid, ja us podeu imaginar que l'hort que tenim ha donat el màxim de si mateix. I com sempre passa, moltes de les fruites i les verdures han arribat de cop. I les móres no han estat una excepció.

L'any passat, al publicar l'Streuselkuchen ja us vaig comentar que l'esbarzer silvestre que vam trobar al jardí al comprar la casa, és la joia de la corona dels fruits vermells. N'hem plantat d'altres de jardí, sense espines i tal. Tots ens han abastats de fruits vermells però cap ha aconseguit donar-nos l'excel·lència de sabor que ens dóna aquesta planta salvatge. I us asseguro que ho és de salvatge!!! Per aconseguir un grapat de móres ens hem de guarnir com per saltar a la batalla: com punxa el punyeter!!  

La llàstima de les móres és que de seguida queden aixafades i duren ben poc un com collides així que n'he fet melmelada.  

I l'he fet molt natural: només móres, la quantitat justa de sucre, llimona i un punt de vainilla. Sense pectines de cap mena. El secret de la seva consistència és la reducció! No n'hi ha cap més! Aquesta melmelada l'he cuit 4 vegades☺

Anem-hi i us ho explico!

Ingredients

• 2000 grams de móres
• 800 grams de sucre - Llegiu "Notes"
• 100 grams d'aigua
• 1/2 beina de vainilla - oberta per la meitat
• 1 llimona - el suc

Procediment

Abans de començar prepareu els pots que fareu servir. Jo no tinc mai clar la quantitat de pots que necessitaré així que sempre n'escaldo i en preparo una bona quantitat. En aquesta ocasió en vaig omplir 6 però com podeu veure a la foto, no tots tenien la mateixa capacitat així que més val que en sobrin.

Un cop tenim els pots preparats ja podem començar:

• Rentem les móres amb molt de compte a no aixafar-les massa - Llegiu "Notes"
• Les posem dins un cassó amb el sucre i l'aigua.
• Agafeu el cassó per les nanses i feu-lo voltejar una mica per afavorir la dissolució del sucre.
• Seguidament hi afegim el suc de la llimona i la beina de vainilla.
• Ho posem a coure a mig foc.
• Així que veieu que les móres arrenquen el bull, baixeu el foc al mínim i deixeu que coguin durant uns 8-10 minuts.
• Amb una espàtula de silicona remeneu una mica la melmelada, tanqueu el foc i deixeu que es refredi completament.

Arribats a aquest punt veureu que la melmelada encara és molt líquida. NO passa res! Acabem de començar el procés de reducció! ☺

Ara ja només es tracta de repetir els darrers 3 punts del procediment 3 vegades més. Pot semblar una feinada però només us demana uns minuts de temps. És Important que deixeu refredar la melmelada del tot abans de coure-la una altra vegada i mentre es refreda vosaltres a la vostra! I si us va millor per horaris... doncs continueu el dia següent☺

Us adonareu que la melmelada va agafant consistència i desprès de la quarta cocció ja la tindreu preparada. Ara ja només cal omplir els pots mentre la melmelada encara és calenta i deixar-los refredar cap per avall.

Us asseguro que val la pena! La melmelada resultant és molt saborosa i la consistència és perfecte per escampar-la sobre un tros de pa amb mantega tal com demana la tradició. Igualment la podeu fer servir com a acompanyament d'altres delícies: scones com aquests o aquests , pancakes, creps, waffles o fins i tot menjar-la amb recuit, formatges o iogurt! A mi m'encanta!! 

I es conserva durant una bona temporada. Sense obrir el pot i al rebost es conserva durant mesos: en tindreu per tot l'hivern! Ara, un cop obert, l'heu de guardar a la nevera però... això ja us ho imaginàveu, oi? ☺

Us animeu a provar-ho? A veure què us sembla el resultat doncs és força diferent del de les melmelades fetes d'un cop. 

Notes

1. La quantitat de sucre és bastant menor del que s'acostuma a utilitzar al fer melmelada casolana. Si voleu ni podeu posar més però a mi només m'interessa el sucre per aconseguir el grau de dolçor que fa una melmelada agradable al paladar. Amb aquesta quantitat surt dolça però no embafa. Penseu però que les meves móres ja eren molt dolces. Si les móres que feu servir anessin faltades de dolçor, podeu augmentar la quantitat de sucre 150/200 grams sense por a passar-vos. 
2. Per rentar les móres passeu-les només per sota l'aigua i mireu que no hi quedin fulles ni tiges però no les toqueu gaire perquè són molt delicades. Jo NO les passo pel colador xinès. Les llavors de la móra no són pas bones però són molt petites i no ens molesten gens. És una mica el contrari: ens agrada trobar-les al menjar la melmelada! Igualment ens agrada que es trobin trossos de móra. Per aquest motiu sempre vaig remenant amb molt de compte per no acabar tenint un puré. Els trossos de fruita i les llavors són la confirmació que hem fet servir fruita de veritat ☺ De tota manera, si vosaltres voleu una melmelada ben fina, passeu-la pel colador xinès abans de coure-la per segona vegada. La resta del procediment és el mateix.