Un xic tard, sens dubte! Ara, només és la publicació que va tard perquè les flors ja fa dies que les tenim ben païdes i amb ganes de repetir!😀
Ja sabeu que a mi les receptes amb tradició m'agraden. M'agraden i MOLT!
També sabeu que ja tinc publicades diferents receptes de bunyols entre els quals hi ha els tradicionals Brunyols de Quaresma. Teniu recepta amb i sense massa mare: per triar i remenar!
I les Mones? Doncs també teniu les receptes de les Mones més tradicionals a casa nostra: la de brioix amb ous de colors i la Mona pastís Sara.
Per tot això, aquest any vam omplir la Setmana Santa de flors!!
La recepta és de la Pepa. Ella té 87 anys i viu a l'Escala des de fa ja molt temps. La meva família hi estiueja des que jo era petita però amb la Pepa no ens coneixem encara.
La recepta m'ha arribat perquè, per coses del destí, la Pepa ha entrat a la vida de la meva estimadíssima M. Àngels - de fet seria més encertat dir que la M. Àngels ha entrat de cop a la seva vida 😉- i li ha donat permís per passar-me la seva recepta familiar i fer-la pública.
El cas és que les arrels de la Pepa les trobem a Castilla la Mancha. A Manzanares, Ciudad Real! I per ella no hi ha Setmana Santa sense Flores fritas!
Flors manxegues o Flores de Semana Santa, Flor de Lis o el nom més antic: Frutas de sartén. De noms n'hi ha una bona colla! Potser per vosaltres el nom de Flors de Carnestoltes o Rosas de Carnaval us és més familiar ja que a segons quines regions espanyoles aquestes flors són típiques de l'època de Carnestoltes també.
El cas és que independentment de l'època de l'any, són una passada! Molt semblants als xurros en quan a sabor però molt més cruixents, fan les delícies de petits i grans.
Per fer-les necessitarem el motlle tradicional amb forma de floró o rosassa. El podeu comprar per Internet o a les ferreteries i no és pas car.
I tornant a la recepta, la xarxa n'està plena i com passa amb totes les receptes familiars, no n'hi ha dues d'iguals. Mirant receptaris, queda força palés que la pasta de les Flores porta un munt d'ous, portarà llet o no a gust del mestre pastisser o de la mestressa dels fogons i s'aromatitzarà amb pell de llimona i/o taronja, anís, canyella,... també segons la tradició familiar. I ara ve quan us dic que la recepta de la Pepa crida l'atenció ja d'entrada perquè és molt simplista però porta...
...vi blanc!! Fins ara no he trobat cap altra recepta amb vi blanc! M'encanta!!
Anem-hi!
Ja sabeu que a mi les receptes amb tradició m'agraden. M'agraden i MOLT!
També sabeu que ja tinc publicades diferents receptes de bunyols entre els quals hi ha els tradicionals Brunyols de Quaresma. Teniu recepta amb i sense massa mare: per triar i remenar!
I les Mones? Doncs també teniu les receptes de les Mones més tradicionals a casa nostra: la de brioix amb ous de colors i la Mona pastís Sara.
La recepta és de la Pepa. Ella té 87 anys i viu a l'Escala des de fa ja molt temps. La meva família hi estiueja des que jo era petita però amb la Pepa no ens coneixem encara.
La recepta m'ha arribat perquè, per coses del destí, la Pepa ha entrat a la vida de la meva estimadíssima M. Àngels - de fet seria més encertat dir que la M. Àngels ha entrat de cop a la seva vida 😉- i li ha donat permís per passar-me la seva recepta familiar i fer-la pública.
El cas és que les arrels de la Pepa les trobem a Castilla la Mancha. A Manzanares, Ciudad Real! I per ella no hi ha Setmana Santa sense Flores fritas!
Flors manxegues o Flores de Semana Santa, Flor de Lis o el nom més antic: Frutas de sartén. De noms n'hi ha una bona colla! Potser per vosaltres el nom de Flors de Carnestoltes o Rosas de Carnaval us és més familiar ja que a segons quines regions espanyoles aquestes flors són típiques de l'època de Carnestoltes també.
El cas és que independentment de l'època de l'any, són una passada! Molt semblants als xurros en quan a sabor però molt més cruixents, fan les delícies de petits i grans.
Per fer-les necessitarem el motlle tradicional amb forma de floró o rosassa. El podeu comprar per Internet o a les ferreteries i no és pas car.
I tornant a la recepta, la xarxa n'està plena i com passa amb totes les receptes familiars, no n'hi ha dues d'iguals. Mirant receptaris, queda força palés que la pasta de les Flores porta un munt d'ous, portarà llet o no a gust del mestre pastisser o de la mestressa dels fogons i s'aromatitzarà amb pell de llimona i/o taronja, anís, canyella,... també segons la tradició familiar. I ara ve quan us dic que la recepta de la Pepa crida l'atenció ja d'entrada perquè és molt simplista però porta...
...vi blanc!! Fins ara no he trobat cap altra recepta amb vi blanc! M'encanta!!
Anem-hi!
Ingredients
Per unes 85 flors - llegiu "Notes"
- 12 ous
- 250 grams d'aigua
- 250 grams de vi blanc
- 500 grams de farina tradicional o de rebosteria
- Oli d'oliva suau o de gira-sol
- Sucre
Procediment
- Batem els ous.
- Hi afegim l'aigua, el vi i ho remenem bé.
- Tamisem la farina.
- L'afegim als líquids poc a poc tot remenant per evitar grumolls.
I ja tenim la massa a punt d'utilitzar.
Ha de quedar una massa líquida però amb certa densitat. Similar a la massa dels pancakes o les creps. El més important és que no us hi quedin grumolls. Si cal, la podeu colar.
Seguidament ja podem començar a fregir les flors:
- Posem l'oli dins una olla o una paella fonda.
- Posem el motlle dins l'oli i deixem que s'escalfin les dues coses.
- Un cop l'oli està calent, agafem el motlle de dins l'olla, el piquem lleugerament perquè perdi l'excés d'oli i el submergim dins la massa sense acabar de cobrir el motlle.
- Tornem el motlle a l'olla i la flor s'inflarà tot creant un munt de bombolles. Així que les bombolles perdent intensitat, la flor acostuma a caure a l'olla i a desenganxar-se per si sola. Si no ho fa, doneu un copet de motlle al canto de l'olla i veureu que es desenganxa sense cap problema.
- Deixem que la flor agafi color i la girem.
- La deixem coure un minut més i ja la podem treure de l'oli.
- La posarem sobre paper de cuina i, tot seguit, l'ensucrarem al gust.
I així una flor darrera l'altra.
Ja veieu que no hi ha massa secret. Malgrat tot, la temperatura del motlle és vital per evitar el desencís. Intenteu tenir-lo sempre dins l'oli. Si no podeu per tema de mides, poseu-lo altra vegada dins l'olla just abans de tornar-lo a submergir a la massa i doneu-li uns segons perquè agafi temperatura. Si no ho feu, la massa no s'hi quedarà enganxada: patinarà, l'haureu de rentar i posar-lo dins l'oli sí o sí.
Què, heu menjat Flores alguna vegada? Per Setmana Santa o per Carnestoltes? I la massa, porta vi?
Sigui com sigui us animo a fer-les: us agradaran! I voleu saber una cosa? A nosaltres ens van agradar SOBRETOT - i ara espero que la Pepa tanqui els ulls per no veure aquest sacrilegi - sucades a la xocolata desfeta!!!!
Impossible menjar-ne només una!!
Jo ja hi tornaria demà mateix!! Gràcies Pepa per aquesta delícia: les Flores han arribat a casa per quedar-se! ❤️
NOTES
- Les quantitats. Us he donat i jo vaig fer les Flors Manxegues amb les quantitats exactes que em va passar la M.Àngels. El cas és que la Pepa li va dir que amb aquestes quantitats surten unes 35 Flores... Bé, no sé exactament perquè però a mi me'n van sortir gairebé el doble!! Potser tot plegat sigui cosa d'un mal entès o que el motlle de la Pepa - de ferro colat i heretat de mares i àvies - sigui més gros o agafi més massa. No ho sé. O que la massa a ella li quedi més densa (ja sabeu que cada farina té un punt d'hidratació diferent). Però vaja, us aconsellaria que si no teniu una família molt gran o l'idea de compartir-les amb veïns i amics, comenceu fent la meitat de la recepta. Amb unes 35 Flors en teniu prou per quedar satisfets sense acabar mig marejats per tot l'oli que anireu respirant. Jo vaig acabar una mica fins al capdamunt de fregir flors 😅
Segur que el vi es el secret d'aquestes flors. Sont molt llamineres. Tindré que acabar comprant aquest aparell.
ResponEliminaPetons.
No sé si és el secret o no Ana peroò hi queda la mar de bé :)
EliminaUna abraçada i bon diumenge!!
Aquestes flors les vaig descobrir l'any passat! Són boniques i molt bones! Ho tenen tot!
ResponEliminaPetonets, Dolors!
Olga
I tu les fas per Setmana Santa Olga o per Carnestoltes??? :)
EliminaDe fet, és igual perquè sempre venen de gust, oi?
Bon diumenge reina!!
Les de la Pepa són molt bones però estic segura que aquestes també. Quina bona pinta!
ResponEliminaMira, això serà difícil de comprovar de moment peroò la Setmana Santa vinent, si decidim venir nosaltres a Cat, n'aniré a buscar una bosseta per provar les originals :)))) Ja li pots dir a a la Pepa que es vagi preparant! ;D
EliminaMolts petons!! I gràcies per fer-me arribar la recepta!! T'estimo!!
Cuando ves estas flores,es imposible no probarlas.Simplemente deliciosas.
ResponEliminapetons
Ai sí Miquel... una temptació més a la llista!! :))))
EliminaBon diumenge guapo!
Hola Dolors. Pues aunque hayan venido con cierto retraso estas flores siempre son bien recibidas y más si estamos en primavera jj, aunque más bien parece invierno.
ResponEliminaSiempre me ha llamado la atención este dulce por su forma. Debe ser una pasada ir viendo como se van formando y se van desprendiendo del molde. Obviamente no lo tengo. Según dices no hay mucho misterio en hacerlas jj depende de para quién, para mí no es un misterio, es un nudo gordiano jj. No he practicado mucho con masas.
Esta Semana Santa no he probado ningún dulce típico de esos días pero te aseguro que si hubieran caído en mis manos alguna de esas flores hubieran durado muy poco. Tienen que estar exquisitas.
Un abrazo y me alegro verte de nuevo.
Gracias a ti Juan por pasarte por aquí. Bueno, ya sabes que yo voy siempre un poco a tope pero siempre que puedo me escapo a leerte!! ;)
EliminaUn abrazo
Fantásticas flores Dolors! Es una de mis tareas pendientes pero ahora no tengo excusa, las tengo que probar como sea y ahora me lo has puesto bien fácil.
ResponEliminaEnhorabuena!!! Un beso grande!!!
Cristina, mejor no las hagas porque si empiezas vas a ir comiéndolas todas y será un no parar! :D
EliminaUna fuerte abrazo compañera!
La Pepa diu que "esta muy contenta y agradecida que hayas hecho su receta y que hayas compartido las Flores con tus vecinos (ya que tu molde debe ser mas pequeño 😆). Y que espera conocerte este verano y que estara muy contenta que dentro de unos años su molde esté en tus manos"
ResponEliminaOstres... ostres... OSTRES!!!! Ja li pots dir a la Pepa que "la que está feliz como una perdiz soy yo!" i també que "muchas gracias por la receta y que sí, a ver si nos conocemos este verano" :) i vaja, suposo que sí que el meu motlle deu ser més petit (MOLT) més petit suposo :))))))))))) Però diga-li que "no pasa nada! Los vecinos estuvieron muy contentos descubriendo tradiciones nuevas" i també diga-li que "si de verdad un día su molde llega a mis manos, lo cuidaré con mucho amor!! Y será un gran honor!" i ara li fas un petó molt gros. I per vosaltres un altre!!
EliminaFins aviat!
Caram Dolors, quina recepta tan autèntica😍
ResponEliminaM'estic resistint a comprar-me el motlle perquè després això serà un no-parar...que em coneeeeeec😂😂😂
Si mai em decideixo ja tinc recepta!
Ptnts
Glòria
Thank you very nice sharing.
ResponElimina