21 d’agost 2016

Madeleines d'espígol

Des del dia que vaig recollir i assecar l'espígol, que tenia ganes de fer Madeleines!!


Avui finalment he trobat el moment! Plou a aquí i anem tots amb màniga llarga. Sembla que ja tinguem la tardor a sobre - tot i que ens han promès 2 setmanes de calor per sobre dels 30 graus a partir de demà... un estiu de muntanya russa: passem dels 30°C als 10°C amb qüestió d'hores!! Però vaja, així m'he decidit a encendre el forn i a deleitar-me amb l'olor de l'espígol combinat amb el sucre i la mantega fossa! Un plaer pels sentits! ♥


Les madeleines han sortit boníssimes! El gust característic de la mantega torrada de les madeleines franceses continua essent el protagonista però les flors d'espígol li aporten un subtil toc fresc, estiuenc i sorprenent que les fa delicioses!


La recepta és molt senzilla i només cal vigilar a no passar-se amb la quantitat de flors d'espígol ja que la fragància d'aquesta flor és molt intensa. Tal i com ja us vaig comentar al fer el sorbet d'albercoc amb mel i espígol, davant el dubte, quedeu-vos curts! 

Ingredients


Per unes 20-22 madeleines.
  • 115 grams de mantega - llegiu "Notes"
  • 115 grams de farina tradicional o de rebosteria
  • 1/2 cullereta d'impulsor
  • 1 polsim de sal
  • 3/4 de cullerada de flors d'espígol seques
  • 2 ous a temperatura ambient
  • 75 grams de sucre
  • 1 beina de vainilla - les llavors
  • Sucre llustre per l'acabat - opcional

Procediment


Escalfeu el forn a 190°C i prepareu els motlles tradicionals de madeleines tot untant-los a consciència.
  • Desfeu la mantega en un cassó a foc lent i la deixeu coure, sense deixar de vigilar-la, fins que quedi torrada.
  • Traieu del foc la mantega així que estigui ben daurada, la coleu i la reserveu (així li doneu temps a que refredi fins al punt d'estar tèbia)
  • Tamiseu la farina amb l'impulsor i la sal.
  • Hi afegiu les flors d'espígol i reserveu.
  • Bateu els ous juntament amb les llavors de vainilla i el sucre fins que blanquegin i facin cordó
  • Afegiu els sòlids a la barreja d'ou i bateu bé perquè quedi tot barrejat i sense grumolls.
  • Incorporeu-hi la mantega tèbia amb moviments airosos fins a tenir una massa homogènia. 

Ja està! Com que tot i el mal temps a dins de casa fa calor, aquesta vegada no he deixat que la massa reposes a temperatura ambient: de seguida he omplert les petxines tot vigilant no omplir-les massa. Si les ompliu 3/4 de la seva capacitat és perfecte.

Seguidament i abans d'enfornar-les, les he deixat refredar uns 10-15 minuts a la nevera. Finalment les posem al forn i les deixem coure uns 12-13 minuts. Un cop cuites, les deixem refredar un moment, les desemmotllem i ja les podem deixar refredar del tot sobre una reixeta.

I vinga: a gaudir-les!! Queden ben esponjoses! I si voleu, les podeu emblanquinar amb sucre llustre.


Per cert, aquestes medeleines poden ser un regal "fet a casa" extraordinari. Jo n'he regalat la meitat a la veïna i ha quedat ben parada ☻ Mireu quina monada!!


I dir que les han trobat molt originals i ben bones! I vosaltres? Us animeu?

Notes
  1. La mantega. Dues coses de la mantega:
    • Tal i com us vaig comentar al fer les madeleines de carbassa, El sabor torrat de la mantega típic de les madeleines franceses, s'aconsegueix deixant que la mantega es torri  sense deixar de vigilar-la. Quan comenci a quedar de color fosc, daurat, i al fons del cassó hi veieu restes torrades, ja la teniu! Sobretot, NO us despisteu perquè del torrat al cremat hi va molt pocs segons. 
    • I ara simplement una evidència contrastada ☻ Tots hem vist escrit en més d'una ocasió que és important fer servir mantega de qualitat per tal que el resultat final sigui realment satisfactori, oi? De fet tots el ingredients haurien de ser de qualitat però avui us vull parlar de la mantega. Jo compro la mantega al supermercat i, en un país com Suïssa on la llet abunda, la mantega és generalment sempre de qualitat. Bé, avui, al posar-me a fer les madeleines m'he adonat que NO tenia mantega!!!! I al ser diumenge, he anat fins a una granja que té botiga de productes d'elaboració pròpia. Una botigueta on trobes els seus productes molt ben posats i etiquetats amb el preu, tu agafes el que necessites i deixes els diners dins una caixeta que hi ha sobre un petit mostrador i marxes. Aquestes botigues són de somni!! ♥ I això simplement per dir-vos que amb aquesta mantega, les madeleines han quedat millor que mai! El color, el gust, la consistència, l'olor a l'hora d'enfornar-les, TOT! Realment val la pena mirar-s'hi una mica amb la qualitat dels ingredients que fem servir ☻

11 d’agost 2016

28 de juliol 2016

Cumquats confitats i gelatina d'almívar amb Cointreau

Aquesta recepta (que de fet en són 2) és fruit de les circumstàncies i de converses nocturnes amb la Marta de Pa de nous però... millor començo pel començament ☻




22 de juliol 2016

Sorbet d'albercoc, mel i espígol [sense gluten, sense lactosa ni sucres refinats]


Tinc la sort de tenir un espai que utilitzo com a hort. La separació entre la zona de cultiu i el jardí pròpiament dit la marquen unes mates d'espígol (llegiu "Notes") que ens omplen els sentits cada estiu. 

02 de juliol 2016

Coca de Sant Joan 2016: brioix i fruita confitada

Finalment!!



Ja us vaig comentar quan vaig publicar el Chimichurri, que aquest any sí que van celebrar la Revetlla de Sant Joan tal i com toca! 

Ens ho vam passar MOLT bé! Heu vist les fotos al Facebook, oi? Va ser divertit trobar-se i fer-la petar. A més, el temps ens va acompanyar d'alló més i vam allargar-nos fins ben bé la mitjanit! I això que nosaltres no vam tenir festa el divendres!! Tots cap a treballar! Però igualment no ens va saber gens de greu.  

També sabeu que vam menjar la tradicional Coca de Sant Joan però que no vaig tenir temps de publicar la recepta abans de la Revetlla. Així que arriba amb força retard però "qui avisa no és traïdor"☻

Aquest anys vaig ser previsora i vaig comprar les fruites confitades a Catalunya la darrera vegada que hi vaig ser. Així que he pogut fer la coca tradicional amb fruites. 

La massa és una pasta de brioix. I és una mica diferent de la que vaig fer servir l'any passat per fer la coca de llardons i grosellesAquest any m'he decidit per la recepta del llibre "Les nostres postres" d'Assumpta Miralpeix. 




Només he variat una cosa: hi he afegit sucre ja que la recepta de l'Assumpta no en porta. De fet, em sembla molt estrany que una pasta de brioix no porti sucre així que encara no sé si és que no n'ha de portar o si és una errada del llibre...


Igualment, una vegada afegit el sucre, la coca ha quedat molt bona i molt esponjosa. M'ha agradat! Tot i que em sembla just dir-vos que la mica que va quedar per l'endemà, era més seca del que m'esperava ja que al matí del 24, no havien passat encara 24 hores des que la vaig treure del foc. El brioix de l'any passat (porta llet amb pols i un "poolish" de iogurt) va aguantar més. Però vaja, aquesta coca no es fa pas perquè en quedi així que... perfecte!! 

L'acabat: fruites confitades, ametlles trossejades, sucre i al sortir del forn, un bon raig d'anís! No tenia pinyons i m'hauria calgut un dia de 50 hores per tenir la crema pastissera a punt però no la van pas trobar a faltar! Va quedar molt bona!! ☻

Posem-ho tot en ordre:

Ingredients

Per la massa de brioix

  • 75 grams de llet
  • 30 grams de llevat de forner
  • 4oo grams de farina de força
  • 2 ous
  • 100 grams de sucre
  • 1 cullerada d'aigua
  • 1 polsim de sal
  • 125 grams de mantega a temperatura ambient


Per l'acabat

  • 1 ou deixat amb un polsim de sal i diluït amb 1 cullerada d'aigua
  • Fruita confitada
  • Sucre 
  • Licor d'anís tipus Pastís o Anís del Mono


Procediment

Començarem fent un primera massa fermentada que ens farà de preferment.
  • Escalfem la llet per tal que agafi una mica de temperatura.
  • Desfem el llevat de forner dins la llet tèbia.
  • Un cop tenim el llevat desfet, hi afegim 100 grams de farina i barregem bé.
  • Amassem una mica el prefermen i en fem una bola. 
  • Posarem la bola de massa dins un bol lleugerament untat amb oli, la tapem amb film i la deixem reposar en un lloc temperat fins que dobli el seu volum.


El temps necessari perquè aquesta primera massa fermenti dependrà de la temperatura a la que l'exposeu PERÒ... 30 grams de llevat és molt llevat per fermentar 100 grams de farina. NO us despisteu perquè amb 25-30 minuts la massa pot doblar el seu volum sense problemes.

Continuarem de la següent manera:



  • Posem la farina restant dins un bol i hi afegim la resta dels ingredients menys la mantega.
  • Barregem per integrar tots els ingredients.
  • A mesura que barregem, hi anem afegint la mantega poc a poc.
  • Un cop tota la mantega ens quedi integrada, ja podem amassar. Amassarem amb intervals de descans fins que la massa es desenganxi del bol. Quan arribeu aquest moment, us adonareu que la massa és homogènia, tova, elàstica i ben llisa. Si feu la prova de la membrana, us la passarà segur!
  • Fem una bola amb la pasta de brioix ja ben amasada, la dipositem dins un bol untat amb oli, tapem i la deixem fermentar una segona vegada. 


El temps de fermentació, com sempre, pot variar. Hauria de doblar el seu volum. A mi em va trigar uns 60 minuts. 



Un cop la massa ja ha fermentat, hem d'anar per acabar la coca. 



Primerament escalfem el forn a 180°C i preparem la safata on courem la coca. Llavors continuarem així:


  • Deixem caure la pasta sobre la superfície de treball i li donem uns cops lleugers per desgasar-la.
  • Li fem un plec i deixem que es relaxi durant uns 5 minuts
  • Amb un corró estirem la massa per donar-li la forma desitjada. Si us sembla que la massa no s'estira tot el que voldríeu, no la forceu! Deixeu que es relaxi 5 minuts i continueu. De seguida us adonareu que ha recuperat elasticitat. 
  • Un cop estirada al gust, pinteu-la amb una mica d'oli perquè no s'assequi i la deixeu que es relaxi durant 10 minuts.
  • Passat aquest temps la pinteu amb la barreja d'ou i aigua.
  • Hi enganxeu les fruites confitades.
  • Per damunt hi espolseu les ametlles trossejades.
  • Deixeu que la coca es relaxi novament durant uns 20 minuts. Fins que veieu que queda inflada i tibant.
  • Just abans d'enfornar, ensucrem la coca.
  • I al forn! La deixeu coure durant uns 20-25 minuts. Ha d'agafar el color ros tradicional.
  • Un cop cuita, la traieu del forn i la regueu de seguida amb un bon raig d'anís.

I ja estem! 


Ja tenim la coca llesta per menjar! Bé... desprès de deixar-la refredar, clar!☻

NOTES


  1. Crema pastissera. No hi he posat crema pastissera però val a dir que no ho he fet per temes de logística. Si parlem de la coca de Sant Joan tradicional, hauria de portar crema! La propera vegada m'organitzaré millor per decorar-la amb una bona porció de crema pastissera i per fer-ho, només cal que un cop teniu la coca pintada amb la barreja de l'ou, feu un disseny bonic amb la crema. Us podeu ajudar d'una manega pastissera. Seguidament ho acabeu amb les fruites i seguiu la recepta de la mateixa manera.


15 de juny 2016

Brownies [sense gluten i sense lactosa]

És la història de la meva vida: quan perdo el ritme em costa tornar-lo a agafar... 

... vaig estar de vacances! A casa! A la meva Girona! 




18 de maig 2016

Salsa de fruites (coulis) - fred

La paraula "coulis" ve del francès " couler" i és precisament el que caracteritza un coulis, el fet de colar la fruita triturada per tal d'aconseguir-ne una salsa ben fina i amb tota l'essència de la fruita.  

Una recepta bàsica que serveix per a molts tipus de postres i és vàlida, lògicament, per a qualsevol tipus de fruita. 

En aquest cas una salsa de fruites del bosc: gerds, móres d'esbarzer i groselles. Una salsa vermella que he fet servir per un pastís que publicaré d'aquí ben poc ☻





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...