15 d’octubre 2018

Dònuts de carbassa i nou moscada - Descobrint sabors

Finalment sembla que he trobat el moment de tornar a publicar! Ja tocava! I a més, és 3r. dilluns de mes...



El mes passat vaig deixar a les meves companyes plantades: el setembre és un mes de bojos per mi! Per això estic contenta d'haver pogut agafar el ritme a temps per endinsar-me, una vegada més, amb la Rosa, la Cristina i la Palmirala dins el mòn del sabors de la Niki Segnit 


Aquest mes l'ingredient principal l'ha escollit la Rosa. I s'ha decidit per un producte absolutament de temporada: la carbassa



Què dir-vos de la carbassa... doncs que és molt més versàtil del que d'entrada pot semblar. La sopa de carbassa s'ha convertit ja en un clàssic però a la cuina dolça també té molta sortida. A mi m'encanta i, de fet, tinc un munt de receptes dolces fetes amb puré de carbassa. Podeu triar entre unes madeleines, un pastís-flam, brioix, bunyols i fins i tot pa de motlle amb xocolata i carbassa o uns carquinyolis. Vaja, que sí, que la carbassa és la joia de la tardor. 

I com a ingredients a combinar, m'ha adjudicat la nou moscada.




La nou moscada la faig servir sovint però he de reconèixer que, a l'hora de combinar la carbassa, la canyella acostuma a ser la meva primera opció. Però he seguit les regles del joc al peu de la lletra i he fet els dònuts amb nou moscada i, certament, han quedat espectaculars!! 

I perquè dònuts? Doncs bàsicament perquè ja feia temps que tenia al cap estrenar una màquina per fer dònuts que em vaig comprar amb un rampell i encara no havia tret de la caixa. 

I ara deixeu-me que faci un petit apunt pels amants de les receptes tradicionals, com jo mateixa: aquesta recepta NO és la recepta amb llevat de flequer i massa fermentada dels dònuts tradicionals. La massa porta impulsor, no necessita llevar i queda amb una consistència una miqueta més espesa que la massa de les magdalenes clàssiques

Amb la recepta que us donaré, us surten uns 70 dònuts menuts com els meus, uns 25-30 dònuts més grossos si per cas teniu un motlle per fer dònuts PERÒ també podeu fer servir càpsules de magdalenes! I fins i tot podríeu fer Gofres. NO cal tenir la màquina per fer aquesta recepta. I si poseu la massa dins una mànega pastissera, podeu dibuixar cercles sobre paper de forn i llestos!



Ara, els dònuts surten ben bons! Us ho asseguro! I com a punt positiu... NO! Aquests dònuts no es fregeixen, van al forn. 

I dit tot això, passem a la recepta! 

Ingredients

  • 60 grams de mantega - desfeta i freda
  • 150 grams de carbassa fresca ratllada - llegiu "notes"
  • 500 grams de farina tradicional o de rebosteria
  • 15 grams d'impulsor
  • 1 polsim de sal
  • 1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
  • 1 cullereta de nou moscada
  • 2 ous
  • 200 grams de sucre
  • 120 grams de xerigot - llegiu "notes"
  • 275 grams de puré de carbassa 
  • Mantega per pintar-los
  • Sucre per arrebossar-los


Procediment

Preparem la màquina per coure els dònuts o escalfem el forn a 180°C dalt i baix.
  • Desfem la mantega i deixem que es refredi. 
  • Rentem la carbassa, li traiem les granes, ratllem la part que necessitem i reservem.
  • Seguidament tamisem la farina, l'impulsor, la sal, el bicarbonat de sodi i la nou moscada. Ho reservem.
  • En un bol, batem els ous amb el sucre fins que la massa agafi cos i blanquegi.
  • Sense deixar de batre i donant temps a que un ingredient s'integri abans d'afegir-hi el següent, hi afegim la mantega fosa, el xerigot (o la llet) el puré de carbassa i la carbassa ratllada.
  • Un cop tenim tots els líquids integrats, deixarem de batre i, amb una espàtula, hi anirem afegint els sòlids poc a poc. 

Mentre hi afegiu els sòlids, us pot semblar que la massa va quedant massa espessa. NO hi afegiu més xerigot! Al anar-se barrejant els ingredients, es van equilibrant les textures. Al final la massa queda més líquida del que podria semblar però  amb el cos necessari per poder-la dominar. 

Ara és el moment de posar-la tota dins una mànega pastissera i començar a fer els dònuts.

Si teniu la màquina simplement ompliu els orificis i aneu obrint i tancant fins que hagui fet servir tota la massa.

Si no teniu màquina, ompliu els motlles i els enforneu. No necessitareu massa estona: 8-10 minuts per dònuts petits i 12-15 minuts pels més grossos. 

I ja només faltarà deixar-los refredar una mica, pintar-los amb mantega líquida i arrebossar-los amb sucre. 



Boníssims!!!

I penseu que no els voleu menjar de cop, podeu congelar-ne la part que us interessi. A l'hora de menjar-los, només els haureu de treure del congelador a temps perquè es descongelin a temperatura ambient i ja està. 

Però ATENCIÓ, si els voleu congelar, NO els ensucreu! El sucre no és gens amic de les humitats. Els congeleu sense pintar.




I els pinteu una vegada descongelats. Queden com acabats de fer! Simplement deliciosos!




De tota manera, ben tapats dins una caixa hermètica, es conserven sense problemes durant 2-3 dies. No us aconsello deixar-los més dies. Primera perquè el sucre es va desfent i queden molt molls i segona perquè amb tanta humitat com tenen, es podriem florir. NO val la pena deixar-los fer malbé. Millor els congeleu. Ara... a casa duren 2 dies a molt estirar.

Què us animeu? Espero que sí! 

I si us ve de gust alguna altra cosa amb carbassa, ja sabeu que eles meves companyes són unes cracks i us porten opcions ben variades: 

Animeu-vos a provar-les!

18 de juny 2018

Pasta fullada amb préssec i cireres - Descobrint sabors


I ja tornem a ser-hi totes 4: la Rosa, la Palmira, la Cristina i jo rendides a l'enciclopèdia dels Sabors de la Niki Segnit. 


Aquest mes m'ha tornat a tocar decidir a mi l'ingredient comú i m'he decidit per una fruita que per mi representa l'estiu: el préssec

Els meus pares tenen un apartament a l'Escala i quan era petita i hi anàvem de vacances, sovint ens acostàvem a les platges de Sant Pere Pescador. Recordo com si fos avui les parades de préssecs al carrer. Caixes i caixes mig estintolades sota una lona on el venedor es refugiava d'un sol de justícia. Em sembla - tot i que amb els anys he perdut una mica la perspectiva 😅 - que aquells eren els millor préssecs del mòn mundial!! 

I com a ingredients a combinar, m'he adjudicat la cirera. Igualment molt estiuenca i justament la fruita que caracteritza la regió on visc: Zug!!

No m'he complicat gens la vida! Comença a fer calor i aprofito totes les estones lliures per estar a l'aire lliure i nodrir-me de vitamina C! I fem moltes trobades improvisades amb els veïns i, en una d'elles, vaig portar aquestes pastes i van agradar molt.

Aquestes pastes les vaig preparar amb cireres confitades amb Kirsch perquè a mi, un toc d'aquest licor, m'agrada molt - i ara que n'és temporada, us animo a confitar cireres també!! - PERÒ, si preferiu una versió més apta per a tots els públics, amb cireres fresques també queden molt bé. 



Ingredients

Per unes 10 peces grosses o 20 de petites.
  • 3 préssecs
  • 30 grams d'avellanes mòltes
  • 25 grams de sucre
  • 1 beina de vainilla o 1 cullereta de pasta
  • 1 peça rectangular de pasta fullada
  • 10 cireres confitades al Kirsch
  • 1 ou
  • 1 polsim de sal
  • Sucre llustre

Procediment

Escalfem el forn a 250°C i preparem una safata amb paper sulfurat.

  • Pelem i tallem els préssecs a daus petits.
  • Dins un bol, els barregem amb les avellanes mòltes, el sucre i la vainilla.
  • Agafem la peça de pasta de full i la tallem per la meitat, tot seguint el costat llarg. 
  • Enfarinem lleugerament la superfície de treball i agafem una de les meitats de pasta fullada. 
  • La dividim visualment per la meitat altra vegada i a la meitat baixa hi distribuïm, equitativament 5 cullerades (0 10 culleretes si els fem petits) de la barreja de préssec. 
  • Coronem el cim amb una cirera confitada (mitja si fem les peces petites)
  • Deixatem l'ou amb la sal i pintem els espais buits de la meitat de baix.
  • Seguidament doblem la meitat de dalt cap a baix intentat que els marges de pasta de full coincideixin.
  • Amb un tallador de pizza o un ganivet afilat, tallem els 5 rectangles de pasta de full.
  • Amb una forquilla segellem totes les vores i les anem posant sobre la safata de forn.
  • Ara fem el mateix amb la meitat que havíem reservat. 
  • Quan ja tenim totes les peces plenes i ben segellades, les pintem amb ou i els hi fem uns talls perquè no rebentin al coure. 
  • Ja podem enfornar-les.

Les courem 10 minuts a 250°C i desprès baixarem el forn a 200°C i les courem 10-15 minuts més o fins que estiguin ben inflades i agafin color daurat. Si feu peces petites, penseu que el temps de cocció es redueix. 

Un cop tenim les pastes cuites, les traiem del forn, les deixem refredar i, finalment, les ensucrem al gust amb sucre llustre. 


Un entreteniment senzill, bo i versàtil. Podem servir-les com a pastes de té, com a postres, com a entreteniment o, fins i tot, com a part d'un sopar lleuger. 

Trobo que tenir un paquet de pasta fullada a la nevera o al congelador és tenir un as a la màniga. Clar que també podem fer la pasta de full a casa però... no ara amb aquestes temperatures!! 🤪

I vaja, si teniu préssecs i no sabeu ben bé què fer-ne, mireu-vos també les receptes de les meves companyes perquè sempre són una molt bona font d'inspiració.


Que més podem demanar!!

16 de juny 2018

Crema pastissera - Crema de pastisseria

I avui toca la crema pastissera: si ens hem d'anar preparant per la revetlla, fem-ho bé! ☻



La crema de pastisseria no és pas diferent de la crema catalana o les natilles. El punt diferenciador és la quantitat de midó (espessidor) que porten. La crema pastissera és la més espessa de totes amb 80 grams de midó per litre de llet. 

Amb aquesta recepta surt una bona quantitat de crema: podeu decorar 3 coques grosses sense problema. No dubteu a dividir-la o multiplicar-la segons la vostra necessitat! A tall de referència us diré que jo decoro 2 coques mitjanes maques amb la meitat de la recepta. 

Ingredients

  • 1000 grams de llet sencera
  • 80 de fècula de blat de moro (maizena)
  • 250 grams de sucre 
  • 4 ous sencers
  • 1 beina de vainilla o una cullereta de pasta.

Potser us preguntareu si m'he oblidat de la pell de la llimona i de la canyella, no? Doncs us diré que jo no hi poso ni pela de llimona ni canyella ja que al fer-ho em recorda massa la Crema Catalana. Ei! Que la Crema Catalana m'encanta, no us penseu pas el contrari, però al menjar dolços amb crema, doncs m'agrada més que la crema sigui neutra o amb gust de vainilla per tal d'aconseguir precisament això: dolços amb crema! Trobo que la Crema Catalana té prou cos i caràcter per ella mateixa i no es mereix ser un farcit o un acompanyament ♥


Procediment

  • Barregeu el midó amb 100 grams de llet freda i reservem.
  • Separem els ous i en reservem les clares.
  • En un cassó hi posem la resta de la llet, el sucre, les llavors de vainilla i els rovells dels ous. 
  • Aneu remenant la crema per tal de dissoldre bé el sucre i per integrar tots els ingredients correctament.
  • Quan comenci a bullir, baixem el foc i hi afegim la barreja de la llet amb el midó.
  • Remeu-ho enèrgicament i sense parar perquè no s'enganxi mentre va coent i quedant espessa. Quan veieu que al remenar deixeu la traça de la cullera, ja la podeu treure del foc.
  • Deixarem que la crema es refredi 5 minuts mentre batem les clares a punt de neu.
  • Un cop tenim les clares ben fermes, les incorporem a la crema tot remenant molt bé per integrar-les del tot. 
  • Finalment la tapem amb film de plàstic (feu que toqui directament la crema per evitar la condensació) i deixem  que es refredi del tot. 

Un cop freda ja la podem fer servir com més ens convingui. Té molt cos i ens serveix per farcir però també per decorar pastissos o com a base de molta qualsevol tipus de rebosteria.  




El que sí us recomano és que, si podeu, feu la crema un dia abans. Un cop freda la deixeu a la nevera i abans de fer-la servir la remeneu perquè agafi lleugeresa. Funciona de primera!! 

Vinga, que ja falta menys per Sant Joan i us estic ajudant 😉
Si necessiteu llardons, a aquí us explico com fer-los a casa. I la fruita confitada també la podeu fer vosaltres seguint el mètode de les Fruites d'Aragó: surten boníssimes!!!! 

22 de maig 2018

10 d’abril 2018

Flors manxegues - Flors fregides - Flors de Setmana Santa i/o de Carnestoltes

Un xic tard, sens dubte! Ara, només és la publicació que va tard perquè les flors ja fa dies que les tenim ben païdes i amb ganes de repetir!😀



Ja sabeu que a mi les receptes amb tradició m'agraden. M'agraden i MOLT! 

04 de març 2018

Brou vegetal i/o amb carn - Fàcil




A la recepta de l'escudella d'arròs i fideus ja teniu els ingredients i la manera per fer un bon caldo de cares a menjar una bona Escudella i Carn d'olla però el brou que més faig és el brou vegetal i/o amb una mica de carn. 

05 de febrer 2018

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...