30 de setembre 2016

Bombons i barretes cruixents de xocolata i crispetes - Recordant la Meritxell ♥

Una entrada agre-dolça...



La recepta és de la Meritxell Tineo. 

Hi ha un repte al que em vaig apuntar fa un parell de mesos i del que encara no us havia parlat perquè fins avui no hi havia participat activament. El repte es diu "Una galleta, un cuento" i va adreçat a tot tipus de blocs. 


Amb les aportacions de cada participant, es donen idees (de menjar, decoratives,...) per organitzar una festa temàtica basada en els contes  infantils tradicionals. 

Una idea molt original d'una blocaire de nivell: la Patricia de Patty's Cake

Aquest mes m'havia preparat per estrenar-me amb el conte d'en Pinotxo però les coses es van torçar al Juliol. La nostra companya de repte, la Meritxell Tineo, va morir inesperadament (almenys per nosaltres) el 16 de Juliol.  

Meritxell Tineo Benet! Potser la vau conèixer personalment o us sona el nom ja que la Meritxell tenia un bloc - Sweet dolç dulce - amb receptes molt sanes i interessants. Igualment era molt activa a la xarxa: jo la vaig "conèixer" al Google+ precisament i a partir d'aquí ens vam anar seguint. 

Ens vam acomiadar abans de les vacances amb les típiques frases de "bon estiu", "a passar-ho bé" i "fins als setembre amb en Pinotxo!" Però quan ens hem retrobat al setembre... la Meritxell ja no hi és! 

La noticia ens va deixar a totes glaçades. I no només això, ens va recordar de cop la fragilitat de la persona humana: avui hi som i demà... qui sap!

Una altra cosa que ens ha entristit a totes és que, no sabem ben bé per quin motiu, però el seu bloc s'ha suprimit després de la seva mort. Potser va ser el seu desig però sembla estrany ja que hi dedicava molt temps i esforç...  

Sigui com sigui, les úniques receptes que tenim de la Meritxell ara mateix, són les que la Patrícia tenia recopilades de la seva participació al repte. A totes ens ha semblat una bona idea fer-les públiques a tall de recordatori. 

Jo he triat les Varetes màgiques de la Ventafocs! 

Fa just una setmana va ser l'aniversari de l'Iris i em va semblar que li encantarien les varetes. 

El problema és que amb l'emoció, no vaig pensar que jo no tinc motlles amb forma d'estrella així que al final, no vaig fer varetes: vaig fer bombons! I unes barretes igual de bones i cruixents!



La recepta és molt senzilla i els bombons resultants són la cosa més saludable que hi pot haver dins els món de la xocolata. Mireu:

Ingredients


Per uns 24 bombons o, en el meu cas, 12 bombons i una plata d'uns 8 x 15 cm.  
  • 20 grams de blat de moro o 60 grams de crispetes
  • 200 grams de xocolata negra al 72% de cacau
  • Sucre de colors per decorar



Procediment


Preparem els motlles de bombons i la plata tot untant-los amb oli vegetals perquè sigui més fàcil desemmotllar els bombons i les barretes.

Les crispetes les podeu comprar ja fetes però igualment les podeu fer a casa molt fàcilment. Jo tinc una màquina que les peta per escalfament però si vosaltres no teniu cap màquina per fer crispetes, ho podeu fer de la manera tradicional a la paella.
  • Posem un rajolí d'oli en una paella o cassó petit.
  • Hi afegim el blat de moro i tapem.
  • Esperem fins que els grans de blat de moro comencin a petar i els retirem del foc.
  • Passem les crispetes sobre un paper de cuina perquè hi deixin el poc oli que hagin pogut agafar i les reservem.
  • Desfem la xocolata al bany maria.
  • Deixem que perdi temperatura durant uns 5 minuts.
  • Així que la xocolata s'ha refredat un xic, agafem les crispetes, les esmicolem una mica amb la mà, i les barregem amb la xocolata fossa. 
  • Amb l'ajuda d'una cullera, anem omplint els motlles. Piquem un parell de vegades sobre la superfície de treball per escampar la xocolata uniformement dins els motlles. Si veieu que us queden espais una mica buits, ompliu-los amb una mica de la xocolata que us quedarà al fons del  cassó desaprofitada: aprofiteu-la!☻ 
  • Amb una espàtula alliseu la superfície del motlle traient la xocolata i les crispetes que sobren.
  • Decoreu els bombons amb el sucre de colors.
  • Poseu-los a la nevera durant un mínim de 20-25 minuts. 


I ja els tenim! 

Per fer les barretes, seguiu el mateix procediment però poseu la barreja de crispetes i xocolata dins la safata que haurem untat prèviament. 


Alliseu igualment la superfície, anivelleu-la i cap a la nevera. Un cop freda la placa de xocolata, la talleu a tires o a daus: a la mida que volgueu!

Si voleu fer varetes màgiques com va fer la Meritxell, només cal que punxeu els bombons amb un "pal de pinxo". 

Serviu-los freds!

Són boníssims! Cruixents i naturals. 




Sense sucres afegits i, si feu les crispetes amb poc oli, pràcticament sense grasses. Una delícia que ens podem permetre sense remordiments! 

Nosaltres vam posar les barretes a la taula per decorar i compartir: van donar un toc de color molt xulo! I a la que vam començar a menjar, van volar!! 


Amb els bombons vam fer unes bosses "give away" que els nens i nenes que van venir a la festa d'aniversari de l'Iris es van endur a casa. Els pares em comentàvem l'endemà que els bombons els havien sorprès molt gratament i en volien la recepta. Un èxit!! 


Meritxell, mèrit teu! Siguis on siguis... MOLTES GRÀCIES bonica!!  ♥

P.S - I no us perdeu la resta de receptes de la Meritxell de mans de les meves companyes!! Les trobareu a aquí

30 d’agost 2016

Compota de pruna - Pflaumenmus - Latwerge - Powidl

La recepta que us porto avui és típica de Suïssa i, sobretot, d'Alemanya on realment es consumeix molt més que la melmelada de pruna.


Potser us estranyarà que us digui que la compota de pruna és "típica de" ja que nosaltres també coneixem la compota, oi? De fet, la compota de poma és pròpia de la nostra cuina i tenim un bon ventall de receptes pel que fa a conserves. 

La veritat és que el Google tradueix el "Pflaumenmus" com a "melmelada de pruna" però NO és una melmelada en l'estat pur de la paraula. Si volem ser fidels al nom, compota de pruna s'hi acosta més. Perquè? Doncs perquè porta una quantitat de  sucre ínfima amb un poder de conservació 0.

Malgrat tot, tampoc és una compota de la forma que la coneixem nosaltres. El Pflaumenmus (Latwerge és el nom suís mentre que Powidl és el nom que li donen a Àustria) s'aconsegueix tradicionalment per reducció i IMPORTANT, es fa al forn!

La recepta requereix una mica de temps: no us enganyaré! Ara, difícil no és! I si us agraden les melmelades i conserves, no podeu deixar de fer aquesta compota de pruna, encara que només sigui una vegada a la vida☻


Ingredients

  • 100 grams de sucre - llegiu "NOTES" 
  • 2 culleretes de canyella en pols
  • 3000 grams de prunes - a poder ser biològiques i com més dolces i toves millor.
  • 1 cullerada de rom per desinfectar - opcional però interessant ☻


Procediment

  • Barregeu el sucre amb la canyella i reserveu.
  • Renteu, talleu i espinyoleu les prunes - NO llenceu els pinyols!!! Aviat sabreu perquè! ☻
  • A mida que les tingueu a punt, les aneu col·locant dins la safata de forn més fonda que tingueu. Això us pot portar una mica de temps...
  • Un cop totes les prunes netes i ben col·locades, cobriu-les amb la barreja de sucre-canyella i deixeu-les sobre la superfície de treball (a la nevera si fa molta calor) durant 30 minuts. Durant aquesta estona, el sucre es desfarà i les prunes trauran suc. 


  • Mentrestant, escalfem el forn  a 180°C
  • Un cop el sucre s'hagi dissolt i el forn hagi arribat a la temperatura necessària, ja podeu posar la plata amb les prunes dins el forn. 
  • Deixarem que es coguin, redueixin i caramel·litzin durant 2 hores - Llegiu "Notes" 
  • Passat aquest temps, baixarem la temperatura del forn a 155-160°C i deixarem que redueixin encara 1 hora més. 

Mentre la compota s'acaba de reduir, prepararem els pots.

Per fer-ho els bullirem per tal de desinfectar-los. Els pots s'han de mantenir calents fins al moment de posar-hi la compota ja que al portar poc sucre, és important mantenir el risc de contaminació al mínim.

I com sabrem que la compota ja està llesta?  Doncs podríem fer la prova del plat fred com quan fem melmelades: poseu una mica de compota sobre un plat ben fred i si aguanta la forma, ja està! PERÒ... el Latwerge té una consistència més cremosa que una melmelada i també és més dens. En aquest cas, la prova definitiva és passar el tall d'un ganivet per sobre la compota (sí, com si la volguéssiu tallar però sense aprofundir) i si aguanta el tall, ha assolit la textura desitjada. No cal fer servir un ganivet, jo ho faig amb el costat de l'espàtula de silicona i també funciona. 

Així que la tenim ben reduïda, traurem la plata de compota del forn i l'anirem posant dins els pots poc a poc, els taparem i els posarem cap per avall fins que refredin. 

I ja hem acabat! 

La compota és fantàstica! Amb una textura vellutada molt agradable al paladar.


Estic segura que si la feu us agradarà molt! I si la voleu gaudir de veritat, acompanyeu-la dels Kaiserschmarrn i tindreu el duet perfecte! ♥

I ara ve el rom! ☻ 

Per reduir encara més el perill de contaminació, podeu pinzellar la tapa del pot amb rom just abans de tapar-lo. L'alcohol evitarà la proliferació dels bacteris i protegirà la compota contra floridures.

Notes
  1. El sucre. 100 grams de sucre per 3000 grams de prunes és una misèria. Estem parlant de poc més d'un 3%. Lògicament el punt de dolçor natural de les prunes juga un paper important a l'hora d'analitzar el sabor final de la compota però, generalment, amb 100 grams de sucre quedà boníssima!! ♥ De tota manera no podem oblidar que, a Suïssa i Alemanya aquesta compota es menja untada sobre un bon tros de pa amb mantega però també s'utilitza per acompanyar i/o farcir diferents plats que van des de tot tipus de carns passant per formatges, dolços, rebosteria, pastisseria i gelats. La poca quantitat de sucre li dóna més flexibilitat. Malgrat tot, les compotes acostumen a portar entre un 10-15% de sucre. En el nostre cas vindria a ser entre 300-450 grams de sucre per 3000 grams de prunes. Així que si us sembla d'afegir-hi  una mica mes de sucre, ho podeu fer sense por: estem lluny dels límits!☻
  2. La cocció. En el moment que poseu les prunes i sobretot al començament, VIGILEU-LES! Abans de començar el procés de reducció, les prunes poden deixar anar molt de líquid. És important obrir la porta de tant en tant per deixar sortir el vapor i remenar la compota per evitar que vessi mentre bull.  Igualment, tingueu cura de no omplir la safata que posareu al forn més del compte. Les prunes es poden aixafar perquè al cap i a la fi estem fent compota. Fins i tot algunes ja estaran molt toves i aixafades en el moment de rentar-les i espinyolar-les. Per això és molt fàcil cometre l'error de pensar "va, un grapat més ja hi cap i així arribo als 3200 grams rodons". No ho feu! Quan comencin a bullir, el líquid omplirà la safata, les prunes suraran al damunt, vessarà tot i el forn us quedarà fet un cromo!!! Sé de què parlo!! Un drama!! I no és gens divertit, us ho asseguro. NO ompliu la safata fins a dalt de tot. Deixeu-li 1-2 cm de marge i, per si de cas, poseu un tros ben gros de paper d'alumini a la base del forn. Dit això, a mida que vagi passant l'estona, veureu que el líquid es va evaporant i comença tot el procés de reducció i caramel·lització. A partir d'aquest moment ja no caldrà que patiu per si vessa: no ho farà! Però igualment, remeneu la compota cada 25-30 minuts. Per sort o per desgracia, els nostres forns no són perfectes i la temperatura no es reparteix sempre tan uniforme com caldria. Remenant, no només igualem la cocció sinó que ens ajudarà a evitar que la compota es cremi en algun racó.  

11 d’agost 2016

28 de juliol 2016

Cumquats confitats i gelatina d'almívar amb Cointreau

Aquesta recepta (que de fet en són 2) és fruit de les circumstàncies i de converses nocturnes amb la Marta de Pa de nous però... millor començo pel començament ☻




22 de juliol 2016

Sorbet d'albercoc, mel i espígol [sense gluten, sense lactosa ni sucres refinats]


Tinc la sort de tenir un espai que utilitzo com a hort. La separació entre la zona de cultiu i el jardí pròpiament dit la marquen unes mates d'espígol (llegiu "Notes") que ens omplen els sentits cada estiu. 

02 de juliol 2016

Coca de Sant Joan 2016: brioix i fruita confitada

Finalment!!



Ja us vaig comentar quan vaig publicar el Chimichurri, que aquest any sí que van celebrar la Revetlla de Sant Joan tal i com toca! 

Ens ho vam passar MOLT bé! Heu vist les fotos al Facebook, oi? Va ser divertit trobar-se i fer-la petar. A més, el temps ens va acompanyar d'alló més i vam allargar-nos fins ben bé la mitjanit! I això que nosaltres no vam tenir festa el divendres!! Tots cap a treballar! Però igualment no ens va saber gens de greu.  

També sabeu que vam menjar la tradicional Coca de Sant Joan però que no vaig tenir temps de publicar la recepta abans de la Revetlla. Així que arriba amb força retard però "qui avisa no és traïdor"☻

Aquest anys vaig ser previsora i vaig comprar les fruites confitades a Catalunya la darrera vegada que hi vaig ser. Així que he pogut fer la coca tradicional amb fruites. 

La massa és una pasta de brioix. I és una mica diferent de la que vaig fer servir l'any passat per fer la coca de llardons i grosellesAquest any m'he decidit per la recepta del llibre "Les nostres postres" d'Assumpta Miralpeix. 




Només he variat una cosa: hi he afegit sucre ja que la recepta de l'Assumpta no en porta. De fet, em sembla molt estrany que una pasta de brioix no porti sucre així que encara no sé si és que no n'ha de portar o si és una errada del llibre...


Igualment, una vegada afegit el sucre, la coca ha quedat molt bona i molt esponjosa. M'ha agradat! Tot i que em sembla just dir-vos que la mica que va quedar per l'endemà, era més seca del que m'esperava ja que al matí del 24, no havien passat encara 24 hores des que la vaig treure del foc. El brioix de l'any passat (porta llet amb pols i un "poolish" de iogurt) va aguantar més. Però vaja, aquesta coca no es fa pas perquè en quedi així que... perfecte!! 

L'acabat: fruites confitades, ametlles trossejades, sucre i al sortir del forn, un bon raig d'anís! No tenia pinyons i m'hauria calgut un dia de 50 hores per tenir la crema pastissera a punt però no la van pas trobar a faltar! Va quedar molt bona!! ☻

Posem-ho tot en ordre:

Ingredients

Per la massa de brioix

  • 75 grams de llet
  • 30 grams de llevat de forner
  • 4oo grams de farina de força
  • 2 ous
  • 100 grams de sucre
  • 1 cullerada d'aigua
  • 1 polsim de sal
  • 125 grams de mantega a temperatura ambient


Per l'acabat

  • 1 ou deixat amb un polsim de sal i diluït amb 1 cullerada d'aigua
  • Fruita confitada
  • Sucre 
  • Licor d'anís tipus Pastís o Anís del Mono


Procediment

Començarem fent un primera massa fermentada que ens farà de preferment.
  • Escalfem la llet per tal que agafi una mica de temperatura.
  • Desfem el llevat de forner dins la llet tèbia.
  • Un cop tenim el llevat desfet, hi afegim 100 grams de farina i barregem bé.
  • Amassem una mica el prefermen i en fem una bola. 
  • Posarem la bola de massa dins un bol lleugerament untat amb oli, la tapem amb film i la deixem reposar en un lloc temperat fins que dobli el seu volum.


El temps necessari perquè aquesta primera massa fermenti dependrà de la temperatura a la que l'exposeu PERÒ... 30 grams de llevat és molt llevat per fermentar 100 grams de farina. NO us despisteu perquè amb 25-30 minuts la massa pot doblar el seu volum sense problemes.

Continuarem de la següent manera:



  • Posem la farina restant dins un bol i hi afegim la resta dels ingredients menys la mantega.
  • Barregem per integrar tots els ingredients.
  • A mesura que barregem, hi anem afegint la mantega poc a poc.
  • Un cop tota la mantega ens quedi integrada, ja podem amassar. Amassarem amb intervals de descans fins que la massa es desenganxi del bol. Quan arribeu aquest moment, us adonareu que la massa és homogènia, tova, elàstica i ben llisa. Si feu la prova de la membrana, us la passarà segur!
  • Fem una bola amb la pasta de brioix ja ben amasada, la dipositem dins un bol untat amb oli, tapem i la deixem fermentar una segona vegada. 


El temps de fermentació, com sempre, pot variar. Hauria de doblar el seu volum. A mi em va trigar uns 60 minuts. 



Un cop la massa ja ha fermentat, hem d'anar per acabar la coca. 



Primerament escalfem el forn a 180°C i preparem la safata on courem la coca. Llavors continuarem així:


  • Deixem caure la pasta sobre la superfície de treball i li donem uns cops lleugers per desgasar-la.
  • Li fem un plec i deixem que es relaxi durant uns 5 minuts
  • Amb un corró estirem la massa per donar-li la forma desitjada. Si us sembla que la massa no s'estira tot el que voldríeu, no la forceu! Deixeu que es relaxi 5 minuts i continueu. De seguida us adonareu que ha recuperat elasticitat. 
  • Un cop estirada al gust, pinteu-la amb una mica d'oli perquè no s'assequi i la deixeu que es relaxi durant 10 minuts.
  • Passat aquest temps la pinteu amb la barreja d'ou i aigua.
  • Hi enganxeu les fruites confitades.
  • Per damunt hi espolseu les ametlles trossejades.
  • Deixeu que la coca es relaxi novament durant uns 20 minuts. Fins que veieu que queda inflada i tibant.
  • Just abans d'enfornar, ensucrem la coca.
  • I al forn! La deixeu coure durant uns 20-25 minuts. Ha d'agafar el color ros tradicional.
  • Un cop cuita, la traieu del forn i la regueu de seguida amb un bon raig d'anís.

I ja estem! 


Ja tenim la coca llesta per menjar! Bé... desprès de deixar-la refredar, clar!☻

NOTES


  1. Crema pastissera. No hi he posat crema pastissera però val a dir que no ho he fet per temes de logística. Si parlem de la coca de Sant Joan tradicional, hauria de portar crema! La propera vegada m'organitzaré millor per decorar-la amb una bona porció de crema pastissera i per fer-ho, només cal que un cop teniu la coca pintada amb la barreja de l'ou, feu un disseny bonic amb la crema. Us podeu ajudar d'una manega pastissera. Seguidament ho acabeu amb les fruites i seguiu la recepta de la mateixa manera.


15 de juny 2016

Brownies [sense gluten i sense lactosa]

És la història de la meva vida: quan perdo el ritme em costa tornar-lo a agafar... 

... vaig estar de vacances! A casa! A la meva Girona! 




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...