Tortada de Banyoles

Avui és dia 10! El dia de la mare a Suïssa!! Felicitats a totes les mares!! I a la meva un petonarro gegant!! ♥

Però el dia 10 també és dia d'arribada al repte #reposterasporeuropa!

Aquest mes és especial: estem d'aniversari!! Fa justament 1 any que la Pili va començar a fer-nos viatjar per tot Europa. I per celebrar-ho el viatge ha estat lleuger d'equipatge: ens quedem a Espanya! A més, ens ha donat unes quantes instruccions:

D'entrada, us seré sincera, quan vaig rebre la notificació vaig pensar "Espanya?? Però si encara queden països!!" És una mica el mateix que la famosa situació de "què, anem de vacances a Granada (o a Sevilla o a Galícia o...)? NO!! Això ja ho farem amb la inserso!"☺

Però ara estic desitjant veure les propostes de les meves companyes de viatge: hi ha tantes comunitats autònomes a la península! I la riquesa culinària és extraordinària així que... a veure què recollim!

GIRONA! CATALUNYA!! 

El dolç típic per excel·lència de la meva estimada ciutat és el Xuixo PERÒ (com no podia ser d'una altra manera) ja el tinc publicat a aquí en versió clàssica i a aquí en la seva versió de xocolata - tot i que tinc ganes de seguir investigant a veure si aconsegueixo una massa que mostri més els cercles interiors... però això, avui, no ve al cas. 

Pensant què podria publicar vaig recordar Banyoles! A només 20 minuts de la meva ciutat i tant especial amb el seu estany (pobre de tu que en diguis llac!! Sortiràs per cames!!!!☺) 

Me l'estimo molt Banyoles! De fet durant molts anys va ser com el meu segon lloc de residència doncs vaig ballar a l'Esbart Dansaire Fontcoberta fins que vaig venir a viure cap aquí. M'hi passava molts caps de setmana entre ballades, assajos, cafès i tapetes. M'hi lliguen molts records i gent molt estimada.   

Com que m'he posat nostàlgica, deixeu-me que faci una petita referència literària, no en va estem d'aniverari!!

"A l'hora de les postres, al dinar, apareixen a la taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid..."

Fragment de El Quadern gris, Josep Pla.

I això és la Tortada!! Delicada, lleugera, senzilla, gustosa, boníssima i MOLT fàcil de fer!! 

La Tortada a Banyoles data del segle XIX però diuen que sense tenir-ne una referència clara, la recepta es pot datar de ben segur un segle abans. Segurament al començament era un pa de pessic casolà del que ningú en donava un cèntim fins que la Confiteria Boadella la va començar a comercialitzar i la va fer famosa.

Es fa amb un motlle de Tortada (que jo no tinc encara!!!! He dit abans que tinc molts amics a Banyoles?) o amb un motlle amb forma de corona baixa (que jo tampoc no tinc). I de receptes també n'hi ha de diferents! Sí!!! Totes tenen la mateixa base però podem trobar-hi un ingredient més a aquí o un ingredient menys a allà. De fet fins i tot diuen que la fórmula exacte és secreta! I que per mantenir-la secreta s'han arrencat fulls del receptari original!!☺ Us recomano llegir-vos aquest article perquè és la mar d'interessant! I val a dir que la Tortada més famosa de totes registrada sota el nom de "Tortada d'ametlla de Banyoles" es va deixar de fer el l'1 de juny del 2012 quan en Xavier Garriga (de can Boadella) ve jubilar-se. 

Però a Banyoles encara s'hi menja Tortada!! I d'entre totes les receptes no tan secretes, jo m'he quedat amb la recepta del bloc Què hi ha de postres? 

I l'he escollida principalment per 2 raons: 

1. En Ramón té un bloc fantàstic ple de delícies i postres tradicionals de Banyoles, Girona i els entorn. Un bloc molt de casa, vaja! 
2. La recepta és ben plana: ous, sucre, farina d'ametlla i una mica de farina tradicional. Res més!!! Tot plegat seguint una curiosa regla de proporcions que fa molt fàcil adaptar la massa a les nostres necessitats: 

1 ou x 30 g de sucre x 16 g de farina d'ametlles x 19 g de farina de rebosteria

I com que no tinc el motlle adequat... doncs he fet servir aquest motlle de bundt que encara no havia estrenat! I m'he dit: un bundt diferent! Un Catbundt!!☺ PERÒ NO ha estat la millor decisió que he pres...

... els motlles Bundt fan del desemmotllar tot un tema. Són molt bonics i vistosos però clar, el motlle té un munt de racons i raconets. La Tortada és flonja, molt flonja!! Així que ja us podeu imaginar que en algun moment vaig patir per perdre'n la meitat! No va passar però si que podeu veure que els pètals no són tot el perfecte que haurien de ser. En part perquè amb la por de no poder-la desemmotllar, em sembla que vaig abusar una mica de la mantega a l'hora d'untar el motlle i els residus de la mantega van ajudar a deixar-me la Tortada foradada com una regadora☺

Us prometo millors fotos així que tingui el motlle adient i un xic de temps.

Malgrat tot, estic contenta d'haver pogut estrenar aquest motlles amb aquest motiu floral per parlar-vos de Girona ja que justament avui, si us poguéssiu passejar pels carrers de la meva ciutat, la veuríeu més florida que mai ja que a Girona... és Temps de Flors! ♥

Però deixem-nos de xerrameca i anem a la recepta:

Ingredients

• 6 ous
• 180 grams de sucre
• 96 grams d'ametlles
• 114 grams de farina de rebosteria
• Sucre llustre

Procediment

Preparem el motlle ben untat (sense passar-vos!) i un xic enfarinat. I escalfem el forn a 180°C

• Posem els ous juntament amb el sucre dins un bol i batem fins que la barreja queda airosa però ferma i voluminosa. Aquest pas és important així que assegureu-vos que bateu prou (llegiu "Nota")
• Seguidament incorporem la farina d'ametlla a cullerades tot assegurant-nos que la primera està integrada abans d'afegir la segona.
• Després hi afegim la farina de rebosteria (tamisada) de la mateixa manera.

I ja ho tenim!! Un cop la farina està tota integrada ja podem emmotllar i coure al forn durant uns 25 minuts o fins que quedi daurada. Feu la prova de l'escuradents o toqueu la tortada amb el dit per assegurar-vos si està cuita: si la massa es recuperada de la vostra ditada vol dir que ja la teniu apunt!

La deixeu refredar uns 5 minuts dins el motlle, després desemmotlleu i la deixeu refredar del tot. Un cop freda i abans de servir, l'ensucreu amb el sucre llustre.

Estic segura que us encantarà!! I es conserva sense perdre ni una mica d'esponjositat fins a 3 o 4 dies PERÒ no us durarà tant!!

Us desitjo a tots un diumenge ben espaterrant i si us interessa una immersió culinària/rebostera a les entranyes de la península Ibèrica, no us perdeu el recopilatori que segur aconseguirem entre totes les viatgeres!☺

NOTA   

1. Batre els ous amb el sucre. Sembla un joc de nens, sobretot avui que tenim molta ajuda d'en Ken, la KA i altres cosins i similars. Però, a l'hora de fer un pastís, quan veieu la barreja tota airosa i continueu amb la recepta, us heu preguntat mai si havíeu arribat al punt òptim de batuda? Si és possible aconseguir més volum?  Amb la Tortada i en Ramón he après una cosa més avui...

... per tal que la Tortada aguanti bé (fixeu-vos que no porta cap mena de llevant) és important batre els ous i el sucre fins al punt just. D'aquesta batuda en depèn no només l'estabilitat del pa de pessic sinó també la seva esponjositat i textura. I com sabem si hem aconseguit arribar a aquest punt?

En Ramón diu que els ous i el sucre s'han de batre fins que la massa fa cordó - una expressió que jo no havia sentit mai encara però que s'utilitza molt per descriure la consistència de la massa batuda. Representa que al aixecar el batedor, una petita porció de la massa cau i forma un cordó que poc a poc s'anirà integrant a la superfície de la massa restant sense desplomar-se i/o enfonsar-se com una pedra. Si la batuda dels ous i el sucre no us passa aquesta prova és que li falta aire i lleugeresa. La massa és massa pesada i la Tortada no us sortirà bé. 

Estic segura que podem aplicar aquest petit test a tots els pastissos i pans de pessic del món mundial i ens ajudarà a millorar-ne la textura. No m'hi vaig fixar, la veritat, perquè tampoc n'era conscient però segur que també es pot aplicar aquesta norma a l'hora de fer les Magdalenes d'Estepa. 

De fet, és interessant saber que el llevat químic o impulsor NO lleva la massa per ell mateix. El que fa és impulsar i donar força a les bombolles d'aire que es formen al batre: com més airosa sigui aquesta batuda molt millor! I d'aquí que una massa batuda a consciencia pugui aguantar, un cop cuita, per ella mateixa i sense la necessitat d'ajuda química.  

Per cert, us interessen aquestes "Notes" o us estic donant massa la llauna? ☺