Pastís de ruibarbre i gingebre

Continua caient aigua-neu i les temperatures estan a l'entorn dels 4 °C. 

Sota aquestes condicions, a Suïssa costa adonar-se que comença la primavera. Malgrat tot, quan la gent es troba amb els amics per anar a fer un cafè i animar-se amb alguna llaminadura, ja no hi ha dubte del canvi d'estació: han desaparegut els dolços amb castanya i la "Rhabarber" (com se l'anomena a aquí) es converteix en l'estrella principal.

Al mirar-nos la planta no queda massa clar si parlem d'una verdura o d'una fruita. Utilitzat ens els seus orígens com a medicina s'ha fet molt popular al nord d'Europa per a l'elaboració de compotes, melmelades, mousse i pastissos. Però ULL!!!! Només s'utilitzen les tiges ja que les fulles són tòxiques! 

Foto: Natur Lexikon

Val a dir que em va costat una mica saber com es deia aquest vegetal en català: RUIBARBRE!! Cordills amb el nom! :) A Catalunya la ruibarbre no es troba precisament a cada cantonada però sí que es comença a veure als mercats o es pot encarregar. Si en teniu l'oportunitat, no deixeu de fer aquest pastís.

Si no trobeu ruibarbre, podeu utilitzar qualsevol altre fruita que accepti el gingebre: pinya, poma, gerds,... i segur que també serà molt bo :) 

De gust més aviat àcid i essent per a mi un vegetal totalment desconegut quan vaig arribar a Suïssa, us diré que no ha estat mai la meva primera opció a l'hora de donar-me un caprici. I ara ve quan potser us preguntareu: i llavors? perquè aquesta recepta? Doncs perquè he de reconèixer que aquest pastís és senzillament boníssim! La recepta original és d'en Carl Legge i el Xef suís Gregoire Michaud va dir "…you should definitely try Carl’s rhubarb and ginger cake – if not THE one, it has to be one of the best recipe of what you can do with rhubarb: awesome! " Per això vaig decidir fer-la i és cert: és el pastís de ruibarbre per a tots als qui no ens agrada el ruibarbre!! Et quedes amb ganes de menjar-ne més!!!

Ingredients

• 500 g ruibarbre (net i pelat si cal) tallat a làmines d'uns 5mm
• 100 g + 150 g de sucre morè (si no es refinat, millor)
• 75 g de gingebre cristal·litzat (el meu era confitat) tallat a làmines d'uns 5 mm
• 100 g de farina convencional
• 50 g de farina de sègol (jo ho vaig fer tot amb farina convencional: 150 g)
• 1 cullerada petita de bicarbonat sòdic 
• una mica de sal
• 2 cullerades petites de pols de canyella
• 1/2 cullerada de cardamom (jo vaig agafar clau en pols)
• 155 g de sèmola de blat de moro (polenta)
• 2 ous
• 1 cullerada petita d'extracte de vainilla
• 125 g de mantega a punt de pomada
• 250 g de iogurt natural
• 100 g d'ametlles laminades

Procediment

Necessitarem un motlle rodó d'uns 23 cm que prepararem posant paper de forn a la base i untarem l'entorn amb una capa fina amb oli o mantega. Al mateix temps escalfarem el forn a 180°C i prepararem la reixeta al nivell mig.

MOLT IMPORTANT: el ruibarbre, el gingebre i el sucre haurien d'estar només uns 20 minuts junts ja que sinó el sucre li traurà massa suc al ruibarbre. Si creieu que preparar la resta del pastís us portarà més de 25 minuts, feu els 3 primers passos una mica més tard.

• Posarem la ruibarbre dins un bol que no sigui metàl·lic.
• Hi afegim  100 g de sucre i el gingebre.
• Ho barregem tot i ho reservem. 

• Tamisem les farines, el bicarbonat, la sal, la canyella, el cardamom i la sèmola tot junt en un altre bol. 
• Batem els ous en un plat amb l'extracte de vainilla.
• Amb un batedor elèctric (o amb la Kitchen Aid, Kenwood,..) es barreja la mantega amb la resta del sucre fins a aconseguir una pasta cremosa.
• Poc a poc afegim la barreja d'ou/vainilla a la barreja de mantega/sucre sense deixar de batre fins que estigui tot integrat.
• Seguidament integrarem els sòlids i el iogurt però a poc a poc i alternativament. 
• Continuarem batent fins que tot estigui ben barrejat.
• Ara hi afegirem el ruibarbre i el gingebre amb el seu suc però sense batre: l'integrarem amb una espàtula.

Per acabar evocarem la barreja dins el motlle i el farem picar suaument a la taula o a la superfície de treball per tal d'anivellar el sobre. Cobrirem amb una capa fina d'ametlles i enfornarem.

El deixarem coure durant uns 40 minuts però deixarem que l'alarma ens avisi després dels primers 20 minuts. Això ho farem perquè en aquest moment les ametlles ja comencen a agafar color i no volem que es cremin: seria una llàstima! :) Quan veiem que tenen el color que volem, tapem el pastís amb paper d'alumini o de forn i continuem la cocció durant 20 o 25 minuts més.

Quan estigui cuit, el traiem del forn i el deixem refredar fins al punt de poder-lo manipular. Llavors li traurem el paper de la base amb molt de compte i el deixarem refredar del tot a la plata on el presentarem.

El podeu menjar així tal i com raja o el podem acompanyar amb nata. 

Que vagi de gust!

I bon Divendres Sant!