l'11 de Setembre! Blog-Via cap a la Independència amb el n.50!
Bona diada a tots!!!!!!! Als que habitualment seguiu el blog i als que hi heu arribat enllaçats per la cadena de blogs de la mà de Paraules de Tardor
Un altre motiu, aquest més personal, que fa de l'11 de Setembre d'anguany un dia especial és que avui fa justament 11 anys de la meva arribada a Suïssa!!!!!!!!!!!!
Així dons un dia ple d'emocions! I per endolcir-lo encara una mica més, un postre ben senzill però a mi m'encanta: flam d'ou!! PERÒ he de dir que m'he atrevit a fer un invent...
... sóc una devota del coco: m'encanta PERÒ començo a estar cansada de la ratlladura! Si, potser és que m'estic tornant repetània (deu ser cosa de l'edat) però cada vegada em molesta més menjar-me la ratlladura de coco... s'enganxa a les dents i per més que la remullis sempre és seca. Al menjar-la tens la sensació de menjar herba☺ I és per això que aquest flam està fet amb llet de coco en comptes de llet de vaca.
Un èxit total!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Queda un flam amb un sabor de coco intens PERÒ sense "pellofes" ☺ i l'aroma que deixa anar és absolutament exòtic: una passada!!! I a més la consistència és com més fina, més delicada. I les prunes l'acaben d'arrodonir: la mitja pruna que va dins, queda cuita de tal manera que no només deixa l'aroma que es combini amb el coco sinó que a més es desfà a la boca al menjar-la i el coulis li dóna un punt d'acidesa que hi harmonitza a la perfecció.
Vaja... que ens ha agradat MOLT!!!!!!!!! Bé... Per ser sincera us diré que en Reto és qui se n'ha menjat dos, un darrera l'altre i pràcticament sense respirar ☺ perquè jo... jo tinc prohibit tastar-lo però això us ho explicaré amb més calma aquest cap de setmana ☺☺ Ara anem per la recepta:
Ingredients
Per a 6 flams
- 30 g de sucre
- Suc de llimona - unes gotes
- 3 prunes
- 3 ous
- 90 g de sucre
- 375 ml de llet de coco
- 10 prunes
- 3 cullerades d'aigua
- sucre - si cal
Procediment
Escalfem el forn a 180°C i preparem un atuell que pugui anar al forn i on hi tinguin cabuda les 6 flameres.
- Començarem amb el caramel posant els 30 grams de sucre juntament amb les gotes de suc de llimona dins un cassó a foc mitjà i remenant sense parar fins que el sucre caramel·litzi i agafi un color torrat. Vigileu que no es cremi o amargarà.
- Un cop tenim el caramel el distribuïm dins les flameres. No us preocupeu si solidifica de seguida i només us queda un grumoll de caramel en un racó de la flamera: al coure es desfarà i es distribuirà sol.
- Renteu 3 prunes i les partiu per la meitat.
- Col.loqueu una meitat dins casa flamera, sobre el caramel.
- Seguidament batem els ous amb el sucre fins que veiem que s'espongen i doblen el seu volum.
- Ara hi afegirem la llet de coco i batrem una mica més per tal d'integrar-ho tot bé.
- I ja podem posar la barreja dins les flameres i aquestes, a la vegada, dins l'atuell que ja tindrem preparat.
- Omplirem l'atuell amb aigua calenta fins que aquesta arribi a un nivell una mica superior a la meitat de les flameres. Vigileu que no us entri aigua dins les flameres.
Ara és el moment d'enfornar. Deixarem que els flam es coguin al bany maria uns 40 minuts. Per saber si ja s'han cuit del tot podeu fer, igual com amb els pastisos, la prova de l'escuradents.
Mentre tenim els flams al forn, podem fer el coulis de pruna amb les 10 prunes restants. Simplement les rentem, espinyolem i les posem en un cassó a foc lent amb les 3 cullerades d'aigua. Veureu que les prunes de seguida es couen. Proveu-les i si us sembla que necessiten sucre (dependrà de les prunes i del gust de cadascú) n'hi podeu afegir 1-2 cullerades. Remeneu bé perquè el sucre es dissolgui i així que veieu que les prunes ja han perdut la pell i us queda una salsa vermella, ja les podeu treure del foc i deixem que es refredin i infusionin uns minuts.
Finalment ho passarem tot per un colador i ja tenim la salsa de pruna que acompanyarà els nostres flams de coco☺
És una recepta de les de tota la vida però amb un gust exòtic que us recomano proveu perquè val molt la pena ☺
I per acabar només dir-vos que el passat dia 25 d'Agost es va fer a Züric la Cadena Humana per a la Independència. Allà vam anar la meva nena, la Marta que ens visitava i jo mateixa!!! A fer pinya i a demostrar que no és una broma, que els catalans que vivim a l'estranger també volem ser lliures!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fotos per fer història (com el dia d'avui) "robades" amb tot el morro i directament del Facebook d'en Carles ☺☺☺ Gràcies guapo!! Ets un sol!
Visca Catalunya!!
Aquest flams tenen molt bona pinta!!!
ResponEliminaBona diada!!!
Gràcies! I entre tots ho hem aconseguit!!! :)
EliminaA mi també m'encanta la llet de coco! Sempre en tinc a casa, o sigui que t'agafo la recepta! I molt bona Diada! Nosaltres, malgrat que el temps s'ha llevat fatal, ens estem preparant per anar a cantar els Segadors (i tenim al foc la recepta per enllaçar el bloc!!!). Una abraçada!
ResponEliminaSí, ja he vist el pa: fantàstic Mònica!!!! :) I si la cadena humana vista per la TV impressionava, a per de carrer segur que ha estat memorable!!!! Un petò!!
EliminaUna entrada fins i tot emotiva! m'imagino que tot i viure fora no és perd el sentiment de la teva terra, oi? i el flam, que dir-te, que m'encanta! el provaré amb llet de coco, sens dubte ha d'estar de vici! Bona Diada!
ResponEliminaSí Eva i potser fins i tot més, si és que això és possible :), que quan hi vius. No sé et tornes més "Catalunya és meva i NO me la toquis" :)
EliminaUna abraçada i fes els flams que surten molt bons!!
Definitivament que el 11 és el teu número. Molt bona diada des de Catalunya, us sentirem amb nosaltres a la cadena
ResponEliminaMoltes gràcies Rosa Maria!!!! Les meves energies van ser amb vosaltres!!!! Felicitats per l'èxit aconseguit!!!!!!! :)
EliminaBruixes a la cuina i bruixes a la Diada!
ResponEliminaJajaja Víctor! Bruixes sempre a tot arreu però es tracta de fer-les fora!!!! I amb la cadena es va aconseguir!!!! Un èxit!!
EliminaSalutacions
La via a passat pel davant de casa meva, "gallina de piel" com diria algú. Una Diada memorable i històrica. I el flam ha de ser molt bo amb llet de coco. Una entrada per la posteritat, Dolors!!! Ptnts.
ResponEliminaSí, el flam el recordaré sempre i ha estat un punt d'unió a la cadena, cosa que el fa memorable!!! Jajaja. Mercè, et crec i segur que les emociones estàven a flor de oell :)
EliminaPetons!!!
Fantàstic que des de la distància ens haguem pogut enllaçar les mans en aquesta iniciativa blogaire i en el desig de llibertat.
ResponEliminaUna abraçada!
Galionar, tens raó: si tenim clar què volem les fronteres no hi poden fer res per impedir-ho :) Fantàstica iniciativa la de Blog-Via!!!
EliminaSalutacions!
He estat mirant una estoneta la Via per TV3 quan jo n'he tornat, i he pogut comprovar que els llocs on feia més goig ha estat on menys nuclis urbans grans hi ha, perquè la gent es podia moure amb més facilitat i s'ho passaven molt bé...Però és tot un espectacle, tan festiu i tant pacífic, som una passada!!!
ResponEliminaI aquest flam té molt bona pinta, admiro les persones que saben cuinar, perquè jo sóc un desastre als fogons...
Petonets estelats cap a Suïssa.
Merci M. Roser! I això de la cuina és igual que la cadena humana: tot és voler fer-ho i t'asseguro que s'aconsegueix :) Ara, ha de ser divertit i t'ho has de passar bé també!!
EliminaMolt bona Diada i felicitats per l'aniversari i per la recepta...nyam !nyam!
ResponEliminaGràcies Artur! Segur que aquesta Diada serà per explicar-la als fills i als fills dels fills :)
EliminaVaig descobrir la iniciativa de la cadena de blogs massa tard per apuntar-me, però em sembla una iniciativa super super encertada! Els flams fan una fila deliciosa!!! Feliç diada!
ResponEliminaNeus, quin greu! Ha estat bonic, sobretot si com jo vius fora, poder sentir-me part de la moguda! Però tu també n'ets part des del moment que ets aquí i fas que la blog-via sigui el camí!! Merci Neus!! :))
EliminaNeus..no es tard si vols esser-hi
Eliminanosaltres encara anem afegint blogs
seras benvinguda...
Quin aspecte més atractiu el de les imatges, sembla que les oloris i les tastis!
ResponEliminaGràcies Helena!! I gràcies per fer Via amb mi :)
EliminaOstres quina recepta!!! els flams fan molt bona cara i el post m'ha agradat molt!
ResponEliminaMerci Marta!!! Sempre endavant i junts arribarem junts!!! Gràcies per donar-me la mà! :)
EliminaAquests flams fan goig! Igual que el nostre petit país!
ResponEliminaFantàstics els flams i fantàstica la cadena de Zurich.
ResponEliminaAmb un dia de retard, feliç diada Dolors!!!
ResponEliminaJo he tingut la sort de participar a la cadena amb la família, i va ser una gran festa que esperem tingui les conseqüències que volem. Desconeixia la iniciativa de la cadena virtual, però haig de dir que m'ha encantat!
Felicitats per aquesta doble celebració, i per aquesta recepta tan bona que has preparat en un dia tan especial!
Molts petons, sempre endavant!
Dolors, et dono la mà el dia després, que és tant important com el d'ahir... I m'apunto la teva recepta per aquest cap de setmana, postres per continuar recordant que estem fent història. Salut!
ResponEliminaUna diada històrica amb una dolçor per recordar i gaudir talment com aquest flam de coco.
ResponEliminaSalut!!!
m'enduc la dolçor del teu post i de la via!!!!!
ResponEliminaAixò té una pinta "pecaminosa" ;-))
ResponEliminaM'has recordat la primera vegada que vaig provar el coco. Tindria uns onze o dotze anys. Una nena de classe era cubana (llavors era raríssim que hi hagués una nena que no fos "d'aquí", tan habitual com és actualment) i érem amiguetes. Un dia vaig anar a casa seva i la seva mare havia fet una cassola plena d'una massa com un puré que s'estava refredant, va dir que es deia "Dulce coco" i ens va donar una cullereta per tastar-lo... Què boooooooooooo!!! :-))
Això sí, tens raó, al final les pelletes aquestes del coco es fan molestes, així que si tu fas servir llet de coco, deu ser FENOMENAL, aquell gust excel·lent, sense haver d'anar mastegant tot el dia :-DDD
estic meravillada Dolors
ResponEliminaets a tots els blogs que he visitat.
i aixo es la proba evident de que la distancia no es pot medir en quilometres
has fet cadena amb nosaltres i t'agraiexo molt l'esperit amb que ho has fet. ets genial!!
faig tard per felicitar.te per el dia 11, ho se
pero crec que encara arribo a temps per felicitar-te per el teu sant..oi?
et deixo un munt de petons i et poso a la meva llista de blogs
fins aviat, bonica
Ostres, quina bona pinta! He agafat la recepta. Tard o d'hora segur que la faré. Esper que la diada genial! Endavant amb la causa! :)
ResponEliminaavui ets la protagonista del nostre facebook
ResponElimina;-)
https://www.facebook.com/cadena.blogs