18 dies... falten 18 dies perquè s'acabi el "Whole Life Challenge" i la dieta cavernícola obligatòria. La veritat és que m'agrada... NO, la dieta NO m'agrada... bé, no és que no m'agradi, simplement és que hi ha certes coses que no crec i per tant... mai serè una cavernícola de veritat☺ De fet sóc una cavernícola bastant masoquista...
... a més del que ja us he anat comentant al llarg de les darreres entrades sobre aquest repte i la dieta, ara que s'acosta l'etapa final hem rebut una norma nova: hem d'agafar-nos 10 minuts al dia per llegir i relaxar-nos. Jo ho faig encantada!!!! I llegeixo llibres... prohibits... llibres de PA i sobre PA!!! I ja he començat a preparar la massa mare per posar-me a fer el pa Tartine del mestre Robertson!!!!!!!!!!! No us enganyo quan dic que sóc una cavernícola molt poc convençuda, la meva tribu segur que ja m'hauria sacrificat!!☺
Per cert, si esteu interessats en aquest tipus de pa però no sabeu com fer-lo i no teniu el llibre, podem fer-lo junts!!!!! ☺ Al Facebook publicaré el "pas a pas" per fer la massa mare: animeu-vos!!
I ara tornem a agafar el fil que abans d'embolicar-me amb temes prohibits parlàvem de la dieta cavernícola i us deia que més aviat no... PERÒ... si tinc en compte com em trobo, els canvis que està experimentant el meu cos, l'energia que tinc i bla, bla, bla... doncs he de dir que el repte està valent molt la pena! I coses com ara aquest formatge d'anacards, que per mi ha estat tot un descobriment (igual que la pàgina Healthful Pursuit de la Leanne Vogel, que és d'on he tret la recepta), no desapareixeran de la meva vida d'aquí a 18 dies, NO!☺
Formatge d'anacards... com ho fem? Doncs MOLT fàcil! Només heu de tenir en compte que es fa en 3 dies però la feina és mínima. Per aquest motiu també us he de demanar perdó per les fotos: per tema d'horaris, ho he anat fent tot al vespre així que la llum és artificial i les fotos han quedat... d'aquella manera! Un dia amb temps (si és que arriba aquest dia☺) intentaré fer un reportatge una mica més a l'alçada☺
Ingredients
- 200 g d'anacards
- 60 ml de vinagre de poma
- 2 cullerades de suc de llimona
- Aigua
A més d'aquest ingredients també ens farà falta un drap dels de fer mató o de gasa que sigui prou purós com per deixar escorre l'aigua del formatge.
Procediment
Dia 1
Dia 2
- Traiem els anacards de la nevera, els rentem bé i els escorrem.
- Un cop nets els posarem dins una liquadora o picadora juntament amb el vinagre i la llimona.
- Els liquarem / picarem per tal d'aconseguir-ne un puré. Ens interessa una crema ben fina però consistent. Per aconseguir-ho ens ajudarem de l'aigua.
L'aigua no és necessària per la formació del formatge. Només la farem servir per aclarir la pasta d'anacards i poder liquar-los ben bé. L'anirem afegint a cullerades i en necessitarem de 3 a 7. La quantitat exacte dependrà de la qualitat dels anacards, de l'aigua que ells mateixos han absorbit durant la nit i de la liquadora / picadora que feu servir. Jo he fet formatge dues vegades. La primera vegada vaig necessitar 5 cullerades d'aigua i la segona 7. NO n'hi poseu més! Recordeu que volem una crema i no aigua d'anacards☺
- Un cop tenim el puré, el deixarem reposar un mínim de 30 minuts. Com més estona el deixeu reposar, més s'intensifiquen els sabors així que no patiu! Jo vaig deixar-lo reposar els temps de fer el sopar de l'Iris, donar-li i portar-la a dormir... unes 2 hores (més o menys)
- Preparem un bol o recipient fondo amb el mocador de gasa. Si voleu un formatge més dur (tipus mató), deixeu simplement el mocador totalment obert sobre el bol. Si voleu un formatge més cremós (tipus recuit), feu-li un plec al mocador i deixeu-lo sobre el bol obert però doble. Jo vaig anar per la versió "recuit" ☺
- Passat el temps de repòs, ja podem evocar la pasta d'anacards a sobre el mocador i amb molt de compte el lligarem ben estret i farem un invent per poder-lo deixar tota la nit (un mínim de 12 hores) penjant.
A aquí teniu el meu muntatge:
Dia 3
Passades aquestes 12 hores (o fins a 24 si us cal per horaris), veureu que el recipient on penja el formatge té aigua al cul i/o el drap està ben humit: perfecte!!! Ja tenim el formatge a punt!
El podeu degustar igual com degustaríeu qualsevol altre formatge fresc. Val a dir que així tal qual i mel està boníssim!!!!!!!!!!!!!!!!!! ☺
I la part que us sobri... doncs cap a la nevera ben tapat es conserva una setmana sense problemes☺
Si voleu fer la cullera de moniato, només us caldrà coure un moniato al forn: 40-50 minuts a 180°C
Així que el tingueu cuit i hagi refredat una miqueta, ja podeu muntar les culleres i servir-les: una mica de polpa de moniato, una cullerada de formatge d'anacards i decoració al gust! la meva opció és un nabiu agre i una mica de pols de cacau.
Un entreteniment bo, saludable i que atipa a qualsevol (cavernícola o no)☺ Bon profit!!
Uau, mai havia llegit res semblant, ni se m'hauria acudit que es pogués fer formatge amb anacards. Deu ser semblant a fer tofu, oi?
ResponEliminaI quin gust fa? es nota que és d'anacards? M'ha picat la curiositat, ho hauré de provar, je je je...
Hola Gemma!
EliminaEl gust és definitivament d'anacard però... la primera vegada que el vaig fer els anacards eren biològics i el formatge va quedar amb un gust molt suau i molt fi. Es notava l'anacard però quedava molt harmonitzat amb l'acidesa del vinagre de poma: boníssim! La segona vegada... els anacards eren "de super" i van sortir més secs... potser eren més vells... no ho sé però es nota més el gust. És igualment bo però potser no ha quedat tant ben harmonitzat.
De tota manera val la pena fer-ho, encara que només sigui una vegada perquè és realment una cosa ben curiosa☺
Una abraçada
Com ric amb la teva dieta cavernícola Dolors!
ResponEliminaJo haig de reconèixer que no sé si tindría la reva força de voluntat, però me n'alegro que estigui valent la pena!
Un formatge d'anacards? No ho havia sentit a dir mai, però és segur que ho tastaré, perquè m'encanten, i en versió formatge, amb el moniato acompanyant, deu ser deliciós!
Petons, i ànims que queda poc!
És que n'hi ha per riure Víctor!!! ☺
EliminaÉs tot un món però vaig trobant cosetes i em quedo amb aquella frase de "nunca de acostaràs sin saber una cosa más" ;D
Una abraçada
Ohhh fet a casa te que ser genial!!! Puc fer una mossegadeta?? ejjeje peotns
ResponEliminaLes que vulguis Roser però tindrà més bon gust si el fas tu! ;D
EliminaPetons
Molt sorprenent! Mai hagués pensat un formatge d'anacards. La veritat però m'interessa més la recepta del pa Tartine, estaré al cas pel facebook per quan pengis la recepta. Ja m'informaràs sobre el llibre, és aquell del video?
ResponEliminaSí Rosa M.☺
EliminaLa fleca i el llibre porten el nom del pa que l'ha fet famós. I ara al mes de novembre ha de sortir a la venta el "Tartine 3".
Jo no n'he fet encara cap de Tartine però n'he sentit molt a parlar. Vaig investigar, vaig trobar el vídeo, del vídeo al llibre i ara, després de fullejar-lo 1000 vegades i estudiar-lo doncs vull intentar posar-lo a la pràctica. He pensat que si publico el "pas a pas" a mida que el vaig fent, doncs tothom qui vulgui pot fer-lo amb mi i així experimentem junts. Pot ser divertit! Demà publicaré les farines i les quantitats per engegar la massa mare! T'espero al face! ☺ Petons
☺
Preciosa cullereta!!! Que bona!
ResponEliminaMerci! Sí que és bona Marina ☺ Curiosa però bona!
EliminaUna abraçada
Apa quina tapa més original!! no havia vist mai res semblant, ets una artista!!
ResponEliminaMerci Eva!!
EliminaJo tampoc en tenia ni idea i al descobrir-ho vaig quedar al·lucinada del que es pot arribar a fer☺
Petons
Super fan de la dieta cavernícola jejeje!!! Quin formatge més original, el mató i formatge els tinc a la meva llista de pendents, però mai hagués pensat en fer-los d'anacards!! Molt bo i original! Petons
ResponEliminaLa llista de pendents... uffffff... la meva ja és tan llarga que no la tinc gens controlada jejejeje. El mató i el formatge (boníssims) no es poden pas substituir per aquest formatge: és ben diferent! Però és una bona alternativa per variar una mica☺
EliminaSalutacions
Unes culleres espectaculars! Qué curiós aquest formatge d'anacards!!! Espero impacient el pas a pas de la massa mare! Precisament l'altre dia vaig fer un curs de pa on ens van explicar que hi ha masses mare de 100 anys d'antiguitat i més!!!
ResponEliminaMolt curiós Mònica☺ I fins ara, tothom a qui li he donat a tastar, ha estat d'acord a que és realment sorprenent i bo.
EliminaI pel que fa a la massa mare... ja ho tens al facebook! ☺
Quin formatge més super original!!!! Mai hagués pensat que amb anacards es pogués fer un formatge!!! Ma agradat molt la idea, així que a veure si algun dia em decideixo!! T'ha quedat genial i les culleretes han d'estar de vici, amb la combinació del moniato i el formatge!
ResponEliminaHola Neus!
EliminaSí, anima't a fer-ho que segur deixaràs a tothom bocabadat ☺
Un petó