Fa només un parell de dies que el meu sogre va venir tot cofoi a portar-nos un cistell ple fins dalt de pomes.
Són pomes de collita pròpia: boníssimes PERÒ ens en va portar gairebé 4 quilos i a casa la poma... ens la mengem però no és precisament la nostra fruita preferida. Malgrat tot no podíem pas deixar-les fer malbé!!! N'he guardat una part per fer una coca de poma i amb la resta he fet compota☺ Coses d'aquelles que no s'entenen però la poma cuita SÍ que ens agrada!!!
La recepta no podia ser més fàcil:
Ingredients
- 3 kg de pomes
- 500 ml d'aigua
- 150 grams de sucre avainillat
- 2 cullerades de suc de llimona
Procediment
- Pelem les pomes i les tallem a trossos. A mida que les anem tallant, per tal de que no quedin negres, les anirem posant dins un contenidor amb aigua freda: això de pelar pot durar una estoneta... paciència!☺
- Així que tenim les pomes pelades i netes, posem un cassó al foc amb l'aigua, el sucre i la llimona.
- Deixarem que s'escalfi fins que el sucre quedi ben dissolt.
- Seguidament escorrerem les pomes i les posarem dins el cassó.
- Les courem fins que quedin toves.
- Tasteu una mica de poma i una mica del suquet per saber si tenen prou sucre . Tot dependrà de la dolçor de les pomes i del vostre gust personal. Jo n'he fet prou amb 8 cullerades.
- Retirem el cassó del foc i triturarem les pomes fins que quedin ben fines.
Ja està! Tenim una fantàstica compota que podem menjar sola o fer-la servir d'acompanyant amb plats tan dolços com salats.
I... es conserva durant una bona temporada sense problemes!
La podem tapar i guardar a la nevera per consumir-la al llarg dels propers dies però si la posem em pots de confitura (prèviament rentats amb aigua calenta i, un cop plens, els deixarem reposar uns minuts cap per avall) i la guardem en un lloc fresc i sec, podem conservar-la fins a un any amb forces garanties d'èxit i sense conservants artificials!☺
Que aprofiti!!
El meu sogre també em sol portar quilos i quilos de pomes, i mira, encara que tampoc m'encanti, me n'enduc una cada dia a la feina per esmorzar. Però provaré a fer aquesta compota per variar un miqueta! XD
ResponEliminaDeliciosa...i quines pometes més vermelles!!! Jo estic pendent de fer una recepta de crema de poma del llibre que em vas enviar i que trobo esplèndid...Ja t'explicaré... Segueixo pel face la teva massa!!! Petons!
ResponEliminaMolt ben pensat, Dolors!!! Que no s'ha de tirar res. Fa molt de goig aquesta compota, tan fina. Ara has tingut la feinada de pelar i coure, però apa que no va bé tenir conserves al rebost... i tot ben natural, què això no té preu. Petonets i bon començament de setmana.
ResponEliminaDeliciosa. Això sí que és una compota de casa de debò. Pomes del sogre, cassoles de cuina pròpia... una compota excel·lent que ens anirà molt bé per acompanyar carns i quan hi hagi escassetat de fruita de temporada! Petons
ResponEliminaQuina bona pinta!!! Moltes felicitats pel bloc, és una passada!! Passa't pel meu bloc que tinc una sorpresa per tu!
ResponEliminahttp://menjardelicious.blogspot.com.es/2013/10/el-meu-primer-premi.html
Hola Marina: benvinguda!!!! I perdona el retard! Ara mateix vaig al teu bloc i em miro això del premi!! Gràcies!!!!!!!!!!!
Elimina☺
Quin rebost més ple de coses bones , de casa i fetes per tu
ResponEliminaQue bona és la compota de poma!! Si no us agrada especialmente menjar pomes vas fer molt bé de fer-ne compota, és un postre deliciós, i més tenint la sort de tenir pomes que te las porti el sogre. Petons
ResponEliminaNo ne fet mai de compota i segur que resulta molt bona. petons
ResponEliminaA casa passa el mateix; la poma crua no triomfa, però si en compota. Tastaré aquesta varietat amb vainilla (que m'encanta), jo habitualment la faig amb canyella i llimona. Deliciosa sola, amb iogurt o amb algunes carns rostides o "fiambres"!
ResponEliminaMerci Magnolia☺ Amb canyella també ha de ser boníssima! De fet pot acompanyar qualsevol cosa la compota de poma. A Suïssa fins i tot tenen un plat de pasta que s'acompanya amb compota ☺
EliminaUna abraçada
Una bona manera d'aprofitar l'excedent de pomes.
ResponEliminaT'ha quedat amb un color preciós.
Gràcies per la recepta.Avui la provaré amb el petit de casa de 7 mesos.... però sense sucre.Merci per adjuntar el nostre blog " cuineres en pràctiques".Tot sovint miro el teu... és genial.
ResponEliminaHola Pilar!
EliminaSi la faig per menjar dins els propers dies tampoc hi poso sucre però en aquest cas, al tenir tantes pomes, el sucre conserva una mica més ☺
Salutacions i merci per passar per aquí!