Abans d'enterrar la sardina definitivament, vull que conegueu aquestes delícies de Carnaval.
Els noms poden ser "Hasenöhrli", "Chruchtele", "Beignets de Carnaval", "Marveilles", "Chneublätz", ... I això és perquè no són d'una regió concreta sinó que es poden trobar a tot el llarg i ample (de la petita) Confederació Helvètica ☻
La curiositat és que antigament cada peça de massa es formava estirant-la amb els dits sobre el genoll (diuen i esperem que sigui cert) després de rentar-lo a consciencia per l'ocasió ☻
Es necessita una mica de temps per estirar cada un dels "pastissets" i seguidament fregir-los però la recepta per ella mateixa és molt senzilla:
Ingredients
Per unes 24 peces
- 3 ous
- 20 g de sucre
- 60 g de mantega
- 2 cullerades de Kirsch
- 20 g de nata líquida
- 400 g de farina blanca
- 2 litres d'oli de gira-sol per fregir-les
- Sucre llustre per decorar-les
Procediment
- Barregem els ous, el sucre, la mantega, el Kirsch i la nata líquida en un bol i batem fins a tenir-ho tot ben integrat.
- Hi afegim la farina poc a poc i amassem fins a aconseguir una massa homogènia. Si ho feu a màquina utilitzeu ara l'accessori ganxo i manteniu la velocitat a mig nivell.
- Evoqueu la massa sobre la superfície de treball i feu una bola amb ella.
- Emboliqueu-la amb film i deixeu-la descansar a la nevera durant 1 hora.
- Passat aquest temps, traieu la massa de la nevera i treballeu-la com si fos plastilina per tal d'aconseguir un cilindre d'uns 3 cm de gruix.
- Talleu el cilindre en porcions, d'altra vegada, 3 cm. Cada una d'aquestes porcions serà un dels "pastissets". Us en sortiran unes 24.
- Tapeu les 24 peces amb film perquè no s'assequin i comenceu a estirar-les una a una. Cal que els hi doneu forma de circumferència i que les estireu ben fines. Les tindreu del gruix adequat així que pugueu veure la superfície de treball a través de la pasta. Us adonareu que la massa és molt elàstica i que la podeu manipular i acabar de formar molt fàcilment amb els dits.
- A mida que les aneu formant, les podeu anar apilonant i separant amb un tros de film en un racó de la superfície de treball.
- Quan us falti estirar-ne 6 o 7, ja podeu posar l'oli dins un cassó i escalfar-lo. La temperatura de fregir serà entre 170-175°C
- Així que tingueu tots els pastissets estirats i l'oli hagi agafat la temperatura adequada ja podeu començar a fregir-los.
A l'hora de fregir-los heu de tenir presents 3 coses:
- La massa és absolutament adaptable i no cal que us preocupeu massa a l'hora de posar-la dins el cassó. Si us sembla que la rodona que heu format es massa gran o massa petita, si es doblega o sembla que queda deformada... la massa s'enfonsa d'entrada i a la que torna a la superfície ho fa completament estirada i agafant la mida del cassó☺
- Els "Fasnachtschüechli" tenen una clara forma ondulada. Per aconseguir-ho només cal que us ajudeu amb 2 culleres de fusta i els aneu enfonsant a l'oli a mida que es couen. Us adonareu de quan no cal fer-ho més perquè la massa ja cuita perd flexibilitat i ja no serà fàcil enfonsar-la.
- No patiu si al enfonsar-los amb les culleres es trenquen una mica. Al sortir de l'oli s'assequen una mica però aquestes delícies de Carnaval són conegudes per la seva fragilitat i SEMPRE es trenquen d'una banda o d'una altra.
Així que el pastisset adquireix rigidesa, ja el podeu treure i deixar-lo sobre paper de cuina per tal d'escòrrer tot l'oli. Un cop freds ja només ens faltarà espolsar-los amb sucre llustre a consciència i... MENJAR-LOS!!!!
Vinga, a veure si us animeu a provar-les un dia perquè realment són addictives!!!!!
Això sí... no us deixeu enganyar per la seva lleugeresa: són una bomba!!! Boníssimes però si us deixeu endur i no pareu us podeu arribar a trobar realment malament i si no us ho creieu li podeu preguntar a en Reto!! ☺
Hola, em porta records. S'assemblen molt a les orelletes que tinc publicades al meu blog. De petita les veia fer a les dones del poble i feien lo del genoll. es posaven unes quantes al voltant de la llar de foc i anar fent, després amb unes canyes llargues els donaven la volta doncs el recipient on es fregia era molt gran, se solien juntar varies veïnes. jo era una nena.
ResponEliminaA Itàlia també fan una cosa semblant per carnaval.
Una abraçada.
*Pilar*
Una recepta ben curiosa y lo del genoll, lo màs...tot i que abans aquestes coses pasaven!!!!! Espero amb il.lusió la teva participació!!!!! Un petò!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies i ho intentaré de veritat perquè em fa molta il·lusió!! Ja tinc la peli pensada!! ;)
EliminaUau!! increíbles, aquestes pastetes. Em recorden les orelletes que fan cap a... ripoll, és?
ResponEliminadeben de ser sublimes tan finas y crujientes¡
ResponEliminaBenvingut Miquel!! :) I Sí... la perdició!!
EliminaRecepta curiosa, i més curiós això del genoll, ja ho pots ben dir que tant de bo se'l rentessin, jajaja!!
ResponEliminaDeuen ser molt cruixent i amb el sucre per sobre, ben bones, oi?
Petons!
Boníssimes Víctor!! És un no parar!! I és perillós ja que com tot el fregit, si se n'abusa es pot acabar bastant malament! jajajajajajajajajajajajajaja
EliminaHola Dolors, gràcies per la teva visita
ResponEliminaM'agrada que t'hagis animat a comentar perquè així m'has donat l'oportunitat de conèixer el teu blog.
Quins dolços mes originals o sigui que tenen la forma del genoll són com un pestinyos més o menys no?
Jo també em quedaré una estona per aquí tens un blog molt xulo! :-)
Judith això dels pestinyos... ni idea! ☺ Ho hauré d'investigar!
EliminaBenvinguda!
De forma em recorden a les orelletes! Ara, pel que fa les orelletes, res d'emprar els genolls! Gràcies Dolors per explicar el "rerefons" històric de les receptes! Petons!
ResponEliminaSón semblants a les nostres orelletes... i per la nostra zona si que es feien servir els genolls per fer-les grosses i primes.
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Noies... m'hauré de mirar això de les orelletes perquè he de reconèixer que jo NO conec les orelletes!!!!!! ☺ M'heu fet entrar el cuquet i ara m'hauré de posar a fer orelletes... recoi!! ☺
ResponEliminaPetons!!