Fricandó {Projecte Roca}

Aquest mes m'ha tocat a mi escollir la recepta del #projecteroca! ☻


Ja sabeu: el projecte que vol posar fotos al llibre Les receptes de la meva mare de Joan Roca. Un llibre solidari que ofereix els seus beneficis íntegrament al banc dels aliments.

A més, estic molt feliç de dir-vos que justament la setmana pasada, unes companyes van ser als estudis de la Cadena SER per fer una entrevista amb Carlos Cano a Play Gastro i parlar del projecte. Podeu llegir-ho i escoltar-ho tot a aquí. 

Només adelantar-vos que és una entrevista bonica ja que des de Madrid, ciutat on viuen la majoría de les integrants del #projecteroca, s'està descobrint i parlant meravelles de la cuina catalana! La nostra cuina! És molt emocionant!! ♥ 

Però bé, anem a la recepta perquè també fa plorar! D'alegria clar! Estic encantada de la vida amb el resultat ☻

I deiem... el Fricandó!

De fet, tot i ser un plat ben tradicional de la cuina catalana, crec que NO l'havia menjat mai abans...

... la meva mare fa una vedella amb bolets excepcional i amb un gust molt semblant. Podria ser, sense cap mena de dubte, la cosina-germana del fricandó però si la recepta de vedella de la mare és inspiració personal o el resultat d'una recepta de fricandó que ha perdut el nom a costa d'anar passant de veí a veí... no ho sé! Vet a aquí la màgia dels pobles! ♥

Per tant puc parlar de primera vegada. La primera vegada que he cuinat i menjat fricandó essent-ne plenament conscient i ens ha deixat a tot amb ganes de tornar-hi! BONÍSSIM!! Amb majúscules!!!

He seguit la recepta d'en Joan al seu llibre amb només un parell de canvis:

• La meva peça de vedella no arribava als 1000 grams.
• He preparat un còctel a parts iguals de Rom, Cognac i Grappa. En comptes de vi ranci i vi blanc sec que no en tinc a la bodega, . 
• No acostumo a treballar amb safrà. No em pregunteu perquè però no m'acaba d'agradar el sabor que et deixa al menjar-lo així que mai en tinc a casa.  Per això, per la picada, he fet servir flors de bergamota silvestre del jardí que vaig assecar al acabar l'estiu. Són flors comestibles, medicinals i molt aromàtiques. 

• He fet servir galetes Maria. Simplement perquè no tenia carquinyolis
• He afegit una punta de xocolata al 75% de cacau a la picada. Perquè? Doncs perquè és una possible opció de les que comenta en Joan i la meva àvia sempre ha posat xocolata a les picades. 

Fets aquests aclariments, anem a la recepta:

Ingredients

• Moixernons - els meus deshidratats de la casa Ferrer
• 850 grams de carn de vedella tallada a filets petits (J.R - 1200 grams)
• Sal
• Pebre
• 3 cullerades de farina
• Oli d'oliva 
• 2 cebes
• 1 pastanaga
• 1 tomàquet
• 65 grams de rom
• 65 grams de grappa
• 65 grams de cognac (J.R - 100g vi ranci / 100g vi blanc sec)
• 1000 grams d'aigua o brou de vedella.
• Un grapat d'ametlles
• 4 grans d'all
• Un parell de branques de julivert
• 1 galeta Maria
• Flors de bergamota silvestre

Procediment

• Posem els moixernons a hidratar dins un bol amb aigua freda.
• Salpebrem els filets de vedella i els enfarinem lleugerament.
• Posem una cassola al foc amb l'oli d'oliva i comencem a fregir els filets fins que quedin ben rossos. 
• Així que agafin color, els anem posant en un plat i els reservem.
• Seguidament colem l'oli per netejar-los de les restes de farina que hi hagin pogut quedar i tornem la paella al foc per començar el sofregit.
• Pelem i tallem ben petites la ceba i la pastanaga.
• Les posem a la cassola i les comencem a coure tot vigilant que no es cremin.
• Mentrestant ratllem la tomata.
• Així que la ceba i la pastanaga agafin color, hi afegim la tomata i ho deixem coure amb compte perquè es concentri bé el sofregit.
• Un cop les verdures han agafat el color fosc del sofregit, hi afegim tot l'alcohol i ho deixem reduir.
• Ara recuperem els filets de vedella i els afegim a les verdures.
• Cobrim la carn amb el caldo de vedella i ho deixem coure a foc lent durant uns 45 minuts o fins que la carn estigui tova. 
• Hi anem afegint brou a mida que el guisat ens ho demani. 
• Passat el temps, escorrem els moixernons i els afegim al fricandó i deixem que faci xup-xup uns minuts més.
• Mentrestant fem la picada amb els alls, el julivert, la galeta Maria, la punta de xocolata, les ametlles i les flors de bergamota silvestre.
• La tirem al guisat en els últims moments de cocció
• Tastem el punt de sal i ja podem apagar el foc.

A punt per menjar!! PERÒ... 

... com ens recorda en Joan al llibre i com ja sabem dels guisats, són més saborosos passades unes hores o a l'endemà que no pas al moment de cuinar-los: a mida que passen les hores, els sabors s'intensifiquen i el plat s'equilibra. 

I per acompanyar-lo? Doncs el que us vingui de gust! En Reto i l'Iris l'han acompanyat d'uns nyoquis i jo... no he parat de sucar-hi pa!! 

Què, us animeu? 

Pot semblar complicat però NO ho és gens! Una mica entretingut... això sí! Però val la pena l'estona als fogons! I si voleu acabar-vos de convèncer, doneu una ullada al Fricandó de les meves companyes de projecte: flipareu!! 

• La Cristina des de Comemos a las 3 
• La Rosa des de Un toque de canela
• La Beatriz des de  2 mandarinas en mi cocina 
• La Margarita des de Acibechería
• La Palmira des de Come conmigo, el blog de Palmira 
• La Rosalía des de RossGastronónima 
• La Sofía des de Mil Ideas mil projectos
• La Conxita des d'El pot petit