02 de març 2014

Carnestoltes 2014 - Berliner


Si hi ha alguna cosa que trobo a faltar quan arriben aquestes dates, són els llardons!!!! A Suïssa no es troben llardons!!! L'any passat vaig fer-los jo mateixa a casa. Sí! Vaig anar al carnisser, vaig comprar grassa de l'esquena del porc i apa.☺

Però aquest any... aquest any el Carnestoltes ens ha enganxat malament. A casa hem estat malalts les darreres setmanes i no només nosaltres sinó que a la feina també han anat caient nens i educadores. M'ha tocat treballar més hores de les establertes amb MOLT poc temps lliure. I el poc temps lliure que tinc, el dedico a un curs online de Macarons que estic fent amb Bake-Street (un bloc que, independentment dels cursos que ofereix, em té completament fascinada). Així, amb tot el greu del món, aquest any NO hi ha llardons!! 

Malgrat tot... no hi ha mal que per bé no vingui!☺

A Suïssa el Carnaval es viu intensament: va començar el Dijous Llarder i acabarà... el 12 de març! Sí! Passat el Dimecres de Cendra, quan a tot arreu "s'enterra la sardina" i s'acaba la gresca, a Suïssa la comencen les regions protestants i el Carnestoltes continua!!! Els pobles i ciutats es van succeint i així els fanàtics d'aquesta festa no es perden ni una celebració...

... celebració o hauria de dir CELEBRACIONS ja que la gent surt al carrer de dia i de nit, de dilluns a divendres i les colles de "Guggenmusik" animen totes les hores del dia. Tot plegat és una mica més... més fosc que el Carnaval català però amb una tradició d'anys i amb regions com Luzerna o Basilea que han passat a ser conegudes internacionalment. Us en podeu fer una idea si mireu aquest vídeo PERÒ aneu-lo passant ràpid perquè és el directe de la TV de l'any passat i es pot fer una MICA llarg ☺



Com no pot ser d'altra manera en tradicions viscudes a pols, la cuina també està plena de festa i alegria aquests dies. Hi ha diferents postres, dolços i masses fermentades que no poden faltar a cap Carnaval i com que jo no tinc llardons...

Els "Berliner" són juntament amb els "Fasnachtschüechli" els més coneguts i comercialitzats. Segurament també són els menys suïssos de tots ja que són originaris d'Alemanya on es mengen per Carnaval però tampoc poden faltar a cap festa de Cap d'Any.



Per aconseguir un "Berliner" hem de seguir 3 passos: preparar la massa, fregir-la i omplir-la. No és complicat però requereix una miqueta de temps☺ Som-hi!!

La recepta, tot i tenir-ne més d'una a l'abast (fins i tot en Xavier Barriga n'inclou una dins el seu llibre "Brioxeria"), l'he tret de la pàgina Honest Cooking ja que després de diferents proves, és la que m'ha donat el resultat esperat: un gust boníssim i una textura molt fina. Després de tunejar-la una mica, queda així:


Ingredients

Per 8 "Berliner" i  8 boles de xocolata☺

Per la massa

  • 250g de farina
  • 14 g de llevat fresc 
  • 1 ou
  • 50 ml de nata
  • 75 ml de llet
  • 40 g de sucre
  • 1 polsim de sal 
  • 40 g de mantega

Per fregir-los

  • 2 litres d'oli de gira-sol

Per l'acabat

  • 200 g de sucre llustre
  • Gelea o melmelada de gerds
  • Crema de xocolata (Nuttella o Nocilla)☺


Procediment

Primerament prepararem la massa.
  • Barregem tots els ingredients per la massa menys la mantega.
  • Amassem per tal de compactar tots els ingredients. Ho podeu fer a mà o a màquina fent servir l'accessori ganxo.
  • Quan la massa ja està tota unida hi afegirem la mantega tallada trossos. 
  • Ara caldria amassar fins que la pasta deixi d'enganxar-se a les mans o a les parets del bol de l'amassadora. Jo ho he fet a màquina i m'han calgut 2 amassades de 7 minuts amb una pausa de 10 minuts al mig. La mantega desmuntarà la massa PERÒ aquesta es torna a compactar a còpia d'anar amassant. Si ho feu a mà, aneu alternant minuts d'amassat amb minuts de repòs ja que d'aquesta manera no descansa només la pasta sinó també vosaltres i no es fa tant feixuc. 
  • Un cop la massa ja no s'enganxa la tirem sobre la superfície de treball, li fem un darrer plec i la posem dins un bol prèviament untat amb oli d'oliva. Cobrim amb film i la deixem reposar de 45 minuts a 1 hora.
  • Passat aquest temps la tornem a tombar sobre la superfície de treball, la pressionem amb els dits per tal de desinflar-la i li fem 2 plecs més. 
  •  La tornem al bol untat d'oli i la deixem reposar uns altres 40-45 minuts.
  • Ara ja la tindrem apunt per fer els "Berliner".
  • Per fer-los posem la massa sobre la superfície de treball lleugerament enfarinada.  
  • Pressionem altra vegada per treure l'aire.
  • L'estirarem amb un corró de cuina per tal d'aconseguir un rectangle 1.5 - 2 cm de gruix.
  • Amb un tallador de galetes rodó (un got també serveix) anirem tallant els "Berliner".



  • Traspasseu-los sobre una safata de forn lleugerament enfarinada. 
  • Agafeu la massa restant i en feu una bola. 
  • La deixeu reposar uns minuts i repetiu els darrers 4 punts fins que acabeu tota la massa...
... us confessaré que tinc una mania! 

Crec, opinió absolutament personal, que el fet d'amassar i estirar diverses vegades la massa fa que la pèrdua d'aire sigui més que la desitjada i els "Berliner" cada vegada siguin menys esponjosos. Per això jo acostumo a fer tants "Berliner" com em surten amb la primera estirada i, desprès, faig una bola amb la massa restant, la deixo reposar uns minuts, la divideixo en peces d'uns 30 grams i en faig boles.



Boles que després omplo de xocolata!!!☺



I surten ben bones, us ho asseguro!! ☺

Aprofiteu mentre els "Berliner" (i les boles) es relaxen per fer escalfar l'oli. Ho podeu fer a la fregidora però a mi m'agrada més el cassó ja que em sembla que els tinc més a la mà. 

La temperatura ideal per fregir-los és 170°C. Si ho feu amb la fregidora no hi ha cap problema doncs normalment és una de les temperatures programades i si ho feu amb el cassó podeu fer servir un termòmetre o segur que coneixeu el truc de la cullera de fusta, oi? L'oli estarà prou calent quan al introduir el pal d'una cullera de fusta, aquest queda envoltat de bombolletes. 

El fregit no té massa secret però per tal d'aconseguir que els quedi el cercle claret característic al centre, s'aconsella fregir-los no més de 2 minuts per banda i només els tocarem per girar-los. El millor resultat s'obté si ho feu en 2 vegades: 1 minut per banda i repetiu 1 minut per banda. 

Si us decidiu a fer pilotes, aquestes necessiten uns minuts més per no quedar crues. Com que tot plegat dependrà de la mida de les mateixes, el millor és si n'agafeu una de cap de turc i la sacrifiqueu. Així estareu segurs de si li falta fregida i, més o menys, de l'estona que falta. 

Així que els tinguem fregits els traurem i els deixarem escórrer damunt paper de cuina i els acabarem:
  • Prepararem 1 plat amb el sucre llustre.
  • Batem lleugerament la gelea. Sí, ja sé que sona estrany però al batre-la li trenquem la consistència gelatinosa i ens serà més senzill manipular-la.
  • La posarem dins una mànega pastissera (millor si és d'un sol ús) i la prepararem amb el broquet per omplir. 
  • Així que puguem manipular els "Berliner" però mentre encara són tebis, els arrebossem amb el sucre llustre i els deixem que s'acabin de refredar. Aquest pas és igual en el cas de les boles. 
  • Quan ja els tenim freds els punxem amb el broquet de la mànega pastissera fins a la meitat i els anem omplint a mida que anem reculant el broquet cap a l'exterior. Pareu així que el broquet deixi el "Berliner". Les boles de xocolata segueixen el mateix procediment. Jo les omplo amb Nutella que prèviament escalfo una mica al bany maria perquè sigui més fàcil de manipular.

I ja els teniu apunt!! La gelea acostuma a regalimar una mica. No cal que els netegeu ni que feu res d'especial. Deixeu-los reposar sobre una reixeta i veureu que la gelea, en contacte amb l'aire, torna a agafar la consistència gelatinosa ràpidament i deixa de sortir mentre que la sobrant us caurà sobre el marbre.

Apa! A gaudir del Carnaval i d'aquests "Berliner" que són deliciosos!!!! Sols o... acompanyats d'una pilota de xocolata!! ☺



Ostres que gairebé me m'oblido!!!!! Aquesta recepta també us pot servir per fer dònuts si voleu PERÒ... si tot això del fregir us va massa gros o voleu evitar olis i grasses, encara teniu una altra opció!!☺

Mentre els "Berliner" es relaxen a la safata del forn, en comptes de posar l'oli a escalfar podeu encendre el forn a 180°C i coure'ls al forn fins que quedin daurats: uns 20 minuts. Us quedaran uns panets absolutament esponjosos que, un cop cuits però encara tebis, es poden arrebossar igualment amb sucre llustre i els podeu servir acompanyats d'una bona melmelada, una crema de xocolata o simplement "al natural" amb un bon cafè!!!

10 comentaris:

  1. Dolors!!! T'han quedat perfectes!!!!!!! Quina pintassa!!!!! Mmmm!!! M'apunto la recepta!!! Molts petons bonica

    ResponElimina
  2. Quina entarda més interessant, Dolors! La teva perseverança per aconseguir llardons va més enllà del simple, esforç, ja ho veig! He he he. I encara que enguany no hagis tingut el temps per fer-ne, no me'n puc estar de dir-te que aquests berliners que ens proposes deuen ser una delícia, i unes postres gairebé més interessants que les coques de llardons que ja sabem fer. El que prepares avui té una pinta boníssima! I les boles de xoco també! Petons

    ResponElimina
  3. Osti, totes dues opcions, tant la de berliner com la de les boles, m'encanten! I l'alternativa a fer-los al forn, és molt bona pensada! No t'ho prenguis malament, però me n'alegro que aquest any no hagi tingut llardons i així ens hagis pogut ensenyar aquest dolç tant bo!

    Petons, i cuideu-vos molt!

    ResponElimina
  4. Molt bons, les dues opcions sòn delicioses, fregides o al forn. Una bomba d'energia però, és carnestoltes! Ja farem la penitència després

    ResponElimina
  5. Uns berliner genials! Espero que els malalts vagin millorant i l'any que ve, si convé, t'envio una capsa de llardons! Encara que la celebració a Suïssa també pinta interessant! La versió al forn també m'ha agradat motl! Petons Dolors!

    ResponElimina
  6. Ufff quina temptació tant gran!! No mi puc resistir, em guardo la recepta que la tinc que provar!!! petons

    ResponElimina
  7. Me l'apunto, ha de ser tan bo!

    ResponElimina
  8. Mmmm jo sempre els he conegut com a Berlineses i están boníssimes!
    Espero que esitiguis millor, ja que la grip està atacant per a tot arreu.
    t'han quedat perfectes.
    Petons

    ResponElimina
  9. Noia, això deu estar boníssim!! tot i que fregits semblen millor...he de dir que a mi freigir no m'agrada res, així que la teva opció de fer servri el forn em sembla mol bona idea!! gràcies!

    ResponElimina
  10. Dolors, em fa una gràcia especial trobar aquesta recepta al teu blog! T'explico: quan era petit (12 anys) vaig passar un temps a Alemanya. Hi vaig aterrar sense saber un borrall d'alemany, però ben aviat una amiga de la família ens va regalar un llibre clàssic de la pastisseria alemanya, Backen macht Freude!. Aleshores de tant en tant ja entrava a la cuina i la primera recepta que vaig provar (a cegues, perquè no entenia res...!) van ser els Berliner. El resultat ja te'l pots imaginar: per llençar directament a les escombraries. Mai més no ho he provat de fer-ne. Potser ha arribat el moment! En tot cas, la teva proposta és una bona font d'inspiració! Una abraçada!

    ResponElimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...