28 de març 2016

Mona de Pasqua 2016: pastís Sara

Aquesta és la primera mona que faig. 




A Suïssa hi ha la tradició dels ous i el Conillet de Pasqua i, com que de xocolata no en falta, no m'havia posat mai a fer Mones encara ja que tant la meva fillola com la meva filla eren petites per entendre una tradició que no viuen de primera mà.

Ara la Iris ja té 3 anys i li encanta el conte de "La Mona de Pasqua" de La Galera i la meva fillola, la Greta, ja en té 5 així que hem començat☺ 

El pastís Sara (pa de pessic amb mantega pastissera i ametlles torrades) és un dels clàssics a l'hora de parlar de mones. M'he decidit a començar per aquest perquè feia molts anys que jo no menjava una "Sara" i tenia ganes de fer-la a casa i NO he pogut trobat millor ocasió que una Mona.

Val a dir que hi he afegit crema de xocolata a petició de les nenes maques però a apart d'això... tot d'allò més tradicional i amb receptes bàsiques i boníssimes. Som-hi!

Per fer una Mona amb pastís Sara, necessitem:
  1. Pa de pessic 
  2. Mantega pastissera
  3. Trufa cuita
  4. Ametlles filetejades i torrades
  5. Melmelada de taronja 
  6. Plomalls, figures i ous de xocolata per decorar


Ingredients


Pa de pessic

Jo he fet dues mones de 15 cm cada una. 
  • 6 ous 
  • 180 grams de sucre
  • 110 grams de farina de rebosteria
  • 90 grams de fècula de blat de moro (Maizena)



Si voleu fer només una mona amb el motlle habitual d'uns 20-22 cm, en tindreu prou amb les quantitats següents: 
  • 4 ous
  • 120 grams de sucre
  • 80 grams de farina de rebosteria
  • 60 grams de fècula de blat de moro (Maizena)


Mantega pastissera
  • 500 grams de sucre
  • 250 grams d'aigua
  • 2 rovells
  • Extracte de vainilla - 2 o 3 culleretes
  • 500 grams de mantega

Trufa cuita

  • 300 grams de nata per muntar
  • 300 grams de xocolata negra (72% de cacau) de cobertura 
  • 40 grams de sucre


300 grams d'ametlles filetejades


Melmelada de taronja agra
  • 3 cullerades de melmelada
  • 1 cullerada d'aigua

Procediment


Pa de pessic

Escalfem el forn a 180°C i preparem els motlles tot untant-los amb mantega i folrant la base amb paper sulfurat.

  • Batem els ous i el sucre a consciència fins que blanquegi, dobli el seu volum i faci cordó. No escatimeu temps a l'hora de batre els ous ja que el pa de pessic no porta cap tipus de llevant i volem aconseguir una massa ben lleugera.
  • Tamisem la farina juntament amb la fècula de blat de moro.
  • Quan la barreja d'ous i sucre arribi al punt de batuda que ens interessa, ja hi podem afegir la farina a poc a poc tot deixant de batre i integrar-la airosament.
  • Posem la massa del pa de pessic dins el/els motlle/es i ja la podem posar al forn.


Deixarem que es cogui durant uns 25-30 minuts si fem la versió petita i fins a uns 40 minuts si fem el pa de pessic gros. De tota manera feu la prova de l'escuradents per assegurar-vos que estigui cuit i llestos: el traiem del forn i el deixem refredar sobre una reixeta.

El pa de pessic es pot fer sense problemes amb antelació. El dia d'abans és ideal o, fins i tot, 2 dies abans. Un cop fred l'emboliqueu amb film i el deixeu estar tranquil.lament a temperatura ambient o, si la vostra cuina fa molta calor, en un lloc fresc. No heu de fer res més!!

La mantega pastissera

La mantega pastissera és, de fet, una recepta bàsica que s'utilitza molt per a pastisseria i rebosteria. S'utilitza per fer el pastís "Sara" però també per decorar i farcir moltes altres creacions dolces. Si voleu li podeu afegir un xarrup de licor per canviar-li el gust i donar-li un toc més "adult". Al tractar-se de mones per a nens, no ho he fet però és una de les versatilitats d'aquesta crema i queda molt bé.

És una mantega dolça que s'elabora partint d'un almívar. És MOLT recomanable utilitzar un termòmetre per controlar-li la temperatura però també es pot fer sense: simplement haureu d'estar més atents al punt en què l'almívar comença a ser més dens. Amb la pràctica el termòmetre deixa de ser imprescindible. 
  • Posem l'aigua i el sucre dins un cassó al foc i ho portem al punt d'ebullició.
  • Deixem que bulli fins que arribi a la temperatura de 114°C. Si no teniu termòmetre, observareu que l'almívar canvia al arribar a aquest punt: adquireix certa consistència, deixa de ser "aigualit" i les bombolles són més lentes i elàstiques.
  • Mentre l'almívar va bullint posarem els rovells dins el bol de la batedora amb l'extracte de vainilla i tallarem la mantega a trossos.
  • Un cop l'almívar ens ha arribat al punt desitjat, el passarem dins una gerra o mesurador que ens permeti controlar el raig i començarem a batre els rovells d'ou (velocitat mitja-baixa) al mateix temps que hi anem afegint un rajolí d'almívar molt poc a poc. NO TINGUEU PRESSA!! Aquest punt és important per aconseguir que la mantega pastissera surti bé. L'almívar s'ha de poder anar integrant bé amb l'ou o en quedarà tot plegat un xurro. Quedeu-vos amb el mateix principi que si féssiu Allioli: no es pot negar! ☺
  • Quan tingueu tot l'almívar integrat amb els rovells, veureu que ja teniu una primera pasta blanquinosa i ben lligada. Ara l'hem de deixar refredar

No ha de quedar fred però sí que és important que estigui tebi per poder anar-hi afegint la mantega sense que aquesta es talli. Jo vaig tocant el bol i així que m'adono que ja no crema, espero 2 minuts més i continuo. També us vull dir que mentre espero que refredi, continuo batent la barreja. D'aquesta manera refreda més ràpidament i la massa continua esponjosa.  Seguim:

  • Batem i hi anem afegim la mantega poc a poc. Deixem que el tros pràcticament es desfaci abans de posar-hi el següent. I així fins que tingueu tota la mantega integrada.


No em cansaré de repetir que el procés NO és gens difícil però l'heu de fer a poc a poc. Al anar-hi afegint mantega us pot semblar que queda una massa greixosa però que no lliga o que li falta volum i aire. NO us preocupeu i continueu batent perquè així que haureu acabat, us adonareu que ja teniu la mantega ben formosa☺


Un cop feta, si la voleu fer servir de seguida o a l'endemà, deixeu-la tranquil·lament dins el bol i, si la temperatura de la vostra cuina no és massa alta, la reserveu a temperatura ambient fins al moment de fer-la servir. Si cal, busqueu un lloc fresquet. 

Sigui com sigui, la mantega quallarà però només caldrà que la torneu a batre perquè quedi cremosa altra vegada i la pugueu escampar bé.

Si la feu amb més antelació o bé us en sobra, penseu que la podeu envasar i posar a la nevera o, fins i tot, congelar-la. La única cosa que heu de pensar és treure-la a temperatura ambient unes 24 hores abans de fer-la servir perquè adquireixi temperatura. Llavors ja només caldrà batre i la tindreu altra vegada a punt. 

La trufa cuita

La trufa cuita es diferencia de la trufa clara (la que fem servir habitualment per farcir lioneses) en la quantitat de xocolata (molt més elevada) i en el fet que aquesta no la muntarem una vegada freda, només la batrem un xic per airejar-la i prou.

El millor és si la feu el dia anterior o al matí a primera hora.
  • Posem la nata i el sucre al foc i esperem que arrenqui el bull. Remenem una mica per desfer el sucre.
  • Quan la nata bull, la traiem del foc i hi afegim la xocolata trossejada. Remenem bé i a poc a poc per tal que es fongui tota i quedi ben integrada.
  • Deixem que es refredi del tot i ja la tenim preparada.


Si la voleu fer servir passades unes hores, la guardeu en un lloc fresc (uns 10°C). Però si no l'heu de fer servir fins l'endemà, la poseu a la nevera. Es conserva bé durant 3 o 4 dies. Si us en sobra i no la voleu utilitzar de seguida, la podeu congelar.

Al moment de fer-la servir, us adonareu que també ha quallat. Hi ha qui l'escalfa una mica i la va remenant amb la mà per donar-li temperatura. A mi m'agrada deixar-la una estoneta a temperatura ambient i llavors la poso dins el bol de la batedora i li dono 2 minuts de batuda o fins que recupera la cremositat. D'aquesta manera queda ben bé i no cal tenir por de cremar-la si ens despistem. 

Ametlles torrades

Arribats a aquí ja tenim tot el que necessitem per fer la mona, només ens faltarà torrar les ametlles.

Per fer-ho escalfem el forn a 160°C. 
  • Posem les ametlles sobre la plata de forn i les deixem torrar uns minuts. No les perdeu de vista perquè torren ràpidament. 
  • Aneu-les saltejant per aconseguir una torrada homogènia.  
  • Un cop torrades, les traieu del forn, les deixeu refredar i les reserveu.


La melmelada de taronja

La melmelada de taronja la farem servir per pintar el pa de pessic. Ens interessa que sigui una mica líquida, semblant a un almívar suau. 
  • Posem la melmelada de taronja dins un cassó petit i el posem al foc.
  • Hi afegim una cullerada d'aigua i remenem bé.
  • Així que veiem que la melmelada s'ha desfet una mica guanyant elasticitat, la traiem del foc i la reservem.


Ja està!!! Ja ho tenim tot per muntar la mona!!
  • Tallem el pa de pessic.
  • Untem les dues parts amb la melmelada de taronja.
  • Farcim una meitat amb la trufa cuita i col·loquem la segona meitat al damunt tot pressionant una mica perquè quedi ben assentada. 
  • Recobrim tot el pastís amb la mantega pastissera.
  • L'arrebossem amb les ametlles torrades i...


... ja l'hem acabat!!!!

Només ens faltarà decorar-la al gust amb els ous de xocolata, les figures i els plomalls☺

I a menjar-ne un bon tros perquè dir que és boníssima és dir MOLT poc!! ♥


I BON dilluns de Pasqua a tots!! ☺

14 comentaris:

  1. Que bonita y rica te ha quedado!!! Nunca he preparado este bizcocho, porque en casa lo quieren de chocolate, pero esta cualquier día la preparo que tus recetas siempre me quedan muy bien!! Eso si sin crema de mantequilla, que en casa no la soportamos ninguno de los mayores, malos recuerdos de la niñez...jajajaa
    Petons i feliç dilluns de Pascua!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mina!! Gràcies reina per creure amb les meves receptes!! La veritat és que són receptes de casa, fetes i menjades a conciència 😉😂
      I això dels records de petits... prova a menjar un dia la mantega pastissera i potser s'esborren les males memòries! 😂
      Petons!!!

      Elimina

  2. Dolors; Quina mona tant ben acompanyada amb les ametlles i de ben segur que suaus i dolçes amb mantega, el pa de pessic, trufa... un encant de mones
    Salutacions Dolors¡¡ :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va sortir realment bona Josep!! Potser li posaré més mantega pastissera la propera vegada. Tenia por que seria massa dolça però em sembla que una mica més no l'hauria pas espatllada 😉

      Elimina
  3. La Sara és el pastisset que més recordo dels postres de diumenge quan era petita i mentres que el meu avi, padrí va ser viu em va fer mona crec que fins als 27-28 anys i sempre era la típica de mantega.
    Aquesta mona de Sara la vaig fer l'any passat així que aquest any he variat i l'he fet de crema de taronja. Molts petonets Dolors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de la crema de taronja (o de llimona) m'ho apunto per l'any vinent! 😀 Aquest any volia una cosa tradicional i, perquè no dir-ho, ben dolça i amb substància 😂😂 Feia MOLTÍSSIM que no menjava un pastís 'Sara' i no vaig poder estar-me'n!! 😂😂

      Elimina
  4. La Sara es un clasico pastel que siempre gusta y es fácil de hacer.Te ha quedado genial y estoy seguro que no sera la primera ni la ultima mona que harás.
    petons

    ResponElimina
  5. Les teves Sara han quedat genials! No sembla gens dificil però hi ha moltes etapes! Fa anys que no menjo una i m'estàn entrant unes ganes...
    Segur que el proper any et demanen repetir mona!
    Petons
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reina, ja me les han encarregat ara! Van agradar molt 😊 I no, no són gens difícils i les etapes són senzilles. Cal una mica de paciència però llavors és tot plegat un plis plas. I com que ho pots fer amb antel.lació... és una opció molt bona.
      Una abraçada guapa

      Elimina
  6. Quina estrena més espectacular! >T'han quedat unes mones tan boniques!! La veritat és que m'has fet venir records doncs fa molts anys que no en menjo una Sara. Realment m'has fet venir gana de menjar-ne!! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps com t'entenc Anna!!😀 Jo estava igual: amb unes ganes!! I la millor solució és fer-la i menjar-ne un bon tros! 😁😁😁
      Petons reina

      Elimina
  7. Hola Dolors. Pues para ser la primera vez que la has hecho el resultado es de matrícula de honor. Se nota que eres una cocinera de alta categoría jj.
    ¿Como has pasado estos días? Espero que muy bien.
    Seguro que las peques además de disfrutar con el cuento se les habrá hecho la boca agua al saborear esta delicia que has hecho. No la he probado y he de decirte que he sentido un poco de envidia al no poder hacerlo jj pero virtualmente me he comido un buen trozo, eso sí, he dejado la figurita de chocolate para ellas jj.
    Una mona que sin duda te ha salido exquisita.
    Otra vez me mandas una jj.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  8. Quina preciositat de mones! T'han quedat perfectes! Si les primeres et queden així....imagina't les que vindran després!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  9. T'han quedat moníssimes!! la Sara és un dels meus preferits!

    ResponElimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...