El dijous passat va ser el meu aniversari☺
A l'hora d'escollir el pastís que portaria a l'escola per celebrar-ho amb els nens, l'Iris ho tenia claríssim: "un pastís de pastanaga mama!!"
A l'hora d'escollir el pastís que portaria a l'escola per celebrar-ho amb els nens, l'Iris ho tenia claríssim: "un pastís de pastanaga mama!!"
A mi els pastissos de pastanaga no és que m'agradin especialment. A Suïssa però és el pastís número 2 a la llista de preferits anant just darrera del pastís de xocolata. Igualment és el pastís per excel·lència a l'hora de triar un pastís que, dintre de tot, tendeixi a sa. I és per aquesta raó que molts nens el porten per compartir quan fan anys. Així que suposo que l'Iris té com mig assumit que aniversari = pastís de pastanaga (tot i que ella va voler el seu de xocolata la molt pilla!!)
El més tradicional de tots és el pastis de pastanaga de la regió d'Aargau o, millor dit, l' Aargauer Rüeblitorte. Aquest pastís porta molt poca farina tradicional ja que es fa majoritàriament amb avellanes moltes. Un dia us el faré, us ho prometo, però per aquesta ocasió i tenint en compte que no era precisament la meva primera preferència, vaig decidir fer feliç a la meva filla PERÒ fent servir una recepta més airosa ☻ I vaig escollir una recepta dels ja més que habituals al meu bloc King Arthur Flour.
Aquest pastís porta pinya amb almívar. Al meu entendre, la pinya i la pastanaga són un tàndem de sabors fantàstic. I la combinació de les dues fa que un simple pastís de pastanaga obtingui un toc exòtic. El pastís també guanya amb hidratació i esponjositat. Nosaltres trobem el pastís boníssim! Fins i tot jo!!
I abans de començar només dir-vos que la recepta està molt personalitzada. He reduït força el sucre i l'oli, hi he afegit llet agra i he augmentat la quantitat de pastanaga al mateix temps que he reduït dramàticament la quantitat de pinya amb almívar - al cap i a la fi estem parlant d'un pastís de pastanaga i no d'un de pinya...
Vinga!
Ingredients
Per un motlle rodó d'uns 25 cm. Si voleu fer la versió petita com la de la foto, amb un motlle de 15 cm, només cal que dividiu la recepta.
Pel pastís
- 110 grams de llet agra - per preparar-la necessitarem 2 cullerades de suc de llimona. Llegiu "Notes"
- 3 ous
- 220 grams d'oli de gira-sol
- 2 culleretes d'extracte de vainilla o les llavors d'1 beina
- 110 grams de sucre blanc
- 110 grams de sucre moré - jo he fet servir Mascobado
- 250 grams de farina tradicional
- 5 grams d'impulsor
- 9 grams de bicarbonat de sodi
- 6 grams de sal
- 1 cullereta de canyella
- 1/2 cullereta de nou moscada
- 275 grams de pastanaga ratllada petita
- 75 grams de nous trinxades
- 3 rodelles de pinya amb almívar - tallades ben petites
Pel glacejat
- 1 terrina de formatge fresc tipus Philadelphia
- 85 grams de mantega a temperatura ambient.
- 1 cullereta d'extracte de vainilla - opcional
- 100 grams de sucre llustre - Llegiu "Notes"
Procediment
Prepareu el motlle: unteu-lo bé amb mantega o amb oli desemmotllant. I escalfeu el forn a 190 °C.
Pel pastís
- Primer de tot preparem la llet agra. Per fer-ho només cal tallar la llet amb les dues cullerades de suc de llimona.
- Seguidament batem els ous en un bol i hi afegim l'oli sense parar de batre.
- Passats uns segons i així que la barreja comença a escumejar, hi afegim la vainilla i el sucre. Heu d'aconseguir una barreja esponjosa, una mica espesa i amb un color groc clar.
- Ara hi afegiu la llet agra i bateu un parell de minuts més per tal d'integrar-ho tot.
- En un altra bol tamiseu els ingredients secs: la farina, l'impulsor, el bicarbonat sòdic, la sal i les espècies.
- Ho afegiu a la barreja d'ou poc a poc i remenant bé amb una espàtula de goma.
- Quan ho tingueu tot integrat, hi afegim la pastanaga, les nous i la pinya. Barregeu bé per darrera vegada i cal al motlle.
Ara ja només cal enfornar-lo. Baixeu el forn a 180°C i el deixeu coure durant uns 45-50 minuts. Abans de treure'l del forn, assegureu-vos que el centre estigui ben cuit tot utilitzant un escuradents.
I bé, una vegada cuit ja sabeu com funciona: el deixeu refredar i comenceu a preparar el glacejat ☻
Pel glacejat
- Poseu el formatge fresc, la mantega i la vainilla dins un bol. Bateu fins que comenci a quedar una barreja esponjosa i airejada.
- Hi afegiu el sucre poc a poc sense parar de batre i continueu fins que la crema de formatge quedi amb la consistència semblant a la merenga.
I ja el tenim! A menjar-lo de gust!
Però abans d'acabar us he de dir que al final NO el vaig portar a l'escola!!!
Serà que no havia de ser perquè al desemmotllar-lo... Les bruixes que ronden la meva cuina van aparèixer i el pastís es resistia a desenganxar-se. Al aplicar-hi una mica més de força bruta va sortir! Clar que va sortir! Però més desmuntat impossible!!! Així que aprofitaré per recordar-vos que unteu bé el motlle!!
Als nens els hi vaig fer a tota pastilla aquest pastís de xocolata i no en van deixar ni les engrunes!! Mentre que el pastís de pastanaga (no hi ha mal que per bé no vingui) ens el vam menjar nosaltres!! Sense compartir-lo amb ningú!! Però amb cullera, què hi farem!!☻
No em cansaré de repetir que el resultat és un pastís realment molt bo!! Amb gust a pastanaga i absolutament flonjo i hidratat ☻ És un d'aquells pastissos que encantarà als amants del pastís de pastanaga i als que no ens agrada tant... NO ens en veurem tips!! Jo vaig al·lucinar!!
I el glacejat de crema de formatge no cal dir que l'eleva a la categoria de Deluxe doncs és un glacejat que combina perfectament amb la pastanaga. Un clàssic! No hi pot haver una millor combinació!!
Dit això, aprofitaré per contradir-me: si us el mengeu sol o amb un lleuger espolsat de sucre llustre, també us encantarà! De fet nosaltres ens el vam menjar sense glacejat ja que no tenia cap sentit fer-li un glacejat a una muntanya d'engrunes i no el vam pas trobar a faltar. Però a l'hora de fer aquest més petit per publicar-lo, en Reto va ser el primer a dir "Ostres!! Amb el glacejat encara és més bo!! "☻
Així que ja ho sabeu: amb glacejat o sense, NO deixeu de provar-lo! Val la pena!!
Notes
- La llet agra. Jo la trobo a les botigues però la llet agra original es fa amb nata i la versió casolana amb la llet, dóna molt bons resultats així que acostumo a fer-la sempre jo mateixa. Així que tingui 2 minuts lliures faré una entrada sobre el tema amb la recepta per incloure dins el grup de "Receptes bàsiques". De moment però, si us interessa saber-ne una mica més, podeu llegir-vos les notes de la recepta dels Scones de llet agra ☺
- El sucre del glacejat. Pel que fa a la crema de formatge, penseu que si respecteu les mesures que jo us he donat, no us quedarà una crema espessa. Al haver reduït el sucre considerablement la consistència no és exactament tan ferma com el que s'acostuma a entendre per crema de formatge. Tot i això és una crema prou espesa com per poder cobrir el pastís sense que regalimi per tot arreu. Ho podeu provar i si us sembla que és massa líquida pel vostre gust, hi afegiu més sucre. La recepta original en porta 500 grams!!!! Però a mi personalment amb sembla massa sucre. Si hi afegiu més sucre, potser necessitareu afegir-hi 2 o 3 culleretes de llet per tal de poder untar el pastís més fàcilment.
Dolors, felicitats endarrerides!! ho tenies molt callat, eh?? a mi el pastís de pastanaga també m'agrada molt, així que em sembla una opció perfecta per celebrar el que sigui ;). Interessant que porti pinya, s'haurà de provar! un petonàs maca!
ResponEliminaMoltes felicitats! Encara que ja hagi passat el dia :o)
ResponEliminaEl pastís de pastanaga i jo tenim una relació amor/odi... Moltes vegades són molt pesats i em semblen greixosos... i un dia vaig probar una recepta sense oli o mantega... i les coses cambien una mica.
Mai hhabia vist això de combinar pinya i pastanaga... però per les fotos diria que surt un pastís amb molt bona pinta! I si agrad als menuts molt millor.
Petons
Palmira
Jo faria com l'Iris...triaria aquest genial pastís!!! Petonarros!
ResponEliminaCom m'agrada aquest pastís, i el teu fa una pinta...nyam!!!
ResponElimina:-)
Pues te ha quedado genial!!! Muy rico, me encanta.
ResponEliminaBesos
Cocinando con Montse
Sóc fan dels pastissos de pastanaga!! aquest el provaré!! quina pintassa!
ResponEliminaMmnnn, quina bona fila que fa!! Jo sóc fan incondicional del pastís de pastanaga i aquest amb pinya no l'he tastat mai, així que avaim si m'animo!
ResponEliminaQue vagi bé!Clara
Me encantan los pasteles de zanahoria.Muy bueno este tuyo y estoy seguro que triunfaste con el.Felicidades atrasadas.
ResponEliminapeto
Indiscutiblement és un dels meus preferits! El que no l'havia provat mai és amb pinya! No m'imaginava que la pastanaga i la pinya combinessin tan ben! Serà qüestió de provar-ho, i amb la crema de formatge, of course! Un petonet!
ResponEliminaDolors! Soc el seguidor n°90! Em demane ser el conillet d'indies oficial! :)
ResponEliminaQuina pinta te aquest pastis!!