Introducció
He estat pensant molt abans de posar-me a escriure sobre la Massa Mare (MM).
He escric i reescrit l'esborrany moltíssimes vegades abans de publicar-lo. El que més cops m'ha tirat enrere és el fet de que jo no sóc, ni molt menys, experta en pa. Faig pa a casa però no sempre em surt com jo vull. I el meu mètode d'aprenentatge és bastant masoquista: faig, m'equivoco i Sant tornem-hi que no ha estat res! Així que encara ara em sembla agosarada i ridícula la meva pretensió de voler "ensenyar-vos" alguna cosa sobre la MM.
Per fer-ho tot encara més insensat, la blocesfera està plena d'informació sobre el tema. Podem trobar-hi des d'explicacions científiques i exhaustives a vídeos tot passant per diferents tipus de receptes. I en moltes ocasions, els autors són experts flequers o amateurs molt experimentats.
I essent així, què hi pinto jo enmig d'aquest poti-poti?
Jo tinc MM a la nevera. Per fer pa, és clar, però també tinc al bloc receptes com aquesta coca de llardons o aquests bunyols fets amb MM i la diferència entre fer-la servir o no, és realment notable.
De fet podem dir que sóc una enamorada de la MM! Em té ben fascinada!! I sembla mentida que barrejant només 2 ingredients - sí 2 - podem aconseguir no només llevar un pa sinó omplir les nostres masses de sabors i aromes que ens retornen a les arrels. D'acord, sóc una romàntica!! Què hi farem!!☺
Amb això només us vull dir que NO cal tenir un màster amb farina per fer servir MM. Si jo puc, TOTS podeu! Segur!
Mireu, quan vaig voler fer la meva primera Massa Mare, vaig tirar-me a la piscina d'Internet i... una mica més i m'ofego!! Un 85% de la informació que trobem a la xarxa fa pensar que aquest llevat natural és un monstre indomable i el 15% restant fa que tot plegat ens faci molta mandra ja que sembla MOLT complicat! I nosaltres... ens mirem la MM amb molta recança i la nostra actitud és absolutament negativa ja abans de començar: "No em sortirà! I com que no em sortirà... no m'hi poso!!"
Ja sabeu els que em seguiu, que m'agrada buscar l'essència de les coses i que sóc més de receptes tradicionals i familiars que no pas de modernitats espaterrants. Ja ho he dit abans: sóc una romàntica!! Una somiatruites! I, em podeu ben creure, les numerologies i els càlculs complicats em van grossos. Molt grossos! Així que a la que vaig començar a veure càlculs de percentatges, probabilitats, calendaris de refrescos i llistes d'ingredients cada vegada més llargues, vaig estar a punt de marxar per cames! Per això sé què en penseu de tot plegat☺
Per sort però, vaig trobar el vídeo de l'Iban Yarza. En els meus primers moments era pràcticament l'única persona que parlava de fer Massa Mare sense parlar de grams i sense barrejar-hi números. Vídeo que us recomano que mireu per relaxar-vos una mica. Veureu que no és pas tan complicat com pot semblar ☺
I aquesta és la meva raó per ficar-me en aquest mullader! M'agradaria ajudar-vos a canviar d'actitud: la MM no és gens complicada! I sabeu perquè? Doncs perquè vosaltres NO heu de fer res! El procés de fermentació és una cosa natural i al barrejar farina amb aigua... comença la màgia! ♥
I avui ho deixem a aquí PERÒ...
... de veritat que fins i tot els que no som especialistes panarres podem fer servir MM i mantenir-hi una relació absolutament cordial. I el nostre paper a l'hora d'elaborar-la és petit, molt petit i ben senzill. Tan senzill que no em cansaré de repetir que TOTS el podem fer. I ho farem!! Molt aviat!! Aneu-vos preparant perquè la propera vegada que publiqui sobre MM, farem realment Massa Mare!☺
Necessitarem farina i aigua. Res més!
Trigarem 4 dies però de temps real... 5 minuts totals! I us canviarà l'actitud perquè SÍ que us sortirà!! ☺
Us animeu? Doncs ja podeu trobar la fórmula a aquí: Massa mare - sourdough - Sauerteig - 2
Una entrada força interessant. Jo també soc una enamorada de la massa mare, et pots imaginar que la meva farà 7 anys dins d'uns dies!?
ResponEliminaI cada dia gairebé l'alimentem i la mimem ?!
El més important és anar més enllà del respecte de tot el que podem llegir d'experts i tirar endavant... La massa mare aporta tantes satisfaccions preparant pans cassolans que fan una oloret, que es conserven molt temps i que a més ens resulten més interessants d'un punt de vista nutricional.
Mai he provat a fer els bunyols amb massa mare però m'has donat ganes de fer-los!
Petons
Palmira
Jo m'apunto! Es pot fer amb farina integral?
ResponEliminaHola Montse,
EliminaSí, que es pot fer sí! El problema és que la farina integral agafa més aigua i queda una MM bastant espesa i amb poques possibilitats de moviment. A mi m'agrada fer-la amb farina al 50% i llavors, abans de fer-la servir, la refresco amb la farina que m'interessa. La setmana vinent ens hi posem, d'acord? :)) Moltes gràcies per l'interès!
Vale!
ResponEliminaA tu per explicar-ho. Fa temps q m'hi vull posar però no trobo mai el moment. A veure si així...
ResponEliminaTot un repte més que interessant!!! Llàstima que a casa no som gens panarres, perquè ho trobo un món apassionant. Segur que els bunyols amb massa mare han de quedar molt més gustosos!
ResponElimina