18 de setembre 2013

Streuselkuchen amb móres d'esbarzer



L'Streuselkuchen (pastís de molles) és una especialitat d'Alemanya que, per proximitat, es consumeix també a Suïssa i s'acostuma a servir amb el cafè o el te. 

El nom li ve de les "Streusel" (molles) que el cobreixen. Es fan barrejant mantega, sucre i farina i s'escampen per sobre el pastís abans d'enfornar. Al coure aquestes molles es desfan i caramel·litzen tot donant un acabat cruixent i saborós al pastís.  

L'Streuselkuchen es fa amb tot tipus de fruites (pomes, albercocs, gerds, cireres,...) tot i que potser la versió més clàssica seria amb prunes. Jo he tret la recepta d'un bloc fantàstic que es diu cooketteria i el pastís està efectivament fet amb prunes però...

...a la casa nova tenim jardí. Bé, de fet hauria de dir que tenim uns metres de selva que algun dia es convertiran en jardí ☺ El bo de tants matolls i males herbes és que de cop et pots endur alguna sorpresa i així va ser quan vam descobrir que una de les mates d'esbarzers donava unes móres boníssimes! Tot l'estiu que n'hem anat menjant directament de l'esbarzer però ara farà una setmana vaig adonar-me que la planta estava ben carregada. Vaig decidir collir-les per evitar que es fessin malbé i, coses d'aquelles que passen, al vespre l'Emma (la veïna) va venir a portar-nos un detallet de l'hort: una caixa plena de móres!!!! Així que em vaig trobar amb més móres de les que ens podíem menjar i com que la móra és una joia que un cop collida aguanta poc...

... a congelar-les i a fer pastís de molles!☺

Sí, una de les coses que he après aquest estiu llegint llibres és un truc ben simple i força evident però que a mi no se m'havia acudit: si volem fer pastissos o coques de fruites que porten molta aigua: maduixes, gerds, móres, nabius,... és millor si les fem servir congelades ja que així no s'aixafen i no ens tenyeixen la pasta de color ni ens aigualeixen la barreja. Això no val però per la part de fruita que podem voler utilitzar per decorar. Aquesta fruita sí que ha de ser fresca ja que la majoria dels fruits vermells una vegada descongelats perden la consistència que tenien inicialment.

I ja n'hi ha prou amb la xerrameca, anem per l'Streusel:

Ingredients

La recepta és per una safata d'uns 30 x 40 cm però no us preocupeu! 

La safata que tinc jo fa 34 x 36.5 cm i va anar igual de bé. Podeu fer servir qualsevol safata de forn. Les tradicionals acostumen a fer 35 x 41 cm (més o menys) però són una mica més baixes que les sabates que es venen per fer "brownies" o "streuselkuchen" així que no patiu: el pastís us quedarà una mica més baix però igual de bo.  

  • 200 g de mantega a temperatura ambient
  • 300 g de farina
  • 200 g de sucre

  • 250 g de mantega 
  • 250 g de sucre
  • 4 ous
  • 1 beina de vainilla
  • 1 polsim de sal
  • 400 g de farina tamisada
  • 3 culleretes d'impulsor
  • 150 ml de llet.
  • 1 kg de móres congelades - la quantitat és només orientativa: si en teniu més millor i si en teniu menys tampoc passa res. 

Procediment

Escalfarem el forn a 200°C i prepararem la safata de forn tot cobrint-la amb paper sulfurat. 

Un altre truc que he après aquest estiu és que si agafem una mica de mantega i resseguim els costats de la safata tot dibuixant un quadrat, aquesta mantega farà de "cola" i enganxarà el paper sulfurat evitant que es bellugui al evocar-hi més tard la barreja. 

Començarem preparant les molles
  • Dins un bol barregem la mantega, la farina i el sucre amb les mans. 
  • Quan ho tenim tot barrejat, esmicolem la pasta per tal d'aconseguir molles grosses



  • Tapem el bol i el reservem a la nevera. 
Per la resta del pastís:
  • Posem la mantega, el sucre, els ous, la vainilla i la sal dins el bol de la batedora i amb el globus ho batem fins qua aconseguim una massa flonja i blanquinosa.
  • Tamisem la farina i l'impulsor.
  • Afegim la farina amb 3 vegades i la llet amb 2 tot alternant. Comencem i acabem amb farina mentre batem després de cada afegit, a velocitat mitjana, per tal d'integrar tots els ingredient. Aquest procés ha d'anar rapidet, així que veiem que els ingredients afegits s'han integrat, anem per la següent afegida. 
  • Quan ja ho tenim tot lligat, evoquem la pasta sobre el paper sulfurat a la safata del forn. Ens ajudem amb una cullera per repartir-la regularment per tota la superfície. Si heu fet servir el truc de la mantega, veureu que el paper no es belluga gens del seu lloc i us deixa treballar molt bé amb la cullera .
  • Treiem les móres del congelador i les repartim per sobre la pasta mirant que quedin escampades per tota la superfície.
  • Finalment agafem les molles de la nevera i les escampem per sobre el pastís (com si fos el formatge ratllat del gratinat o la mozzarella de la pizza). No patiu si no us queden totes les móres cobertes, al coure les molles corrent i s'assenten.
I ja està, ja ho tenim llest per enfornar. Ho deixarem coure uns 45-50 minuts però aneu vigilant ja que no només cada forn és un món sinó que també dependrà de la safata que feu servir. Igualment, passats uns 25-30 minuts potser haureu de tapar les vores amb paper d'alumini per evitar que es cremin o que agafin més color que la resta del pastís. Jo, en aquests casos, poso el temporitzador del forn a 25 minuts i passat aquest temps vaig donant cops d'ull i allargant de 10 minuts en 10 minuts☺



És bo de debò!!! Tot i que igual com va passar amb el flam de coco, tampoc vaig tastar aquest pastís... tot plegat té a veure amb la farina de coco (els que em seguiu al Facebook ja heu vist que és el proper tema) així que us ho explicaré ben aviat però no em passa res, simplement estic fent un repte esportiu que em representa algunes prohibicions... uffff!!!... però tornant a l'Streuselkuchen, us asseguro que tant en Reto com els sogres com els companys de feina a qui en vaig portar un tros, en van cantar les excel·lències!!! A la feina, tant la meva amiga Ursula com la Carina em van fer MOLT feliç perquè les dues són alemanyes i em van dir que era fins i tot millor que el que es podia comprar a les pastisseries!!!!! ☺☺☺ 

Sigui com sigui, la veritat és que anava desapareixent per moments! 


I la textura...


... difícil d'expressar! Jo crec que el millor és si proveu de fer-lo vosaltres i ja em direu què us ha semblat. Animeu-vos que no és gens difícil☺

19 comentaris:

  1. Boníssima proposta. Sembla deliciós aquest streuselkuchen! ja tens una nova seguidora! Al meu blog avui també hi ha móres d'esbarzer, he he he. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina: benvinguda!!!!!! De veritat que surt molt bo :)
      Aniré a donar una volteta al teu blog així que acabi de contestar comentaris que vaig molt endarrerida ;)
      Una abraçada

      Elimina
  2. Brutal! que bo!!! vull un trosset per esmorzar!!!! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta si fos més fàcil no dubtis que te l'enviava però em fa por que correus... ☺
      Petons guapa!

      Elimina
  3. uauauu!!! QUina pinta tant espectacular!! Segur que està bonissim amb aquest cruixent per damunt. petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cruixent és el que el fa extraordinari Roser :)

      Elimina
  4. Dolors, només et puc dir una cosa... m'encanta la última foto! Bé, i les altres també, però la última ho diu tot del pastís!
    Anava a dir-te que quina sort tenir esbarzer, però... quina sort tenir jardí!
    Estem una mica lluny, però jo faig un esforç, et vinc a visitar, i ens prenem un trosset amb un bon café, què et sembla?
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí oi? La darrera foto és com si ja sabessis del que parlo perquè ja en tens un trosset a dins ;D
      Víctor... si tu vens cap a Suïssa jo et vaig l'Streusselkuchen per tu tot solet i de cafè no te'n faltarà: promesa!!!! ☺

      Elimina
  5. t'ha quedat genial i amb aquestes mores acabades de collir es converteix en una delicatessen!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Neus! Tot el que es pugui collir a casa...

      Elimina
  6. Ha de ser bonísssssiiiiimmmm!!!! Tan de bo en tingués un trosset per anar picant ;-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guapeta... només calen uns minuts i "voilà" ;D
      Cuideu-vos molt!!

      Elimina
  7. Que bo!!! I que les móres siguin de collita propia encara el fa més bo! Una professora d'alemany que vaig tenir ens va fer un amb cireres, i el recordó molt gustós...i fa ja uns anys! Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria, ho devia ser perquè les cireres són una opció igualment genial ☺

      Elimina
  8. Mmmm! Quin bloc més dolç. Aquesta recepta em porta a ahir que em vais prendre una madalena de gerds i iogurt, boníssima, com sembla que ha d'estar aquest tros de pastís que ens ensenyes per aquí.

    Fins la propera Dolors, et poso link al meu bloc dins l'apartat cuina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies Gemmna!!!!!!!!! Encantada ☺

      Elimina
  9. Hola! He entrat en el teu blog pel Streuselkuchen, m'estava inspirant culinariament i he vist la recepta, d'aquí poc aniré a viure a Alemania així que no he pogut resistir llegir el teu post amb atenció. Té mooolt bona pinta, espero atrevir-me a fer la teva recepta ben aviat

    Em quedo de seguidora i et deixo el link del meu blog per si t'hi vols passar;
    http://mediterraneancuina.blogspot.com.es/

    Ptons

    ResponElimina
  10. Quines molles més brutals!!! Jo en vull un bon piló!

    ResponElimina
  11. Uoooo m'he enamorat totalment d'aquest pastís amb aquest nom impronunciable!!! les molles aquestes són com el típic "cruble" britànic, oi? no l'he provat de fer mai però si que l'he tastat a UK i és de vici!! i com que aquest estiu he acompanyat uns quants cops el meu home a passejar els gossos per la muntanya tinc reserves de mores al congelador!!! caurà segur!!

    ResponElimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...