09 de juliol 2014

Una pausa en el camí

Aviat farà 2 mesos de la darrera publicació: com passa el temps!!☺

Durant les darreres setmanes i en més d'una ocasió, m'he sentit malament per no publicar més regularment i per no visitar els vostres blocs amb l'assiduïtat de les vostres publicacions. I encara em sentia més en deute amb vosaltres al rebre missatges vostres on em preguntàveu si tot anava bé ☺ GRÀCIES!! Gràcies per preguntar i gràcies per fer-me sentir com si es trobés a faltar la meva presencia a la xarxa (no serà tant!!☺☺☺) Sou uns SOLS!! I em sento molt honorada de tenir-vos de "públic" ♥

Sí, TOT està bé!! Només que suposo que em feia falta una pausa. 

No és que ho planeges ni res. Tot plegat ha anat venint rodat però va arribar un moment en què el bloc ja no era un lloc on plasmar i compartir les meves receptes preferides sinó que, sense adonar-me'n el bloc condicionava tot allò que preparava. Els reptes (als que participo encantada, no m'entengueu malament), les fantàstiques receptes de tots els que teniu bloc, el voler fer-ho cada vegada millor per estar a l'altura i el voler intentar sorprendre, el voler seguir les festes senyalades i els productes de temporada, amics que em demanen perquè no poso també receptes salades al bloc (encara no tinc una resposta clara a aquesta pregunta ☺) sumat al poc temps lliure que tinc... 

No és que m'hagi estat parada durant 2 mesos, NO!!! Ben al contrari! He gaudit de la família a Catalunya i a aquí, de les barbacoes amb els amics, de festes d'aniversari i de dies festius a Suïssa on tothom qui pot va a banyar-se al llac. I en cada una d'aquestes ocasions i trobades he portar coques, pastissos, aperitius, pa i el que se m'ha demanat☺ He estat ben activa a la cuina PERÒ, per uns dies, he deixat de pensar si allò que sortia del meu forn era "publicable" i si seria ben rebut o no☺ 

Perdoneu el meu egoisme! Estic segura però que més d'un sabeu del què parlo☺

I durant aquests 2 mesos sabàtics, també m'he dedicat al nostre hort recent estrenat i d'ell n'he tret una part de les herbes aromàtiques que he necessitat per fer Ratafia:


He visitat la Suïssa profunda i més tradicional on he gaudit dels camps de cereals i he comprat farines moltes a la pedra al molí de Ballenberg. I n'he descobert d'altres que no havia tingut encara a les mans com la famosa farina Manitoba☺



He llegit MOLT i de tot! Ja feia temps que se m'acumulaven les lectures☺ i he fet cursos!!!! SÍ!!! Cursos de pa a Zürich amb Wüst: 2 vespres, 4 hores per vespre fent pa, DRETES, sense parar☺ Pans integrals, pans dolços, pans amb pre ferments,... GENIAL!! 




I cursos de decoració de pastissos amb Fondant a Luzerna de la mà de Charming Cakes.



Cursos que no només m'han permès millor tècnica i aprendre algun que altre truc sinó que també han fet que conegués personalment a la Florencia! Una argentina guapa, eixerida i amb un domini del forn envejable (fa unes baguettes... ☺) que, com jo, és un membre actiu del grup panarra "Amigos del Pan Casero" al Facebook i que resulta que viu a Basilea!! 


I ara...

... doncs ara ja està! Ara tinc ganes de compartir amb vosaltres noves receptes de pa, oferir-vos postres amb fruits de temporada, donar-vos la recepta de la meva ratafia, ensenyar-vos les meves coques de Sant Joan que, de fet, van ser coques de Sant Pere perquè els pares van visitar-me (passat Sant Joan) i em van dur llardons!!!!!!! Igualment tinc preparada una mantega d'herbes que segur us agradarà molt i... més, més i MÉS!!! 

Però a poc a poc i a partir de demà☺

Petons i gràcies per mostrar-me el vostre "carinyo".

18 comentaris:

  1. De vegades, val la pena esperar...! I dos mesos no són res, si ho mirem bé. he he he. Ben tornada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat Marina és que el temps no còrrer NO, vola!! Merci guapa! ☺

      Elimina
  2. Benvinguda de nou guapa! Segur que aquesta pausa, ben merescuda, t'haurà anat genial! un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, em sembla que sí! Almenys vull creure que he superat el "must be" que diria en anglès☺ Una abraçada guapa i segueixo admirant el teu ritme de publicació!!!
      Petons

      Elimina
    2. Hahahahaha!! Vaig trigar tant a decidir-me a obrir el blog, que tinc mil receptes pendents!!! hahahaha!!! un petó guapa

      Elimina
  3. Benvinguda!! la veritat que si que se't trobava a faltar, però t'entenc perfectament ;). Jo publico sense calendari, quan em ve de gust, perquè sinó això del blog és un no viure! veig que el temps l'has aprofitat a tope per això, així que per aquí estaré esperant aquestes noves receptes!! un petonàs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Eva! Suposo que això és el que he de fer: no sentir-me pressionada per fantasmes! jajajajajaja
      Petons

      Elimina
  4. Tots t'entenem. M'alegro molt que tot estigui bé, endavant i fins aviat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí reina: tot bé! Si fos una artista diria que havia perdut la musa que m'inspirava però com que no ho sóc... doncs res que simplement necessitava dedicar-me a altres coses ja que a vegades no es dóna l'abast☺
      Una abraçada

      Elimina
  5. Les coses es fan quan es pot i venen de gust, el blog no és diferent i jo estic encantat de tornar a veure les teves llaminadures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan! Exactament això!!! ☺ Crec que ja ho he entès però, en general, no porto gaire bé la pressió de les llistes de "coses a fer" que només s'allarguen jajajajaja Llavors és quan m'atabalo, tallo en sec i prioritzo. Per poc temps però jajajaja... sempre acabo tornant a caure al mateix parany!!
      Una abraçada guapo!

      Elimina
  6. Entenc perfectament la sensació. De vegades, ens atabalem tant amb el blog que ens fa perdre el sentit del plaer de cuinar. Has fer el mes intel·ligent que es por fer: aturar-te, respirar, donar-te temps i començar de nou amb les piles carregades. Ben tornada, bonica !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci reina!! Jo no ho hauria definit millor!!
      Petons Laura!

      Elimina
  7. Crec que has fet el millor que podies fer Dolors! El bloc és un hobby, no pas una obligació, i quan una es comença a sentir obligada a publicar 'perquè toca', és moment de plantejar-se la situació, allunyar-se una mica, i si després tornen les ganes, reprendre l'activitat tan gratificant que suposa cuinar i plasmar les receptes a un bloc.
    Així que només em queda dir-te que benvinguda de nou al teu bloc, i que aquí estarem per veure quines noves propostes ens ensenyes!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet no he fet res Víctor!!!! Jajajajaja Simplement he tancat la "paradeta" uns dies. No té res a veure amb el bloc en si mateix o amb la cuina o el forn doncs no és pas que hagi parat. Més que res és la feina "administrativa i de telegrafia" la que se a vegades se'm fa feixuga☺
      Petons trempat!!

      Elimina
  8. La blogosfera ha de ser una distracció, no una complicació...així que, si no es compleix aquesta premissa cal parar! Parar de publicar perquè ja veig que aturada no t'hi has estat ni un moment...Quina enveja els cursos de pans...tu que ja ets artista panarra, n'hauràs sortit feta una mestra en la matèria! Petons i fins que el cos t'ho demani!!! Petons!

    ResponElimina
  9. Estic totalment d´acord que el blog es una distracció i no una obligació i de vegades ens marquem unes obligacions innecesaries, quan hem de gaudir de moltisimes coses en aquesta vida, Fixa´t en mi que ara ho veig jajaja
    En fi, benvinguda Dolors!!!
    Segueix escrivint que sempre em sorprens, ets una artista!!
    Fins aviat guapa que avui t´he vist la cara jaja

    ResponElimina
  10. Dolors!! Acabo de ver este post! Nunca lo había visto! Gracias por tus palabras sobre mi jAjajaja :-)). A ver cuando hacemos otro curso! Besos guapa

    ResponElimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...