15 de setembre 2014

Ratafia Catalana

S'han acabat les vacances i ens hem d'anar espolsant les mandres que ens ha deixat l'estiu així que ens tirarem de cap a l'entrada d'avui: la RATAFIA!

Trobo important aclarir que tot i que sempre parlem de "ratafia" a seques, hauríem de dir Ratafia Catalana o Ratafia de nous per definir la nostra ratafia (sobretot des que al 1998 va estat reconeguda amb la Denominació Geogràfica). La ratafia com a nom i com a licor d'herbes, no és exclusiu de Catalunya. Podem trobar ratafies monotemàtiques com la de poliol i variants geogràfiques com l'Aigua de Nous de la Vall d'Aran, la Ratafia Mallorquina o la de l'Aragó... sense oblidar-nos de la Ratafia i els licors d'herbes que s'elaboren fora de les nostres fronteres com ara el "Nocino" a Itàlia o la "Ratafià" a aquí  a Suïssa a la part del Ticino.   




Sempre m'ha fet molta gràcia el secretisme que envolta la "recepta" de la ratafia. No se si us ha passat a vosaltres però jo conec força gent que fa ratafia. Gent que així que els hi fas saber que a tu també t'agradaria fer-ne i els hi demanes la "recepta"... arrufen el nas perquè no els hi fa cap gràcia que els hi vulguis "copiar" la ratafia: com si això fos possible!! 

El que tots sabem, el que diu Jaume Fàbregas en "El llibre de la ratafia" i el que ens diran els veïns i amics experts, és que la Ratafia es tracta d'una beguda alcohòlica d'origen casolà que s'aconsegueix posant nous verdes i herbes aromàtiques a macerar amb aiguardent... I aquí ens quedem, sembla que fa por anar més enllà. 

Tot plegat és una bona tonteria! Deixeu-m'ho dir: la Ratafia Catalana és el licor d'AUTOR per excel·lència!! No té una recepta clara i única sinó que hi ha tantes ratafies com ratafiaires i una part de la màgia d'aquesta beguda és que, fins i tot sense voler-ho, el resultat és un mirall de les nostres preferències personals. Així que fora les pors!! El que compta és donar a conèixer i divulgar les nostres tradicions abans que s'acabin perdent☺ 

Per fer Ratafia Catalana necessiteu:
  • Una garrafa de broc gros
  • Nous verdes - 3 per litre d'aiguardent
  • Aiguardent (llegiu "Notes")  o anís dolç - suficient per omplir la garrafa
  • Sucre - 500 grams per litre d'aiguardent (en farem un xarop amb una mica d'aigua). NOMÉS si feu servir Aiguardent. Si feu servir anís dolç no caldrà afegir-hi el sucre. 
  • Herbes aromàtiques, flors i espècies
  • Paciència!! La maceració (a sol i serena) dura 40 dies.


El moment propici per fer ratafia és pels volts de Sant Joan i Sant Pere, ja que és el moment en què les plantes aromàtiques estan en plena efervescència


A partir d'aquí podeu començar a jugar amb les vostres preferències. Hi ha qui diu que les nous verdes han de ser collides a la Nit de Sant Joan. Igualment hi ha qui utilitza aiguardent i un cop colades les herbes hi afegeix un almívar per endolcir-ho mentre que hi ha qui prefereix fer-la amb anís dolç... Igualment passa amb les herbes: hi ha qui les deixa assecar una mica, hi ha qui les posa verdes, hi ha qui hi barreja flors i hi ha qui "MAI de la vida!"... així que amics... plena llibertat a l'hora de decidir! Hi ha MOLTÍSSIMES opcions!! I ara us compartiré la meva i ja us avanço que és especial☺

D'entrada us diré que amb el meu amic Joan (no conec ningú tan arrelat a les tradicions catalanes com ell) vam començar a fer ratafia fa una bona pila d'anys! La "recepta" d'aquell temps era més rústica, més tradicional i molt més lleial a les primeres ratafies. Però els primers anys de viure a Suïssa vaig deixar de fer-ne i així que vaig voler tornar a començar... em va tocar improvisar! Sobretot per la climatologia i perquè hi ha moltes herbes que d'entrada no coneixia però m'hi he acostumat i ara per mi fer ratafia és fer una poció de bruixes i m'encanta! És màgia pura!!

Crec en la màgia de la Nit de Sant Joan!!! I per això vaig decidir un dia que la meva ratafia la faria justament aquesta nit! Ni abans ni després! La faig quan ja és ben fosc, a la llum d'una espelma, a la fresca i sense presses. Quan la majoria de vosaltres esteu de revetlla, jo gaudeixo del meu ritual i tinc la sensació que totes les forces de la natura conflueixen a la meva terrassa.



Crec en la màgia del números!! 40 i 40! Ni més ni menys: 40 plantes i 40 dies de maceració. 

I amb això de les plantes ve la primera de les meves adaptacions Suïsses. El juny suís no és com el juny català a nivell de temperatures. Per aquest motiu les nous que, a més, a la meva zona són molt escasses, són molt petites i el punt amarg és molt més accentuat que les que trobareu per la mateixa època a Catalunya. Després de tenir un parell de males experiències, vaig decidir reduir considerablement la quantitat de nous a la meva ratafia. Com que la meva garrafa és de 8 litres, necessitaria 24 nous però jo només n'hi poso 8 i d'aquestes només n'aixafo 4, les altres les poso senceres.  


El mateix problema tinc amb les herbes remeieres: hi ha moltes plantes que encara no han madurat del tot o que encara els falta 1 mes per florir. Per solucionar aquest problema sense haver de resignar-me a posar-hi 40 elements, la meva ratafia porta plantes, espècies, flors i fruites. Sí, fruites!! El Calvados, el Williams i el Kirsch són reconeguts i apreciats arreu, oi? I són destil·lats a base de poma, pera i cireres, oi? I la sangria, que no porta fruites? Doncs la meva ratafia també!! ☺ I tot plegat ho recullo pocs dies abans de Sant Joan, apurant al màxim. Amb la qual cosa, les herbes no són seques encara i m'hi miro amb les quantitats ja que tenen molta més essència que si els hi posem seques i això no sempre és favorable.  

Aquí teniu la meva llista: 
  • Herbes remeieres, granes i espècies(25): menta, farigola, romaní, fonoll, orenga, sàlvia, llor, anet, eucaliptus, ortiga, citronella, estragó, camamilla, carxofa, pebre, clau, canyella, vainilla, nou moscada, anís estrellat, anís verd, regalèssia, gingebre, cardamom i cafè.
  • Flors(5): saüc, rosa, trèvol de prat, dent de lleó i espígol
  • Fruites(10): taronja, llimona, poma, pera, cireres, préssec, albercocs, maduixes, nabius, i mores.


L'alcohol l'aconsegueixo per dues vies diferents. L'aiguardent tampoc es troba a aquí a Suïssa a granel i no es ven anís dolç per a ratafia. Per aquest motiu el meu millor aliat és el Vodka. Per estalviar-me però el xarop de sucre, sempre intentava barrejar-lo amb anís. Comprava Pastis o Anís del Mono a les botigues espanyoles i anava fent els meus invents. Aquest anys però, he importat l'anís de Catalunya! Comprat a la cooperativa del poble i portat cap a Suïssa amb cotxe. Per no passar-me els límits d'alcohol permesos a la frontera, vaig important 2 garrafes de 3 litres  en dues vegades. D'aquesta manera la meva barreja final ha estat de 6 litres d'anís de ratafia i 2 litres de Vodka. NO hi he afegit gens de sucre!


Tot barrejat, tapat amb un drap i posat a recer del vent i la pluja. Deixat a sol i serena 40 dies i finalment colat amb un drap fi i embotellat. 

Crec en el licor de l'amistat!! A aquí a Suïssa, al Ticino, el "Ratafià" o "Nusslikör" com en diuen a la meva zona, és conegut com el licor de l'amistat.... 

... el dia 1 d'agost la meva amiga de l'ànima, la M.Àngels, va venir a Suïssa amb la motxilla i les xiruques per passar-hi tot un mes. Va venir acompanyada d'una altra amiga seva, la Salut, que va acompanyar-nos durant 10 dies. Bé, em va tocar colar la ratafia el dia 2 d'agost i elles em van ajudar. Dels 8 litres inicials van sortir-me 7 litres nets de ratafia (sempre se n'evapora una part i se'n perd al colar-la). Doncs al dia 10 d'agost, quan va marxar la Salut, ja ens n'havíem begut 3 litres!!!!! Als vespres, a la fresca, abrigades amb una manta, a xarrupets i amb un glaçó: un plaer acompanyat de riallades!!! El licor de l'amistat de totes TOTES!♥ I explicant-vos això també us estic dient que va sortir BONÍSSIMA!!! Un dels millors anys! 

I SÍ, ara la pregunta lògica seria "val d'acord però... com sabem què és el que ens agrada més a nosaltres?" I la resposta és ben senzilla: FEU Ratafia!! Que no us faci por! 

Comenceu amb pocs litres d'anís dolç que així ja us estalvieu afegir-hi el sucre. Agafeu les nous quan les trobeu i amb les herbes el mateix! Marqueu-vos un dia al calendari (a començaments de juny) per tal de tenir-ho present i a mida que les aneu trobant les aneu recollint. La quantitat... al gust! I si dubteu... imagineu-vos el gust de l'herba i deixeu que sigui la vostra veu interior la que decideixi. Poseu-les a macerar pels vols de Sant Joan, marqueu al calendari quin dia farà falta colar-la i mentrestant li aneu fent una sacsejada cada quan hi penseu. Passats els 40 dies coleu i degusteu... gaudiu-la!! Ja teniu un començament. A partir d'aquí... improviseu i inventeu!!

Si la recepta de la ratafia fos una recepta de les de "2 i 2 fan 4", per mi la que us acabo de donar seria la meva "recepta fantàstica" i definitiva. Però a aquestes altures ja ha quedat clar que l'any vinent sortirà diferent, per més que jo la faci igual: la màgia de la ratafia catalana (made in Switzerland)!!☺

NOTES

  1. l'Aiguardent. Sinó m'equivoco, crec que no és fàcil de trobar a Catalunya actualment. No sé si fins i tot està prohibit. En qualsevol cas podeu utilitzar Vodka o fins i tot una Grappa (Oruxo) si ho teniu a mà. 

3 comentaris:

  1. Ets una artista. ja m'agradaria provar-la també, m'agrada molt la ratafia. A veure si un any m'animo a fer-la. Molts petons

    ResponElimina
  2. Uauuu deu ni do quina súper explicació que ens has fet avui, eh?? jo de moment no m'he atrevit a fer cap tipus de licor a casa, però la veritat és que la ratafia potser s'ho mereix, perquè mira que n'és de bona, eh? un petó!

    ResponElimina
  3. No n'he fet mai...ara, si m'hi poso no crec que iguali la versió catalano-suïssa que presentes! Petons!

    ResponElimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...