10 de novembre 2014

Kanelbullar o espirals de canyella suecs

Pot ser que el nom "Kanelbullar" no us digui massa res o que us soni d'alguna banda però no acabeu de saber de què. Ja... és que "Cinnamon roll" o "Cinamon bun" ens és molt més familiar. 



La realitat però és que l'origen d'aquestes espirals de massa fermentada el trobarem a Suècia. I com podem saber si el que tenim al davant és l'original Kanelbullar o el seu cosí germà americà? Doncs principalment per 2 coses: els Kanelbullar no van mai glacejats. L'acabat és a base d'ou i sucre granulat.




I la massa porta tradicionalment una cullereta de cardamom que li dóna un gustet molt bo mentre que l'olor perfuma la cuina des del primer moment. 


Ja fa temps que els hi hauria d'haver dedicat una entrada perquè són, sense cap mena de dubte, la meva gran debilitat però precisament per això no ho havia fet encara: procuro evitar-los! Potser és per l'olor embriagadora del cardamom o simplement perquè m'encanta la canyella i sóc una addicta a les masses fermentades... no ho sé... només us diré que en alguna ocasió he arribat a anar a Ikea expressament a comprar-los (els petitets, els que van dins la bossa de plàstic i et recomanen escalfar-los primer ja que... clar... sense escalfar semblen de goma) i que no han arribat a casa!!!!!! Si sóc capaç de devorar un paquet d'aquests què us sembla que faig amb la versió casolana i acabats de sortir del forn? Exacte! Així que prohibits! ☺


PERÒ...

... quan vaig veure que l'Eva de "cuinant entre llibres" va proposar Suècia al repte "Reposteras por Europa" del mes de Novembre, vaig tenir clar que era una senyal!! LA SENYAL de que ja m'he portat bé prou temps i que ha arribat l'hora de tornar a fer els Kanelbullar! Quines ganes!! 



La recepta és meva. Bé meva... és el fruit de comparar i adaptar diferents receptes amb les que m'he anat trobant al llarg dels darrers anys fins que vaig aconseguit la que jo considero "la millor recepta d'espirals de canyella del món" ☺ Paraula d'addicta!! 


Ingredients 

Per 20 espirals

Per la massa

  • 150 ml d'aigua tèbia
  • 25 grams de llevat fresc (*)
  • 1 iogurt grec natural (uns 125 grams) 
  • 500 grams de farina 
  • 1 ou
  • 2 cullerades de llet deshidratada 
  • 100 grams de sucre
  • 1 cullereta de cardamom (**)
  • 60 grams de mantega
  • 5 grams de sal


Per la crema de canyella 

  • 75 grams de sucre
  • 40 grams de mantega fosa i a temperatura ambient
  • 1 cullereta de canyella
Podeu augmentar la quantitat de sucre i mantega si voleu trobar-hi més gruix a l'hora de menjar-los. Ja sabeu que jo estic una miqueta de rebaixes darrerament PERÒ igualment us diré que aquesta vegada no he tocat les mesures que utilitzo habitualment. Penseu que la mantega i el sucre es desfan, regalimen i caramel·litzen al forn i a mi no m'agrada trobar-me amb una bassa enganxosa cada cop que clavo una queixalada a l'espiral☺  


Per l'acabat

  • 1 ou batut
  • sucre ganulat


(*) Com que són ideals per l'hora d'esmorzar, els podeu fer el vespre i deixar que facin la segona fermentació a la nevera. En aquest cas necessitareu menys llevat ja que ens interessa retardar el desenvolupament de la massa durant unes 8 hores i no n'hi ha prou de baixar-los la temperatura. La quantitat ideal, tenint en compte que la nevera estarà a uns 4-5 graus, és d'uns 12-15 grams de llevat. 

(**) El podeu comprar en pols si voleu però a mi m'agrada comprar-lo sencer, desgranar-lo i esmicolar-lo amb el morter al mateix moment. La raó principal és perquè les llavors, una vegada fora del fruit, perden ràpidament l'aroma i jo vull conservar-ne la màxima intensitat.


Procediment

  • Posem l'aigua en un got i hi afegim el llevat i el iogurt. Barregem bé per desfer-ho tot i deixem reposar uns minuts.
  • Seguidament preparem la farina dins un bol, fem un forat al centre i hi evoquem la barreja amb el llevat. 
  • Barregem una part de la farina poc a poc amb els líquids per formar una primera massa i deixem que reposi 30 minuts o fins que veiem que el llevat s'activa.
  • Passat aquest temps hi afegim l'ou, la llet deshidratada, el sucre i el cardamom. 
  • Amassem fins aconseguir una massa ben llisa i brillant. Ho farem alternant amassats d'uns 2 minuts amb estones de descans d'uns 7 minuts.
  • Afegim la mantega quan la massa ja adquireixi certa consistència i gairebé al final hi afegim també la sal.

IMPORTANT! Potser al començament us semblarà que us queda una massa molt enganxosa. NO patiu i continueu amassant i deixant reposar. Sobretot NO hi afegiu farina ja que la massa agafarà la consistència desitjada, us ho asseguro, i si hi afegiu farina aconseguireu tensió a canvi de sacrificar l'esponjositat de les espirals.  


Si amasseu a màquina, tot el procés d'amassat hauria de ser d'uns 15 minuts i sabreu que la massa està ben amassada perquè se separarà de les parets del bol. 

Seguim:
  • Unteu el mateix bol on heu amassat amb una capa fina d'oli.
  • Feu una bola amb la massa i la poseu a dins el bol.
  • Tapeu amb film transparent i deixeu que fermenti una primera vegada fins a doblar el volum. Pot trigar entre 2 i 3 hores. Al ser una massa enriquida (porta mantega i ous) li costarà arrencar així que paciència però no us despisteu perquè també dependrà de la temperatura de la vostra cuina i podria anar més ràpid del que ens pensem.
  • Mentre la massa fermenta, prepararem la crema de canyella i ho farem barrejant tots els ingredients dins un bol fins a aconseguir-ne una pasta. Si voleu també us podeu saltar aquest pas i simplement pintar la massa de pa dolç amb mantega fosa i espolsar-hi el sucre i la canyella per sobre PERÒ d'aquesta manera el sucre es desfà millor i s'integren més bé els 3 ingredients. 
  • Igualment aprofitarem l'estona de fermentació de la massa per preparar les safates o les càpsules que farem servir per enfornar les espirals. En el cas de safates o fons de forn, jo us aconsellaria que les folreu amb paper sulfurat. En aquest cas la mesura no és per evitar que les espirals s'enganxin (no s'enganxen) sinó per evitar-vos rascar per desenganxar el sucre cremat residual: de veritat que pot ser un bon pal!
Quan la massa per les espirals ja ha doblat el seu volum continuarem així:
  • Enfarinem la superfície de treball per evitar que la massa s'enganxi.
  • Evoquem la massa al damunt de la farina i la desgasem donant-li uns copets lleugers.
  • Agafem el corró i l'estirem fins aconseguir un rectangle d'uns 45x20 cm.
  • Cobrim la massa amb la crema de canyella. 
  • Enrotllem la massa per la part llarga. 
  • Tallem el cilindre en 20 peces el més iguals possible i les anem col·locant, tall a la vista, sobre les safates, càpsules o motlles que hem preparat anteriorment. 
  • Ara ja anirem per l'acabat així que batem l'ou i pinzellem totes les espirals.
  • Les deixem reposar uns 25-30 minuts fins que tornin a doblar el volum. Si voleu menjar-les a l'endemà, ara és el moment de tapar-les amb film transparent i de posar-les a la nevera. Seguiu els passos següents a primera hora del matí.
  • Escalfem el forn a 190 graus.
  • Passada la mitja hora, tornarem a pintar les espirals amb ou i les decorarem amb el sucre granulat.
  • Enfornem durant uns 20-25 minuts. 
Un cop cuites les traieu del forn, les deixem refredar una mica sobre una reixeta i a disfrutar-les!!!!! Tèbies són de pecat capital!!! I si contràriament al que passa a casa us sobra algun Kanelbullar, només caldrà un cop de forn per tornar-los a tenir ben esponjosos i com recent fets. 


8 comentaris:

  1. Son sin duda una tentación para todo el mundo!! Que pinta tienen!! Te han quedado de vicio!!
    Feliz semana!!

    ResponElimina
  2. Guapa! com sempre, fantàstic el post, fantàstica la recepta, i fantàstic el resultat!!! Jo he fet semlor! Mmm!! quins dolços més bons que tenen els suecs!! un petó, bonica!

    ResponElimina
  3. Déu ni do quina recepta. això sí t'han quedat fenomenals!!!
    Petons

    ResponElimina
  4. Mmmm m'encanten els rotllets de canyella encara que no hagi provar aquests autèntics suecs, però ja que ens portes la millor recepta... me l'emporto i els faré segur, perquè era la meva segona proposta que no vaig poder fer per falta de temps!! moltes gràcies per participar, un petonàs bonica!!

    ResponElimina
  5. Els rotllets de canyella també son la meva perdició, només de pensar-hi ... umm que bons!
    Jo els faig sense cardamom, la propera vegada provaré la teva recepta.
    Que boníca la presentació individual!

    ResponElimina
  6. Quina delícia... fa temps que tinc ganes d'intentar fer-ne, veient els teus m'ha tornat a venir a la memòria!

    ResponElimina
  7. Aquest acabat suec, d'ou i sucre granulat m'ha robat el cor...l'aplicaré la pròxima vegada...quina coincidència de publicacions!!! Espero que anés fantàsticament bé per Milà! Petonarros!

    ResponElimina
  8. ohhhhhhhh bonissims, aquests americans que volen fer creure que tot està inventat allà, jijiii, la próxima vegada em fixarè en el sucre granulat

    ResponElimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...