15 de març 2017

Fricandó {Projecte Roca}



Aquest mes m'ha tocat a mi escollir la recepta del #projecteroca! ☻


Ja sabeu: el projecte que vol posar fotos al llibre Les receptes de la meva mare de Joan Roca. Un llibre solidari que ofereix els seus beneficis íntegrament al banc dels aliments.

A més, estic molt feliç de dir-vos que justament la setmana pasada, unes companyes van ser als estudis de la Cadena SER per fer una entrevista amb Carlos Cano a Play Gastro i parlar del projecte. Podeu llegir-ho i escoltar-ho tot a aquí

Només adelantar-vos que és una entrevista bonica ja que des de Madrid, ciutat on viuen la majoría de les integrants del #projecteroca, s'està descobrint i parlant meravelles de la cuina catalana! La nostra cuina! És molt emocionant!! ♥ 

Però bé, anem a la recepta perquè també fa plorar! D'alegria clar! Estic encantada de la vida amb el resultat ☻

I deiem... el Fricandó!

De fet, tot i ser un plat ben tradicional de la cuina catalana, crec que NO l'havia menjat mai abans...

... la meva mare fa una vedella amb bolets excepcional i amb un gust molt semblant. Podria ser, sense cap mena de dubte, la cosina-germana del fricandó però si la recepta de vedella de la mare és inspiració personal o el resultat d'una recepta de fricandó que ha perdut el nom a costa d'anar passant de veí a veí... no ho sé! Vet a aquí la màgia dels pobles! ♥

Per tant puc parlar de primera vegada. La primera vegada que he cuinat i menjat fricandó essent-ne plenament conscient i ens ha deixat a tot amb ganes de tornar-hi! BONÍSSIM!! Amb majúscules!!!


He seguit la recepta d'en Joan al seu llibre amb només un parell de canvis:
  • La meva peça de vedella no arribava als 1000 grams.
  • He preparat un còctel a parts iguals de Rom, Cognac i Grappa. En comptes de vi ranci i vi blanc sec que no en tinc a la bodega, . 
  • No acostumo a treballar amb safrà. No em pregunteu perquè però no m'acaba d'agradar el sabor que et deixa al menjar-lo així que mai en tinc a casa.  Per això, per la picada, he fet servir flors de bergamota silvestre del jardí que vaig assecar al acabar l'estiu. Són flors comestibles, medicinals i molt aromàtiques. 




  • He fet servir galetes Maria. Simplement perquè no tenia carquinyolis
  • He afegit una punta de xocolata al 75% de cacau a la picada. Perquè? Doncs perquè és una possible opció de les que comenta en Joan i la meva àvia sempre ha posat xocolata a les picades. 

Fets aquests aclariments, anem a la recepta:

Ingredients


  • Moixernons - els meus deshidratats de la casa Ferrer
  • 850 grams de carn de vedella tallada a filets petits (J.R - 1200 grams)
  • Sal
  • Pebre
  • 3 cullerades de farina
  • Oli d'oliva 
  • 2 cebes
  • 1 pastanaga
  • 1 tomàquet
  • 65 grams de rom
  • 65 grams de grappa
  • 65 grams de cognac (J.R - 100g vi ranci / 100g vi blanc sec)
  • 1000 grams d'aigua o brou de vedella.
  • Un grapat d'ametlles
  • 4 grans d'all
  • Un parell de branques de julivert
  • 1 galeta Maria
  • Flors de bergamota silvestre



Procediment

  • Posem els moixernons a hidratar dins un bol amb aigua freda.
  • Salpebrem els filets de vedella i els enfarinem lleugerament.
  • Posem una cassola al foc amb l'oli d'oliva i comencem a fregir els filets fins que quedin ben rossos. 
  • Així que agafin color, els anem posant en un plat i els reservem.
  • Seguidament colem l'oli per netejar-los de les restes de farina que hi hagin pogut quedar i tornem la paella al foc per començar el sofregit.
  • Pelem i tallem ben petites la ceba i la pastanaga.
  • Les posem a la cassola i les comencem a coure tot vigilant que no es cremin.
  • Mentrestant ratllem la tomata.
  • Així que la ceba i la pastanaga agafin color, hi afegim la tomata i ho deixem coure amb compte perquè es concentri bé el sofregit.
  • Un cop les verdures han agafat el color fosc del sofregit, hi afegim tot l'alcohol i ho deixem reduir.
  • Ara recuperem els filets de vedella i els afegim a les verdures.
  • Cobrim la carn amb el caldo de vedella i ho deixem coure a foc lent durant uns 45 minuts o fins que la carn estigui tova. 
  • Hi anem afegint brou a mida que el guisat ens ho demani. 
  • Passat el temps, escorrem els moixernons i els afegim al fricandó i deixem que faci xup-xup uns minuts més.
  • Mentrestant fem la picada amb els alls, el julivert, la galeta Maria, la punta de xocolata, les ametlles i les flors de bergamota silvestre.
  • La tirem al guisat en els últims moments de cocció
  • Tastem el punt de sal i ja podem apagar el foc.

A punt per menjar!! PERÒ... 

... com ens recorda en Joan al llibre i com ja sabem dels guisats, són més saborosos passades unes hores o a l'endemà que no pas al moment de cuinar-los: a mida que passen les hores, els sabors s'intensifiquen i el plat s'equilibra. 


I per acompanyar-lo? Doncs el que us vingui de gust! En Reto i l'Iris l'han acompanyat d'uns nyoquis i jo... no he parat de sucar-hi pa!! 

Què, us animeu? 

Pot semblar complicat però NO ho és gens! Una mica entretingut... això sí! Però val la pena l'estona als fogons! I si voleu acabar-vos de convèncer, doneu una ullada al Fricandó de les meves companyes de projecte: flipareu!! 







13 comentaris:

  1. Me encanta tu plato Dolors! Has elegido un descubrimiento para mí un beso grande!

    ResponElimina
  2. Una versió genial del fricandó ;o) Mai l'havia cuinat jo a casa (és privilegi de la meva tieta Júlia!) però ens ha agradat i molt, amb xocolata a la picada com s'ha fet sempre a casa meva també.
    Aquestes flors de bergamota... mai les havia vistes excepte al té però del jardí de casa. tot un luxe, oi?!
    Petons i a per les galtes de porc! Que no sé si en trobaré perque aquí no es venen!!!
    Palmira

    ResponElimina
  3. Yo sólo siento una cosa, no saber catalán ;) sería estupendo.

    Besos

    ResponElimina
  4. t'ha quedat de 10 !!! quines cuineres que hi ha amb aquest proyecte, les teves fotos em dieun MENJAM !!!! que macas que t'han quedat i la carn es veu super ben feta i tendra.
    Una idea genial la xocolata a la picada.
    Molts petonets
    Rosa

    ResponElimina
  5. Muy buena elección la del Fricandó. En casa ha sido éxito total.
    Bss

    ResponElimina
  6. Sigui la recepta original o la teva, ambdues ben bones. Es un dinar de Festa Major que per mi no necessita rés més que un bon pa al costa i anar sucant.
    Petons.

    ResponElimina
  7. Muy buena elección Dolores, en casa nos ha encantado y es más aunque nunca lo había asociado por su nombre, más de una vez lo he comido en casa de mi abuela, el tuyo muy bien presentado, besos
    Sofía

    ResponElimina
  8. Per mi un dels millors plats de la gastronomia catalana! la meva mare i la meva sogra el fan taaaan bo que mai m'he animat a cuinar-lo ;). Molt bona elecció, un petonàs!

    ResponElimina
  9. Una sensacional recepta amb una presentació espectacular! El plat és....preciós!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  10. Tot un menjar de festa grossa.
    Un plat tradicional de la nostra cuina.
    Exquisit!!!!

    ResponElimina
  11. Tens raó és un plat boníssim i la teva presentació és de 10.
    Estic molt contenta de poder participar amb vosaltres en el vostre grup i en el vostre repte.
    Moltes gracies per l'acollida
    Fins aviat
    Conxita

    ResponElimina
  12. Quina bona pinta!! Últimament estic molt desconnectada i no coneixia aquest repte, és molt bona idea!
    Les flors de bergamota no les he tastat mai. No sé si són bones, però precioses segur que si!
    Marta

    ResponElimina
  13. Un fricando excelente que apetece tomar siempre y a poder ser acompañado de un buen pan y un poco de vino.
    Bona setmana

    ResponElimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...