Un pastís de pastanaga que porta reminiscències de la Setmana Santa i els dies de Pasqua.
El calendari ha estat força ajustat al llarg dels darrers dies i fins avui no he aconseguit publicar-lo. Però encara que tard, no vull deixar de fer-ho perquè va ser boníssim - fins i tot per mi que no sóc cap fan dels pastissos de pastanaga - i segur el repetiré ben aviat.
A més, sembla ser que sí que hi ha molts enamorats dels pastissos de pastanaga fent recerca a la xarxa perquè si em fio de les estadístiques que m'ensenya Blogger, no hi ha setmana sense que el pastís de pastanaga i pinya amb almívar que tinc publicat no tingui unes 8-12 visites. Des del dia de la seva publicació i fins avui ha estat vist més de 2500 vegades!! Uauuu!
Quan vaig publicar el pastís del que acabem de parlar, us vaig prometre fer-vos l'Aargauer Rüeblitorte: essent originari de la regió d'Aargau, és el pastís de pastanaga més popular de Suïssa! La meva intenció era fer-lo per Setmana Santa i publicar-lo per tots vosaltres PERÒ no podrà ser! No aquesta vegada...
No sé què tenia al cap quan vaig anar a comprar! Quan vaig tornar a casa... m'havia oblidat la meitat de les pastanagues, el Kirsch i vaig confondre les avellanes per les ametlles! Un desastre! Però vaja, com que ja l'havia promès a la família, vaig improvisar i va sortir rodó! ♥
Ingredients
Per un motlle de 20-25 cm.
Pel pastís
- 4-5 pastanagues (180-190 grams)
- 1/2 moniato (60-70 grams)
- 1/2 llimona - suc i ratlladura
- 5 ou
- 200 grams de sucre
- 1 polsim de clau en pols
- 1 polsim de canyella
- 250 grams d'ametlla molta
- 60 grams de farina de rebosteria
- 1 paquet d'impulsor (15 grams)
- 1 polsim de bicarbonat sodi
Pel glacejat
- 200 grams de iogurt grec natural - podeu agafar perfectament 2 iogurts
- 60 grams de sucre llustre
- 1 cullereta de pasta de vainilla
Procediment
Escalfem el forn a 190°C i untem el motlle que farem servir amb una fina capa de mantega. Us aconsello folrar la base amb paper sulfurat perquè sigui més fàcil desemmotllar-lo.
- Comencem rentant, pelant i ratllant ben fins la pastanaga i el moniato. Un cop tot ratllat, hauriem de tenir uns 250-260 grams en total però no us preocupeu si en teniu més o menys, no ve d'un parell de grams.
- Hi afegim la ratlladura i el suc de la llimona i reservem.
- En el bol on farem el pastís hi posem els rovells d'ou tot separant les clares i deixant-les per més endavant.
- Hi afegim el sucre i comencem a batre fins que blanquegi i agafi volum.
- Ara hi posem el clau i la canyella juntament amb la pastanaga i el moniato ratllat.
- Barregem bé fins que quedi tot ben integrat.
- Hi integrem també les ametlles moltes i barregem.
- Tamisem l'impulsor amb el bicarbonat de sodi i la farina.
- Ho afegim a la pasta de pastís tot barrejant de nou per integrar-ho tot.
- Finalment batem les clares a punt de neu i les incorporem al pastís tot integrant-les poc a poc amb una espàtula i amb moviments ben airosos.
- Ja podem posar el pastís al motlle.
Posarem el pastís al forn tot baixant la temperatura a 180°C i el deixarem coure uns 45-50 minuts fins que quedi ben daurat i al tocar-lo amb la punta del dit, no s'enfonsi.
Un cop cuit el traurem del forn, esperarem uns 10 minuts i el desemmotllarem tot deixant-lo sobre una reixeta perquè es refredi del tot.
Mentrestant farem el glacejat que no pot ser més fàcil! Simplement barregem tot els ingredients fins que el sucre es desfaci i tinguem una crema ben homogènia.
Quan el pastís sigui ben fred hi tirarem el glacejat per sobre i llestos!
Abans de servir-lo deixarem que el glacejat s'assenti una mica i ja podem clavar-hi queixalada! És super moist i on s'ajunta el pastís amb el glacejat es desfà pràcticament a la boca!
Ens va agradar moltíssim la combinació pastanaga - moniato i l'ametlla també li dóna un toc i un gustet deliciós. I el glacejat de iogurt fa que sembli realment lleuger. Una improvisació que va entrar per quedar-se a casa.
Espero que us agradi a tots igual que a nosaltres! ♥ Ja m'ho direu!
I pels amants de la pastanaga tinc una bona noticia! Aquesta improvisació forçada fa que em quedi pendent el pastís de pastanaga original i tradicional de l'Aargau! És a dir... no patiu que us portaré més pastanaga ben aviat!!☻
Soy fan de los pasteles de zanahoria y esta propuesta tuya esta muy buena con todo lo que lleva y muy bonito también a la vista.
ResponEliminapeto
Dolors, nosaltres fem un coc de carabassa i boniato que és molt bo. Aquest amb pastanaga te pinta de ser boníssim també.
ResponEliminaPtnts
Glòria
Aq improvisació teva té un toc celestial! Aq pastís és impressionant!
ResponEliminaMare meva!!! Sí que tenies raó que m'encantaria aquest pastís! El meu estómac s'ha activat només veure les fotos....Quina delícia, Dolors! A més a la foto ja es veu que té una textura tendra i humida que és tot un vici!!! Només penso on puc trobar jo ara un moniato (he,he...), perquè fora de mes de novembre no els he vist mai per aquí. Per cert, no sabia que el glacejat es podia fer amb iogurt grec. Resumint: un pastís 10 per llepar-se'n els dits. Per cert, sí que hi ha molts enamorats dels pastissos de pastanaga, jo m'incloc. És un dels meus preferits! Bona setmana, preciosa!!
ResponElimina
ResponEliminaDolors; La pastanaga a la cuina, sembla una mica aborrida... però un cop entre en els postres, cambia totalment, la dolçor que tremet embolicada amb el moniato -en aquest cas teu- dóna una alegría, a la vista, i després al paladar de ben segur que sí que si de bo¡¡
Que tinguis un bon somriure Dolors¡¡ :O)
Aquesta combinació pastanaga/moniato no la coneixia pas! Però el tall es veu genial i crec que a casa ens podria agradar!
ResponEliminaNo passa res per que hagis tardat en publicar-ho, el resultat ben mereixia l'espera!
Petons
palmira
Uauuu, té una pinta brutal!!!
ResponEliminaMMmmmm.....quina passada de pastís! Quina presentació més bonica i original!
ResponEliminaPetonets,
Olga
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Dolors. Moltes gràcies per passar-te. Com que ja conec i faig l'escalivada des de sempre, perquè a València, l'anomenem d'una altra forma, però també és tradicional, prefereix comentar-te aquesta recepta, perquè m'ha encantat.
ResponEliminaEl pastís deu estar molt bo i es veu en les fotos la textura.
Empre molt el boniato en dolços, en especial els de Nadal, però mai mesclat amb pastenaga, sí amb carabassa.
Crec que degut a un repte, vaig fer una recepta teua, però copiada d'un altre blog. Miraré si és així.
Besets i bona nit.