02 d’abril 2016

Llardons i llard



Sóc molt conscient que aquesta entrada no és massa interessant per la majoria de vosaltres però ser una "food blogger" a l'estranger és un buscar-se la vida continuat ☺ 

Cada país té les seves costums i aquestes passen ben sovint per la cuina i hi ha ingredients que simplement no es troben. 

Els llardons són precisament un d'aquest ingredients. A Catalunya la carn de porc ha estat, durant molts anys, vital a cada casa i encara avui forma part de la nostra riquesa culinària però no és així a tots els països.

Jo no sóc la única catalana esgarriada però ☺ Quan vaig publicar les Magdalenes de Carnestoltes, la Palmira (Come conmigo, el blog de Palmira) em va demanar si podia explicar com feia els llardons perquè a ella li passa com a mi. 

I potser hi ha algú més que troba aquesta recepta útil perquè li resulta IMPOSSIBLE trobar llardons. Si sou dels que us heu de buscar la vida cada any per Carnestoltes i Sant Joan, NO patiu més!! Per sort, a casa matàvem el porc!!!

2 porc ben macos que la meva mare anava a triar i marcar a una casa de pagès del poble així que la telefonàvem i li deien que havien nascut els garrins. Un cap de setmana sencer necessitàvem. I venien 2 veïnes a ajudar-nos. En les bones èpoques (quan els àvis encara podien trastejar) érem 7 persones i 1/2 (el meu germà feia el que era estrictament obligatori. A ell mai li va agradar massa això de la matança) remenant, triant, tallant i preparant la carn per salar-la, embotir-la o (ja més endavant) congelar-la. I al vespre venien els marits i els fills de les veïnes a sopar: s'havia acabat la jornada de treball i començava la celebració!!  

El matador era el pare d'un amic meu de l'escola, en Ventura. I anava de bòlid!! Tenia tots els caps de setmana d'hivern ocupats! Divendres, dissabtes i diumenges!! Així que cada cap de setmana matava el porc un veí diferent. I llavors la meva mare anava a ajudar a les veïnes que ens havien ajudat a nosaltres i el meu pare, el meu germà i jo ens apuntàvem als sopar i... era una FESTA!!

Alguna cosa vaig aprendre durant aquells anys i, si ho dubteu, els hi podeu preguntar als meus alumnes de català suïssos: un dia vaig aparèixer amb la màquina de trinxar carn i vam fer botifarres!!! Van al.lucinar però ens ho vam passar molt bé!! I encara tots ho recorden!! ♥

Però deixem les botifarres i anem als llardons.

Abans de començar, un aclariment perquè hi pot haver una certa confusió de paraules. La cansalada crua, sense processar, es diu sagí a casa meva. Un cop la treballem n'aconseguirem els llardons i el llard. El llard és el greix del sagí mentre que els llardons són les restes de pells i teixit muscular que queda cuit i cruixent mentre es fa el llard. Al País Valencià però, parlen de sagí referint-se al llard... coses de l'idioma!☺ 

No us donaré quantitats perquè, de fet, és igual. En podeu fer la quantitat que volgueu. El procediment és el mateix. I una cosa que a mi m'ha solucionat una part del problema: els llardons es poden congelar!!! Així que feu-ne la quantitat que volgueu perquè es conserven sense problemes.

Ingredients

  • Segí de l'esquena del porc - llegiu "Notes"


Procediment

Demaneu al carnisser que us tregui la cotna al moment de comprar-la però si no hi penseu o no us ho fan... 
  • Traieu la cotna de la cansalada amb un ganivet afilat. Heu de treballar igual que si traieu la cera d'un formatge: pelant el sagí amb molt de compte just per sota de la cotna.
  • Talleu la cansalada a tires i després en feu quadrats.




  • Seguidament la poseu en una cassó o cassola (dependrà de la quantitat que en tingueu) i la poseu al foc.




Ara heu de tenir paciència perquè el greix del sagí s'ha de desfer completament i triga una estona. Però vosaltres no heu de fer res més que anar remenant el llard de tant en tant. Poseu el foc baix per evitar que el sagí s'enganxi i es cremi. Deixeu que vagi fent però no us n'oblideu. 

Mentrestant prepareu els pots on posareu el llard. Jo, com que no estic mai segura de la quantitat que n'obtindré al final, sempre en preparo 3 o 4 per si de cas. 

Tornant al llard i als llardons, hi ha un parell de moments on us pot semblar que el sagí s'enganxa per més que remeneu. No patiu!! Rasqueu una mica el fons del cassó amb una espàtula de fusta i remeneu. Aquest moments es repeteixen però duren poc i de seguida noteu que deixa d'enganxar-se. El foc sempre baix i no tindreu problemes. 

Us adonareu que els trossos de cansalada es tornen cada vegada més tous i comencen a quedar transparents. Al coure, el greix fa moltes bombolles.

Al cap d'una estona ja endevinareu els llardons. Però encara seran massa blancs i tous. Heu de deixar que agafin color, comencin a quedar secs i les bombolles del greix es redueixin considerablement.


Quan els veieu que ja són de color daurat i tirant a fosc,:
  • Traieu 1 llardó del llard, el deixeu refredar i el tasteu. Si encara el trobeu tou i amb molt de gust de greix al paladar, deixeu que es coguin uns minuts més. 
  • Així que siguin cruixent i al vostre gust, els traieu del cassó amb una escumadora i els deixeu refredar sobre paper de cuina.


  • Coleu el llard dins els pots que heu preparat i deixeu que es refredi i solidifiqui completament abans de tapar-lo bé. 



  • Guardeu-lo a la nevera o al rebost ben fresc i sec.


Apa! Ja tenim llardons  i un llard eexcel.lent per cuinar i preparar rebosteries delicioses.

Per cert!! Aprofiteu les "engrunes" de llardons que us quedaran al cul de cassó!! No ho llenceu pas! Penseu que moltes vegades, al fer les coques, els trinxem així que ho farem servir tot! 

Els llardons, si no us els mengeu tots així que estiguin freds - SÓN MOLT PERILLOSOS!!! Comencem a picar i no parem!! - els podeu guardar dins la nevera durant 1 setmana però si heu de trigar més a fer-los servir, poseu-los al congelador: va perfecte!!

Catalans del món... aquest Sant Joan no ens agafarà desprevinguts!!! ☺

I si us sembla que no necessiteu els llardons per a res, recordeu les magdalenes de les que us parlava abans o mireu-vos la Coca de llardons amb MM o, si ho preferiu, la Coca de Sant Joan amb llardons i groselles. Segur que canviareu d'opinió!


NOTES
  1. El sagí (la cansalada). La cansalada es troba situada entre la pell i la carn. Abans us he dit que havia de ser de l'esquena del porc. La cansalada més habitual és la viada. Aquesta procedeix de la part del ventre o del coll del porc i té més teixit muscular. És la que s'acostuma a menjar sal-pebrada i a la brasa. La cansalada de l'esquena és molt més grassa i és precisament aquesta la que volem. No ens interessa trobar tota una tira de carn. Volem molt de llard i pocs però bons llardons. Recordeu: la cansalada de l'esquena del porc!☺

13 comentaris:


  1. Dolors; Quina "bruixa" estàs feta amb les teves entrades.
    T'he deixat una cosa en el meu blog, espero i desitjo que t'agradi.
    Salutacions cap a Suissa¡¡ :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep!! Moltes gràcies! Acabo d'anar al teu bloc i m'he emocionat: m'has donat una bona sorpresa! El flam m'agrada molt i si és de xocolata... ja ni t'ho explico! ☺ Moltíssimes gràcies també per les teves paraules sobre mi i el meu bloc: de veritat que aquest inesperada dedicatòria m'ha arribat al ♥
      Un petó

      Elimina
  2. Quan he vist el títol d l'entrada he vingut corrents!!! Pensant que l'entrada era per a mi i si que ho és! Gràcies maca per totes aquestes explicacions! Segur que aquest any Sant Joan arribarà sense portar desesperació a casa nostra :o)
    Ara hauré d'explicar al "boucher" que vull sagí de l'esquena del porc!
    Gràcies per l'entrada hem sembla molt bé que aquestes tradicions no es perdin, per molt que es puguin trobar llardons amb facilitat tothom no sap com es fan, oi?
    El llard també els congeles o dura mesos a la nevera?
    Petons i bon cap de setmana,
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí!!!!! Tot per tu Palmira!! ☺
      Vigila amb el "boucher" perquè jo una vegada que vaig demanar peus de porc i li vaig demanar si els podia partir i tallar per mi, em va dir que "sí! sense cap problema senyora! Que el seu gos és molt jove o és que està delicat que necessiti la carn així tallada?" ☺☺☺☺ Quan li vaig explicar al bon home que volia fer peus de porc a la cassola per menjar jo... em sembla que hauria volgut desintegrar-se!!☺
      Petons reina!!
      P.S - El llar el pots congelar si vols però en aquest cas, potser millor si el poses en un contenidor de plàstic una vegada fred. És que a mi no m'agrada gaire posar el vidre al congelador... Però de fet no cal. Es conserva moltíssim a la nevera. A casa, abans, el tenim al rebost d'un any per l'altre. La única cosa que pot passar és que quedi ranci però això només passa si agafa massa calor. Mentre estigui en un lloc fresc, no pateixis que aguanta molt.

      Elimina
  3. No en faré mai, em sembla, ja que jo si que en trobo fàcilment però m'ha agradat saber com es fan.
    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot això que t'estalvies Glòria!! 😀
      Petons a tu també.

      Elimina
  4. I tant que son perillosos, per aix`els compro poques vegades, per fer coques i llavors els tasto i m'els menjaría tots.
    Durant els anys que un dels meus fills va viure a València va ser impossible trobar llardons en lloc.
    Veient els que has fet em ve salivera.
    Petons maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això els congelo de seguida!! 😀 Al temps de fer les fotos, la meva filla i en Reto no paraven de picotejar!! Fora, fora! 😉

      Elimina
  5. M'ha encantat aquest post! Amb les fotos i l'explicació, està claríssim! Gràcies!
    Marta

    ResponElimina
  6. És genial que els blogs ens fem ressó de costums i receptes de la cuina tradicional. És una manera de fer cultura també; i una manera de adaptar-te a les circumstàncies que estàs en un altre país amb costums gastronòmics tan diferents.Un petonet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És exactament això Anna! Entre tots ens ajudem i anem aprenent! I si vius fora, t'has de resignar en moltes ocasions però pels llardons ja no cal: ben mirat no són gens difícils de fer i et deixen molt satisfet quan pots menjar-te un bon tros de coca 😉
      Una abraçada

      Elimina
  7. Es la magia de este mundo poder compartir experiencias, recetas y maneras de sobrevivir cuando se tienen gustos de aquí pero estas a muchos Km de distancia y en otro país con cultura culinaria diferente, una buena clase.
    petons

    ResponElimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...