Cireres confitades amb Kirsch

D'una en una o per parelles, arracades divertides penjant de les orelles... són les CIRERES!! 

En aquests moments les trobem a tot arreu però Zug, la regió Suïssa on visc, viu la temporada de la cirera d'una manera molt més intensa. El dilluns d'aquesta setmana, 10 dies més tard del que seria habitual degut al mal temps, es va inaugurar oficialment la "Zuger Chriesisaison" amb un munt d'activitats organitzades al voltant d'aquesta fruita: exhibicions, curses, competicions de llençar pinyols, etç. I tampoc falten els mercats amb cireres de proximitat i altres productes amb aquesta fruita que van des de melmelades,  dolços i cerveses fins a salsitxes i botifarres: tot un món!

De totes les possibilitats que ens dóna la cirera, i en veurem més d'una al llarg de les properes setmanes, allò que es fa pràcticament a cada casa (deixant de banda les melmelades) és confitar-les ara que n'és la temporada per tenir-les al llarg de tot l'hivern. 

Hi ha moltes receptes i diferents resultats però aquesta recepta és de l'amiga d'una tia-àvia  d'en Reto i és d'aquelles herències que passen de generació a generació i us asseguro que les cireres queden boníssimes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La recepta no pot ser més fàcil ☺

Ingredients

• 1 kg de cireres (millor espinyolades)
• 400 g de sucre
• 4 dl de Kirsch

El Kirsch, de la paraula "Kirsche": cirera en alemany, és una aiguardent que s'obté de la destil·lació del suc que deixen anar les cireres al fermentar. Realment no he buscat mai el Kirsch a Catalunya però jo diria que l'heu de poder trobar ja sigui el "Kirsch" que de fet és marca registrada a Suïssa o tal i com se'l coneix a Alemanya "Kirschwasser": aigua de cireres☺

Si no el trobeu, podeu utilitzar qualsevol altre aiguardent: Rom o destil.lats de fruites com ara el Calvados o el Williams.

Procediment

• Posem les cireres i el sucre en un cassó a foc mig. 
• Mentre el sucre es fa desfent, remenem de tant en tant per tal que es barregi bé amb les cireres. Hem de vigilar no aixafar-les. 
• Quan el sucre arriba al punt d'ebullició baixarem el foc i deixarem que les cireres coguin uns 5-7 minuts: volem cireres cuites però senceres i amb un pèl de consistència.  I ja no les tocarem més. Per remenar-les, sacsegeu el cassó una mica. Com que al comprar les cireres, no totes son igual de fresques, si veieu que alguna queda de seguida aixafada, la traieu. 
• Passat el temps de cocció, les retirem del foc i les deixarem refredar unes 4 o 5 hores fins que tot el xarop estigui ben fred. Jo les deixo refredar tota la nit.
• Finalment hi afegirem el Kirsch i els hi donarem una bona sacsejada per assegurar-nos que tot plegat es barreja bé. Una altra vegada: aneu amb compte a no aixafar les cireres.
• Ja les podem embassar. 

Fet!☺

La Heidi em va dir que la seva recepta porta entre 100 i 200 grams menys de sucre que la majoria de receptes que es poden trobar als llibres (i a internet) perquè a la seva família no els hi han agradat mai les coses "massa" dolces. Per compensar la falta de sucre en quan a la conservació de les cireres, la recepta porta 1dl més de Kirsch (sembla que l'alcohol sí que era acceptat dins el clan familiar ☺) i les guardarem a la nevera.  

Ara esperarem una setmana per tal que les cireres, el xarop i el Kirsch es combinin bé i llavors us presentaré un parell de postres "típics" amb cireres confitades☺