Aquesta entrada és "de cine"! ☺ I ho és simplement perquè amb ella participo al concurs que la Mon de d'April's Kitch ha organitzat per celebrar els 3 anys del seu bloc.
Un bloc, el de la Mon, que no coneixia i al que vaig arribar fa tot just poques setmanes gràcies a llegir-me la fantàstica participació al concurs de la Rosa Maria de "El plat del dia". Un bloc que m'ha fascinat, no només per les receptes sinó també per la manera en què estan presentades i, com em passa tantes i tantes altres vegades, em sap greu no tenir més temps per "assaborir-lo" més a fons. Però el temps... com més el vols atrapar més còrrer!☺
Bé, la qüestió és que la Mon ha basat el concurs en el cinema. SÍ! Es tracta de materialitzar algun plat de la nostra pel·lícula preferida o de fer, encara que no surti a la pel·lícula, un plat associable a la pel·lícula en qüestió. Només hi ha una condició: la pel·lícula ha de ser dels anys 50-65.
Hi ha una pel·lícula d'aquestes velletes que he vist infinitat de vegades (tot i que ja han passat uns anys des de la darrera vegada). Acostumava a mirar-la amb la meva mare i no oblidaré mai la cara de pàmfiles que fèiem les dues des que començava fins a que sortien els crèdits: simplement ens encanta i serem unes "cursis" rematades però és una pel·lícula amb la que hem "rigut i plorat" amb la mateixa mida. Només vaig haver de confirmar "l'edat" de la pel·lícula ja que no sabia exactament quan va estar feta PERÒ SI!!! És del 1965!!! Pels pèls!
Segurament ja haureu endevinat que estic parlant de:
Dirigida per Robert Wise, amb un repertòri de luxe encapçalat per la Julie Andrew, interpretant a Maria, i amb la fantàstica música de Richard Rogers i Oscar Hammersteinen no és d'estranyar que guanyés 5 Oscars i superés en entrades a "Allò que el vent s'endugué".
Es basa en una història real: la de Maria Augusta von Trapp (tot i que ells no van pas fugir cap a Suïssa tot creuant els Alps). I va estar rodada entre Àustria i Alemanya (també California) i precisament són aquests paisatges els que avui en dia la fan encara més entranyable doncs s'han tornat molt familiars.
Particularment m'encanta la cançó que li dóna el nom i us puc assegurar que "the hills are alive with the sound of music"☺
I el Kaiserschmarren o Kaiserschmarrn ... doncs és probablement la recepta tirolesa més coneguda de totes. S'acompanya, tradicionalment, de Pflaumenmus: una compota de prunes cuita al forn i amb una textura espectacular!
Els Kaiserschmarrn són senzills de preparar i quan els vaig descobrir vaig pensar que era un dolç d'aquells que et "satisfà i et fa feliç". I és precisament per aquest sentiment de felicitat que estic segura que tota la colla Trapp, tan seriots i rígits abans de l'arribada de la Maria, haurien gaudit compartint-la i la rigidesa militar del capità s'hauria vist engolida a cop de forquilla.
Diuen que l'Emperador (Kaizer) Franz Joseph era una persona molt centrada a qui li agradava la carn de vedella i, fora d'aquesta, les masses que portessin farina, ou, llet i una mica de sucre (crec que ens hauriem entès ell i jo☺) I si us dic que la paraula Schmarren s'utilitza generalment per designar menges que porten farina i més aviat dolces... ja tenim el perquè del nom.
Us recordarà molt als Pancakes però els Kaiserschmarren porten més ous i acaben caramel·litzats i servits trossejats com un remenat. Però millor anem directament a la recepta...
Bé, la qüestió és que la Mon ha basat el concurs en el cinema. SÍ! Es tracta de materialitzar algun plat de la nostra pel·lícula preferida o de fer, encara que no surti a la pel·lícula, un plat associable a la pel·lícula en qüestió. Només hi ha una condició: la pel·lícula ha de ser dels anys 50-65.
Hi ha una pel·lícula d'aquestes velletes que he vist infinitat de vegades (tot i que ja han passat uns anys des de la darrera vegada). Acostumava a mirar-la amb la meva mare i no oblidaré mai la cara de pàmfiles que fèiem les dues des que començava fins a que sortien els crèdits: simplement ens encanta i serem unes "cursis" rematades però és una pel·lícula amb la que hem "rigut i plorat" amb la mateixa mida. Només vaig haver de confirmar "l'edat" de la pel·lícula ja que no sabia exactament quan va estar feta PERÒ SI!!! És del 1965!!! Pels pèls!
Segurament ja haureu endevinat que estic parlant de:
Dirigida per Robert Wise, amb un repertòri de luxe encapçalat per la Julie Andrew, interpretant a Maria, i amb la fantàstica música de Richard Rogers i Oscar Hammersteinen no és d'estranyar que guanyés 5 Oscars i superés en entrades a "Allò que el vent s'endugué".
Es basa en una història real: la de Maria Augusta von Trapp (tot i que ells no van pas fugir cap a Suïssa tot creuant els Alps). I va estar rodada entre Àustria i Alemanya (també California) i precisament són aquests paisatges els que avui en dia la fan encara més entranyable doncs s'han tornat molt familiars.
Particularment m'encanta la cançó que li dóna el nom i us puc assegurar que "the hills are alive with the sound of music"☺
I el Kaiserschmarren o Kaiserschmarrn ... doncs és probablement la recepta tirolesa més coneguda de totes. S'acompanya, tradicionalment, de Pflaumenmus: una compota de prunes cuita al forn i amb una textura espectacular!
Els Kaiserschmarrn són senzills de preparar i quan els vaig descobrir vaig pensar que era un dolç d'aquells que et "satisfà i et fa feliç". I és precisament per aquest sentiment de felicitat que estic segura que tota la colla Trapp, tan seriots i rígits abans de l'arribada de la Maria, haurien gaudit compartint-la i la rigidesa militar del capità s'hauria vist engolida a cop de forquilla.
Diuen que l'Emperador (Kaizer) Franz Joseph era una persona molt centrada a qui li agradava la carn de vedella i, fora d'aquesta, les masses que portessin farina, ou, llet i una mica de sucre (crec que ens hauriem entès ell i jo☺) I si us dic que la paraula Schmarren s'utilitza generalment per designar menges que porten farina i més aviat dolces... ja tenim el perquè del nom.
Us recordarà molt als Pancakes però els Kaiserschmarren porten més ous i acaben caramel·litzats i servits trossejats com un remenat. Però millor anem directament a la recepta...
Ingredients
Us sortiran de 4 a 6 porcions- 50 g de panses - si voleu podeu fer servir nabius agres
- 3 cullerades de rom
- 3 ous
- 1 cullereta d'extracte de vainilla o les llavors d'una beina.
- 1/2 cullerada de sucre + una mica més per caramel·litzar
- 1 polsim de sal
- 125 g de farina
- 250 ml de llet
- 25 g de mantega fosa + més una mica més per la paella.
- Sucre llustre
Procediment
Abans us he comentat que es serveixen com a remenat i precisament això fa que siguin molt agradables de fer ja que no cal pensar en porcions. Els farem a la paella i tota la massa de cop així que tingueu una paella a prop. Penseu però que acabarem posant-la al forn a gratinar... assegureu-vos que les nanses no es cremaran.
La mida ideal és una paella que faci uns 24 cm de diàmetre (per les quantitats que us he donat). Si no la teniu, millor agafeu-ne una de més petita i feu 2 torns de cocció doncs els Kaiserschmarrn haurien de fer 1 cm de gruix i si agafeu una paella més grossa, us quedaran molt fins i no us acabarà de funcionar.
- Agafem les panses (o els nabius si ho preferiu) i les poseu dins una tassa amb el rom. Ho reserveu.
- Prepareu un bol i hi poseu els rovells dels ous. Els separarem de les clares i aquestes les reservarem.
- Afegiu el sucre, la vainilla i la sal als rovells i bateu fins que adquireixin consistència cremosa.
- Tamiseu la farina i prepareu la quantitat justa de llet mentre deixeu que la mantega es fongui, a foc lent.
- Així que la mantega estigui fossa la traiem del foc i la deixem refredar una mica.
- Mentrestant afegim la farina i la llet a la crema d'ou i sucre. Ho farem alternant una cullerada de farina i un xarrup de llet i deixant que s'integri a la massa abans de repetir l'operació.
- Quan tingueu la farina i la llet ben integrades, hi afegiu la mantega fosa.
- Barregeu bé i deixeu reposar la massa al temps que bateu les clares a punt de neu.
- Quan tinguem les clares ben fermes, les integrarem a la massa dels Kaiserschmarren a cullerades i amb moviments airosos.
- La massa estarà llesta així que no veiem ni un grumoll de clara.
De seguida passarem a coure els Kaiserschmarren però també podeu deixar la massa preparada a la nevera fins que us convingui o fins l'endemà. La massa NO porta impulsor ni cap mena de llevant així que no és necessari per aconseguir un efecte més esponjós però us pot ser pràctic a efectes organitzatius☺
Per coure'ls:
- Posem mantega dins la paella i la posem al foc a fondre.
- Així que la mantega està fosa, evoquem la massa dins la paella i comencem la cocció a foc lent.
- Passat 1 minut, escamparem les panses (o els nabius) per sobre la massa SENSE el rom! Els haurem escorregut i reservarem el rom per més endavant.
- Deixarem que els Kaiserschmarrn es coguin uns 2-3 minuts més.
- Seguidament tallarem el Pancake en quatre trossos i els girarem amb molt de compte per tal de coure l'altra banda. Els deixarem coure uns 5-6 minuts.
- Mentrestant escalfarem el forn amb l'opció per gratinar.
- Quan ja tenim els Kaiserschmarren ben dauradets, amb molt de compte els trossejarem. Vigileu no esmicolar-los massa!
- Espolsem sucre pel damunt i els introduïm amb la paella al forn el temps just de fondre i caramel·litzar el sucre.
- Quan els tingueu caramel·litzats, els traieu del forn i els remulleu amb el rom que havíem reservat.
Ufff..... m'encanta tot!!! Primer que tot agraïr-te les paraules que em dediques, m'han agradat molt i si, fa molt poquet que ens coneixiem...però això nomès es el principi!
ResponEliminaLa peli m'encanta com a tu.... My favourite things...momento màgic! els nens penjant dels arbres! No sé, es una peli que puc mirar una i un altre cop!
La recepta!!! Desconeguda i per tant m'encanta!!! I A mès es veu de lo mes golosa!!!! Moltíssimes gràcies!!!!!
Petons
A tu Mon per organitzar "tot el tingladu" i les paraules són les justes i merescudes! ☺
EliminaPetons
Dolors, una gran pel.lícula i uns dolços molt bons però es veuen tan complicats com el seu nom.
ResponEliminaPetons des de Catalunya que estem de vacances
jajajajajaja Rosa Maria, NOOOOO què va!!!!! El nom és MOLT més difícil! Al principi pot semblar complicat però és pràcticament igual que fer una truita de farina☺
EliminaPetons i bona Pasqua!!
Dolors!!! me dejas hipnotizada que riquísimo tiene que estar!!! En cuanto a la película me apasiona!! este reto es !!de cine!! en todos los sentidos bss
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Marga!! ☺
EliminaUna abraçada
Pero que macos que són aquests pastissets i quina bona pinta que fan! Com sempre, em sorprens amb les teves receptes, tan originals i a la vegada tradicionals. :-)
ResponEliminaUn petó!
Gràcies Gemma!! Ja saps que m'encanta tenir-te per aquí!
EliminaPetons
Felicitats pel teu sant tot i que endarrerides!! Aquests dolços semblen bonísssims però han de ser complicats de fer! Que passis una bona Pasqua i molts petons!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Núria!! Saps, a Suïssa això dels sants no es porta ja que la meitat de la població és protestant i no tenen sants així que, a còpia d'anys, una s'oblida fins i tot del dia! Jajajajaja
EliminaPetons
Però quina pintassa Dolors! Una molt bona proposta pel concurs, i tant!
ResponEliminaDe bona gana em fotia jo ara uns quants, llàstima que no arribin...
Petons!
Són una passada Víctor! I un perill perquè no pararies de menjar-los!! A més, amb la compota de pruna (una mica àcida) i queden... vas fent, vas fent i quan te n'adones ja n'has abusat!! ☺ Saps que si pogués n'enviava una porció ara mateix!!
EliminaPetons
Aquests pastissets han d'estar deliciosos, la pinta ho diu tot, m'has deixat salivant!! Moltes felicitats atrassades pel teu Sant i et deixo un enllaç d'un repte de Reposteras por Europa ja que aquest mes ha sortit escollida Suïssa!! http://tothomalacuina.blogspot.com.es/p/reto.html un petó!!
ResponEliminaGràcies Eva!!! Ja m'ho he mirat i ho trobo molt interessant!!!! Ho vaig mirar amb el telèfon i necessito mirar-m'ho amb l'ordinador perquè alguna cosa no m'ha quedat clara del tot☺ Però crec que m'agradaria participar-hi també tot i que... últimament tinc un munt de reptes per complir i no se si donaré l'abast! Jajaja
EliminaUuau aquestes postres em fan venir salivera! Petons
ResponEliminaGràcies Roser!
Elimina☺
Dolors, avui m'has tocat la fibra. Aquesta pelicula sempre em recorda la meva mare i la de vegades que l'haviem vist plegades i com ens sabiem totes les cançons de la primera a la última. Jo encara, si estic en baixa forma, em canto fluixet My favourite things...La recepta sobèrbia: quines ganes em fas venir d'anar a Suissa i menjar totes aquestes coses requetebones que ens ensenyes..Una abraçada, maca
ResponEliminaÉs que és una pel.lícula d'aquelles que toca les fibres sensibles com nosaltres Laura! jajajaj Contenta que t'hagi agradat!
EliminaBona Pasqua!
Petons
p.s - per venir a Suïssa només cal que agafis l'avió: quan vulguis!!!!
Fantàstica elecció cinematogràfica (nosaltres la tenim en DVD i a les nenes els encanta), i fantàstica recepta!!! A més, a casa, tan se la menjarien per esmorzar, com per berenar, com de postres d'un àpat!!! I això que es serveixi a trossets, també m'agrada...així, en un mos tot cap a dins! Petons
ResponEliminaJo també la tinc, no amb dvd perquè ja té uns anys la pobra jajaja perì si amb vídeo i... clar... no la puc mirar perquè ja no hi ha pràcticament en lloc reproductors de vídeos però sempre que la fan per la TV em quedo allà embovada jajajaja
EliminaI els Kaiserschmarren es poden menjar a tota hora i fins i tot com a primer plat així que: ENDAVANT!!!! ☺
M'encanta que hagis triat aquesta peli que pràcticament em sé de memòria, i m'encanta la recepta escollida!!!
ResponEliminapetonets
Moltíssimes gràcies i Merci a tu per visitar-me!!!☺
Elimina