1. Les "Quittenpästli" - el dolç oblidat!
Un article del diari "Tages Anzeiger" del 10 de Novembre del 2012 explica que, malgrat tractar-se d'un dolç amb més de 500 anys de tradició no va ser fins l'any passat que es va tornar a comercialitzar perquè Zürich va adonar-se que aquestes pastes de codony havien quedat desafortunadament oblidades durant molts anys.
l'Emma, la veïna, em va regalar codonys a finals d'octubre. Me'ls va donar que encara eren verds així que els vaig baixar al celler i, deu ser el destí dels codony, me'n vaig obidar!! Al retrobar-los, va ser evident que havia de fer codonyat de seguida perquè ja n'hi havia algun de podrit. I això és el que vaig fer PERÒ...
... mentre els codonys es coïen a foc lent, vaig aprofitar per fullejar receptes de "Guetzli" per començar-me a preparar. Tinc un munt de llibres sobre les tradicions Nadalenques a Suïssa i les receptes acostumen a repetir-se però la recepta del "Quittenpästli" només la vaig trobar en un llibre vell que he heretat i que data del 1978. Va ser trobar-la i tenir clar el destí del codonyat☺
Ingredients
- 1 kg de codonys
- Aigua + una mica més per remullar l'espàtula de silicona
- 500 g de sucre + una mica més per arrebossar les estrelles
- 1 cullereta de llimona
De començament a fi
- 3 dies
Procediment
Primer hem de fer el codonyat.
La recepta que us detallo a continuació és la del meu llibre però qualsevol altra recepta de codonyat us pot servir.
- Pelem els codonys i els tallem a talls.
- Els posem en un cassó, els cobrim amb l'aigua i els deixem bullir a foc lent uns 20-30 minuts.
- Passat aquest temps colem els codonys PERÒ reservarem 50 ml de l'aigua de la cocció.
- Posem els codonys escorreguts, l'aigua de la cocció que haurem reservat i el sucre una altra vegada al foc. Anirem remenant regularment i deixarem que els codonys es coguin i s'integrin amb el sucre durant uns 40 minuts o fins que tinguin textura de compota.
- Traiem el cassó del foc.
- Afegim la cullereta de llimona a la compota de codony i triturarem la barreja amb el "turmix" fins que ens quedi un puré ben fi.
- Tornem el cassó al foc i, sense parar de remenar, ho deixarem coure fins que la pasta es desenganxi de les vores del cassó.
Si féssim codonyat ara hauriem de posar la barreja dins el motlle escollit i deixar-lo refredar i quallar. En aquest cas però el que farem serà:
- Agafem un paper sulfurat dels d'anar al forn i el col·loquem sobre una superfície plana.
- Aboqueu tota la pasta de codony sobre el paper i amb una espàtula de silicona que remullareu amb aigua sovint per evitar que enganxi, l'aplaneu per tal d'aconseguir una làmina grossa, llisa i el més igualada possible. El gruix va de 4 a 7 mm i és totalment cosa vostra. Les meves estrelles fan 4 mm però la recepta original són rectangles d'uns 7 mm.
Com podeu veure a la foto, jo he fet servir uns marcador que venen especialment per marcar el gruix dels diferents "Guetzli" però ho podeu fer perfectament a ull ja que no ve d'un mil·límetre i les desigualtats fan el "fet a casa" encara més especial☺
Ara haurem de deixar que aquesta làmina de pasta de codony s'assequi. Per això la col·locarem en un racó calent de la cuina. La taparem amb un altra paper sulfurat però de manera que l'aire es mogui i no la tocarem durant 2 dies.
Passats els 2 dies veureu que la pasta és seca al tacte (encara enganxa una mica però s'ha endurit i és deixa manipular molt bé). Ja podem fer les "Pästli"!!
- Podeu simplement tallar la làmina de codonyat amb un ganivet de dal a baix i de través per formar rectangles / quadrats petits o fer com jo i fer servir un tallador de galetes del vostre gust.
- Un cop teniu la forma definida, només faltarà arrebossar cada peça amb sucre.
Llestos!!!
Si us agrada el codony, les "Quittenpästli" són un no parar!! Si malgrat tot necessiteu guardar-les, en una caixa metàl·lica es conserven durant dies.
Jo he decidit no guardar-les. N'he reservat una part per nosaltres (que desapareixen per moments: igualment que si fossin gominoles) i la resta les he posat en bosses de cel·lofana i les he regalat. Una bossa ha anat cap a casa l'Emma per tal d'agraïr-li els codonys i els li han encantat: ells tampoc recordaven aquest dolç!!! ☺
Bon 1er d'Advent a tots!
Són una passada! Això si que són "xuxes" naturals!!!! Petons!
ResponEliminaLa veritat Mònica és que són realment bones i fetes així, primetes, vas menjant i... són un perill!!
EliminaUna abraçada!!
P.S - Prepara el sobret que et vaig enviar per correu que aviat el farem servir!! ☺
Que bones!!! no les coneixia pas i m'encanten!!! Jo la setmana pasada ja mirava els codonys per fer el codonyat que mengem la resta de l'any, així que aprofitant aquest fet molt probablement en guardi una part per fer aquestes fantàstiques "xuxes" super casolanes!!
ResponEliminaNeus, si ho fas ja em diràs què et semblen perquè són realment "especials"!
EliminaPetonets!
Hola guapa
ResponEliminajo mai penso en el codonyat però aquestes estrelles fan una pinta sensacional !!! Eres tu qui ha portat el Tió a Suissa? Em va semblar genial !!! Una abraçada i segur que les provo de fer
Hola Laura! Si ho proves veuràs que t'encantaran!!
EliminaI Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! El Tió està a Suïssa: a l'escola amb els nens i avui ha arribat a casa amb la meva filla!! S'han de conservar i donar a conèixer les tradicions!! ☺
Petons
Simplement genial Dolors, m'encanta aquesta proposta, em sembla una idea ben original per tenir un detallet amb els teus aquests dies, i perquè no, qualsevol altre época de l'any (que tinguem codony, clar!)
ResponEliminaPetons!