16 de desembre 2013

Panets d'anís i Chräbeli

14 - Anisbrötli - Els més nostàlgics!

Dissabte vaig tenir curs de decoració de galetes de nadal i, tal i com us vaig dir al Facebook, vaig acabar més tard del que estava planejat i això em va capgirar del tot el calendari: no vaig arribar a temps de fer i enfornar les galetes i, encara menys, fer les fotos. Ho sento!! 

Vaig decidir agafar-m'ho amb calma i fer els Anisbrötli el diumenge ja que porten una mica de feina PERÒ necessiten assecar-se durant 24 hores així que... res de res fins avui!☺ 


Malgrat el desgavell, el curs va valer molt la pena! He fet una compra online que així que m'arribi em servirà per entrenar-me i fer-vos una entrada ben xula però de moment parlem dels panets d'anís.

Això de l'anís va a gustos però si us agrada us encantarà aquest "pa" que de fet... no és pa, pa però gairebé!☺

Es tracta d'una massa molt senzilla però molt aromàtica d'anís, semblant a la que vam fer servir per fer les galetes, però amb la particularitat que els panets poden ser de diferents mides i formes ja que s'aconsegueixen fent servir uns marcadors, com el que podeu veure a la foto, per dibuixar relleus nadalencs a la massa. Després, amb un ganivet fi, es talla la massa a la mida del marcador i així s'aconsegueixen una gran varietat d'"Anisbrötli" que a més de bons, són ideals per a regalar.

Ingredients 

Per uns 15 panets
  • 2 ous
  • 250 g de sucre llustre
  • 1 polsim de sal
  • 1 cullerada de Kirsch - opcional
  • 1 cullerada i 1/2 de llavors d'anís
  • 250 g de farina + una mica més per treballar la massa


De començament a fi

  • 2 dies ja que hem de deixar assecar els panets 24 hores (tota la nit) abans d'enfornar-los


Procediment

Preparem la safata del forn amb paper sulfurat.
  • En un bol batem els ous i el sucre fins que tinguem una massa escumosa i blanquinosa.
  • Hi afegim la sal, el Kirsch i l'anís tot remenant suaument amb una espàtula de silicona.
  • Finalment hi afegim la farina, cullerada darrera cullerada, remenant fins a tenir-ho tot integrat.
Ara ja tenim la massa preparada. ATENCIÓ perquè aquesta massa enganxa. El que haurem de fer és: 
  • Enfarinar ben bé la superfície de treball i deixar caure la massa d'anís al damunt de la farina. 
  • Igualment espolsem farina pel damunt de la massa i comencem a estirar-la amb el corró fins aconseguir un rectangle d'uns 10 mm. de gruix. Veureu que amb la farina que li hem espolsat pel damunt, la massa deixa d'enganxar i es torna sedosa. 
  • I ja podem començar a fer servir els marcadors. Per evitar que s'enganxin, no dubteu a enfarinar-los bé.
NO us preocupeu si ho voleu intentar i no teniu marcador d'anís. També podeu fer servir un tallador de galetes dels que porten èmbol (ara estan molt de moda. Acostumen a ser de plàstic i no només tallen la galeta sinó que al pitjar l'èmbol, la marquen per tal d'aconseguir més detall). Com podeu veure a la foto, jo ho he fet amb una estrella que deixa el "Best Wishes" marcat i ha anat igual de bé. Només hem perdut una mica l'aire nostàlgic... però això NO és cap tragèdia!☺



  • A mida que els anem marcant i tallant, els dipositem sobre la safata del forn. 
  • Quan els tenim tots fets, els tapem amb un drap de gasa i els deixarem en un lloc fresc, sec i sense corrent d'aire durant 24 hores. Els panets d'anís s'han d'assecar per tal d'aconseguir que els hi creixi "el peu" al coure. El peu els hi dóna dimensió. Us en podeu fer una idea si us fixeu amb el panet de l'àngel que està a sobre de tot. No està massa enfocat perquè la foto no està feta amb aquesta intenció però us servirà per entendre què vull dir☺ Sabreu que els "Anisbrötli" ja estan a punt d'anar al forn perquè han agafat consistència i al girar-los veureu que el contorn de la galeta mostra una línia  ampleta i regular més clara que el centre.



  • Escalfeu el forn a 140°C
  • Mentre el forn s'escalfa, amb un pinzell sec i molta cura els podeu netejar de la farina sobrant per evitar que es cremi i ja els podeu enfornar. Els courem durant uns 20-25 minuts. Si el vostre forn us ho permet, podeu deixar la porta una miqueta oberta mentre els feu coure.
  • Passat el temps de cocció, els traieu del forn i els deixeu refredar sobre el paper sulfurat. Si intenteu treure'ls de seguida pot ser que els hi feu malbé la base perquè a vegades s'enganxen una mica. Al refredar es desenganxen sense problemes. 

Us asseguro que és un pa d'anís ben curiós i molt bo. 

Pot semblar que queda molt sec però si es couen bé, només ha de quedar sec el fora mentre que l'interior conservarà la humitat durant dies. Guardeu-los en una caixa metàl·lica (o una bossa de plàstic ben lligada si és que els voleu regalar) però fora del contacte amb l'aire ja que aquest els asseca molt ràpid. 

I per acabar una variant per si no voleu tenir feina amb els marcadors: els Chräbeli!!! ☺



Un cop teniu la massa d'anís a punt:
  • Feu "salsitxes" d'1 cm i 1/2 de gruix.
  • Amb un ganivet afilat en talleu trossos d'uns 5 cm (igual que fan els nens amb la plastilina)
  • Feu 3 o 4 incisions a cada peça sense acabar de tallar i els doblegueu una miqueta per tal de que s'obrin els talls.
  • Els col.loqueu sobre el paper sulfurat a la safata de forn i deixeu que s'assequin i enforneu igual que els "Anisbrötli". 

I un cop freds... cap a la caixa!! Ja tenim una galeta més!


Un darrer apunt: els "Chräbeli" queden durs! Penseu que essent molt més petits es deixen assecar durant tota una nit i es couen igualment 20 minuts però és que HAN de ser durs. Hi ha qui més que menjar-los deixa que es desfacin a la boca poc a poc per tal d'assaborir-los bé i extreure'n tot l'aroma. Igualment se'ls hi atribueixen propietats digestives gràcies a l'anís i diuen que poden ser absolutament saludables després d'un àpat copiós...

... en venen uns quants així que: tingueu-los preparats!☺  

4 comentaris:

  1. apa, que bonics!! Gràcies per aquesta informació tan interessant, i xula!

    ResponElimina
  2. Aquestes galetes d'anís són espectaculars...i no es veuen tan difícils com els macarons...o si..tot això d'haver de fer peu sempre es complica! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mònica, jo no havia llegit enlloc que el peu fos un problema i vaig posar-me a fer-les absolutament convençuda que sortirien bé i, efectivament, van sortir bé! Però quan la meva sogra les va veure em va dir que com havia aconseguit el peu perquè a ella sempre li surt desigual o no li surt... em vaig quedar ben parada perquè no sabria dir-te "que vaig fer " per aconseguir-lo: cosa de la seguretat! ;D

      Elimina

Moltíssimes gràcies per dedicar-me el vostre temps! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...