Pastís de pastanaga i moniato

Un pastís de pastanaga que porta reminiscències de la Setmana Santa i els dies de Pasqua. 

El calendari ha estat força ajustat al llarg dels darrers dies i fins avui no he aconseguit publicar-lo. Però encara que tard, no vull deixar de fer-ho perquè va ser boníssim - fins i tot per mi que no sóc cap fan dels pastissos de pastanaga - i segur el repetiré ben aviat. 

A més, sembla ser que sí que hi ha molts enamorats dels pastissos de pastanaga fent recerca a la xarxa perquè si em fio de les estadístiques que m'ensenya Blogger, no hi ha setmana sense que el pastís de pastanaga i pinya amb almívar que tinc publicat no tingui unes 8-12 visites. Des del dia de la seva publicació i fins avui ha estat vist més de 2500 vegades!! Uauuu!

Quan vaig publicar el pastís del que acabem de parlar, us vaig prometre fer-vos l'Aargauer Rüeblitorte: essent originari de la regió d'Aargau, és el pastís de pastanaga més popular de Suïssa! La meva intenció era fer-lo per Setmana Santa i publicar-lo per tots vosaltres PERÒ no podrà ser! No aquesta vegada...

No sé què tenia al cap quan vaig anar a comprar! Quan vaig tornar a casa... m'havia oblidat la meitat de les pastanagues, el Kirsch i vaig confondre les avellanes per les ametlles! Un desastre! Però vaja, com que ja l'havia promès a la família, vaig improvisar i va sortir rodó! ♥

Ingredients

Per un motlle de 20-25 cm.

Pel pastís

• 4-5 pastanagues (180-190 grams)
• 1/2 moniato (60-70 grams)
• 1/2 llimona - suc i ratlladura
• 5 ou 
• 200 grams de sucre
• 1 polsim de clau en pols
• 1 polsim de canyella
• 250 grams d'ametlla molta
• 60 grams de farina de rebosteria
• 1 paquet d'impulsor (15 grams)
• 1 polsim de bicarbonat sodi

Pel glacejat

• 200 grams de iogurt grec natural - podeu agafar perfectament 2 iogurts
• 60 grams de sucre llustre 
• 1 cullereta de pasta de vainilla

Procediment

Escalfem el forn a 190°C i untem el motlle que farem servir amb una fina capa de mantega. Us aconsello folrar la base amb paper sulfurat perquè sigui més fàcil desemmotllar-lo. 

• Comencem rentant, pelant i ratllant ben fins la pastanaga i el moniato. Un cop tot ratllat, hauriem de tenir uns 250-260 grams en total però no us preocupeu si en teniu més o menys, no ve d'un parell de grams.
• Hi afegim la ratlladura i el suc de la llimona i reservem.
• En el bol on farem el pastís hi posem els rovells d'ou tot separant les clares i deixant-les per més endavant. 
• Hi afegim el sucre i comencem a batre fins que blanquegi i agafi volum.
• Ara hi posem el clau i la canyella juntament amb la pastanaga i el moniato ratllat. 
• Barregem bé fins que quedi tot ben integrat.
• Hi integrem també les ametlles moltes i barregem.
• Tamisem l'impulsor amb el bicarbonat de sodi i la farina.
• Ho afegim a la pasta de pastís tot barrejant de nou per integrar-ho tot.
• Finalment batem les clares a punt de neu i les incorporem al pastís tot integrant-les poc a poc amb una espàtula i amb moviments ben airosos.
• Ja podem posar el pastís al motlle.

Posarem el pastís al forn tot baixant la temperatura a 180°C i el deixarem coure uns 45-50 minuts fins que quedi ben daurat i al tocar-lo amb la punta del dit, no s'enfonsi. 

Un cop cuit el traurem del forn, esperarem uns 10 minuts i el desemmotllarem tot deixant-lo sobre una reixeta perquè es refredi del tot. 

Mentrestant farem el glacejat que no pot ser més fàcil! Simplement barregem tot els ingredients fins que el sucre es desfaci i tinguem una crema ben homogènia. 

Quan el pastís sigui ben fred hi tirarem el glacejat per sobre i llestos! 

Abans de servir-lo deixarem que el glacejat s'assenti una mica i ja podem clavar-hi queixalada! És super moist i on s'ajunta el pastís amb el glacejat es desfà pràcticament a la boca! 

Ens va agradar moltíssim la combinació pastanaga - moniato i l'ametlla també li dóna un toc i un gustet deliciós. I el glacejat de iogurt fa que sembli realment lleuger. Una improvisació que va entrar per quedar-se a casa. 

Espero que us agradi a tots igual que a nosaltres! ♥ Ja m'ho direu! 

I pels amants de la pastanaga tinc una bona noticia! Aquesta improvisació forçada fa que em quedi pendent el pastís de pastanaga original i tradicional de l'Aargau! És a dir... no patiu que us portaré més pastanaga ben aviat!!☻

Magdalenes de xocolata {Jack i les mongetes màgiques}

Avui és 25 i toca participar al repte Una galleta, un cuento. Malgrat haver-se ajuntat un munt de coses darrerament: Quaresma, Setmana Santa, Sant Jordi,... no volia deixar de participar-hi aquest mes perquè ja m'he saltat un parell de mesos per culpa de la  feina.

Aquesta vegada la Maite de Antojo en tu cocina ha escollit el conte de les mongetes màgiques i en Jack o en Jac o en Jaume o en Joan o... com li vulgueu dir! ☻ A la xarxa no hi ha qui es posi d'acord!! Malgrat tot, l'original és diu Jack and the beanstalk així que si seguim la norma de que els noms no es canvien, trobo que Jack és el nom més correcte.  

Coneixeu el conte, oi? És un dels contes de fades més populars de tots: el seu protagonista, en Jack, canvia una vaca per unes mongetes màgiques de les que creix una mongetera enorme que arriba a la terra del gegant. En Jack, hi puja tres vegades i sempre aconsegueix enganyar al gegant i tornar a casa portant amb ell un sac de monedes d'or, l'oca dels ous d'or i una arpa que toca sola. La darrera vegada però, el gegant segueix a en Jack i baixa la mongetera. En Jack, més ràpid, la talla tot provocant la caiguda i la mort del gegant. Amb els tresors que en Jack li ha agafat al gegant, ell i la seva mare viuen feliços i mengen anissos la resta dels seus dies. 

Doncs bé, la meva plantació particular de mongetes, no és res més que una magdalena de xocolata amb xocolata que farà les delícies dels més llaminers de casa.  

Són molt fàcils de fer i tant esponjoses que gairebé és millor fer-la d'un dia per l'altre perquè adquireixin cos ja que de menjar-les de seguida són pràcticament volàtils ☻

A veure si us agraden...

Ingredients 

Per 12 magdalenes de les tradicionals. Les meves són mes grosses i me n'han sortit 9.

• 110 grams de mantega
• 80 grams de xocolata negre amb un 70% mínim de cacau. 
• 2 ous
• 125 grams de sucre
• 125 grams de llet
• 1 cullerada de pasta de vainilla o les llavors d'1 beina.
• 140 grams de farina de rebosteria
• 20 grams de cacau sense sucre
• 5 grams d'impulsor
• 1 punta de bicarbonat de sodi 
• 1/2 cullereta de café - si ho preferiu pot ser descafeinat.

Procediment

Escalfem el forn a 190 °C i preparem les càpsules per les magdalenes.

• En un cassó al bany maria, desfem la mantega i la xocolata.
• Així que estiguin ben desfetes, les reservem tot deixant que perdin temperatura.
• Batem els ous i el sucre fins que blanquegin.
• Mentrestant desfem la vainilla dins la llet.
• Així que la barreja d'ous ja estigui ben airejada, hi afegim la llet.
• Seguidament tamisem la farina amb el cacau, l'impulsor, el bicarbonat de sodi i el café. 
• Ho afegim a la pasta de les magdalenes i barregem poc a poc per integrar-ho tot però sense perdre l'aire. Veureu que la pasta és d'una consistència semblant a una mousse.
• Finalment hi afegim la xocolata tèbia i tornem a barrejar amb una espàtula.
• Posem la pasta dins una mànega pastissera i ja podem omplir els motlles.

Els posarem al forn tot baixant la temperatura a 180°C i els hi deixarem uns 15-20 minuts fins que al tocar-les de la punta amb el dit, les noteu que reboten. De tota manera, si les traieu un parell de minuts abans, queden una miqueta molles a l'estil d'un brownie i també són molt bones!

Un cop cuites les deixeu refredar sobre una graella i ja estan llestes per menjar. Heu vist quin color?

Jo les he decorat amb unes petites tiges fetes amb pasta de sucre per convertir-les amb planter de mongetes però en qualsevol altra ocasió, amb un polsim de sucre llustre és com més ens agraden.

Si us agrada la xocolata no podeu deixar de fer-les! ♥ Són realment fosques i intenses com la xocolata més pura. No us n'adonareu i s'hauran acabat!!

Si no fos el cas, les guardeu dins una caixa de metall en un lloc fresc i es conserven bé uns 3 dies. No les poseu en un recipient hermètic perquà amb la humitat que porten, podrien florir-se. 

I si voleu donar un cop d'ull al les propostes de les meves companyes, les trobareu a aquí.

Una abraçada a tots!

Parlem-ne! - Vols una rosa princesa? No, regala'm un llibre cavaller!!

Sant Jordi!

Avui, mentre els blocs de cuina s'omplen de receptes dolces, jo us parlaré d'un llibre: El Motivo de Jordi Besalú.

"Año 107 de la Nueva Edad y los coches aún no vuelan. Contra todo pronóstico, el mundo se encuentra sumido en un retroceso temporal en el que no debería.."

Malgrat pugui semblar-vos un llibre d'autor desconegut com qualsevol altre o, encara pitjor, un llibre d'un autor desconegut CATALÀ, escrit amb CASTELLÀ! Justament ara que estem en plena lluita catalanista..., continueu llegint perquè tots sabem que moltes vegades els perjudicis poden ser més forts que la nostra voluntat de ser justos així que us ho explicaré. 

Per mi, és el llibre que més m'ha emocionat de tots els que he llegit fins ara i us puc assegurar que sóc una verdadera rata de biblioteca! Devoro els llibres amb la mateixa rapidesa que faig desaparèixer les magdalenes! ☻

El Motivo, l'argument del qual no té res d'esotèric, és per ell mateix una lluita de 7 anys per poder fer d'un somni una realitat. És una història que comença amb il.lusió, passa per convertir les nits en dies i acaba odiant i avorrint el dia en què tot va començar. 

Sempre hem sentit a dir que l'esforç es veu recompensat però, com tot a la vida, les excepcions són moltes! En aquest cas el llibre només ha vist la llum gràcies a l'autofinançament i a la tossuderia de l'autor per tancar un capítol que semblava no tenir fi. 

Una edició petita, 50 exemplars, per treure's el cuc i per no carregar-se el pressupost familiar. I fins i tot així... 

... el llibre té faltes! Faltes d'ortografía i de mecanografia. Els 300€ pagats a l'editorial per fer-se càrrec de la correcció final no devien ser suficients per posar-hi els 5 sentits. Una llàstima!!! Aquestes coses són les que acaben destrossant els somnis!

Malgrat tot, i ara comença la part emocional, el llibre és BO!! Fins i tot jo diria que MOLT bo!

 "...Ahí abajo todo era distinto. Silencio, oscuridad y unos puntitos luminosos que, poco a poco, se iban esparciendo por la galería."

Potser alguns ja us haureu fixat amb la coincidència de cognoms entre l'autor i jo... SÍ! El meu germà ha escrit un llibre! ♥

I no! No us penseu que l'estic posant pels núvols precisament perquè és el meu germà! Jo acostumo a passar-me de crítica i amb la família encara més: és el que fa la confiança!

Us diré que és un llibre del que jo pràcticament no havia sentit parlar, un projecte d'aquells a llarg termini al qual no acabàvem de donar-li crèdit i justament ahir, puntual per Sant Jordi, va arribar a casa meva en forma de paquet des de Catalunya i va deixar-me sense paraules! 

Ja d'entrada al desembolicar-lo! El disseny és modern, minimalista de colors i es veu molt professional! M'encanta el to mat i el tacte sedós! 

I llavors ja, al començar a llegir-lo... WOW! No, no m'hauria imaginat mai que el meu germà (mecànic de professió, fanàtic dels video-jocs, casat, amb 2 fills i anant sempre de cul) trobaria el temps per escriure un llibre de 393 pàgines, sobre una temàtica que no és la seva i unes descripcions que enganxen, et situen justament on has d'estar i són, fins i tot, gairebé poètiques!

"Kerrzab era un voraz lobo de mar confinado en tierra por la edad. Un hombre de arraigada tradición marinera que, desde hacía tiempo, formaba parte del mobiliario del taller."

o aquesta altra:

" La noche vestía un cálido manto de estrellas y el Esfriudon, cual afiladas tijeras de sastre, cortaba el mar produciendo un sedoso susurro." 

El tema de l'idioma... 

El fet de decidir-se a escriure El Motivo en castellà no va pas venir motivat (visca la redundància) pel típic tòpic d'arribar a més gent i així augmentar les ventes. Per ser sincers, el meu germà no confia a vendre ni un examplar! 

El verdader motiu és que ja sigui per la influència dels milers de pel.lícules que ha vist i veu (li encanta el cinema), pels anys de moure's en mons imaginaris gràcies als vídeo-jocs o per haver-se dedicat a Briconsola durant més de 10 anys, la fantasia d'en Jordi vola millor amb la llengua d'en Quixot.  

No us negaré que em costa llegir el llibre amb castellà sabent que és del meu germà. No per res, simplement perquè no és l'idioma familiar. Per altra banda però, és perfecte per llegir tranquil.lament  tot oblidant-me de qui l'ha escrit i poder ser més objectiva. 

El llibre està catalogat com a llibre d'aventures: ens trobem en un món nou creat com a conseqüència d'una explosió que destrueix i canvia la forma física de la Terra. I aquí és on es mou el nostre protagonista:

  "Actualmente estamos en el año doscientos cuarenta de la Segunda Edad, tengo veintiséis años y soy buzo de extracción de la minería Brey. Mi nombre es Elidor Ractsul y, al igual que antaño, sigo soñando con ser viajero."

No us explicaré el final per dues raons: 

1. NO vull ser una Spoiler! Em faria feliç veure que el meu germà s'equivoca perquè el llibre sí que es ven. Fins i tot si parlem d'aquests primers 50 exemplars a tall de prova pilot. Si us animeu, el podeu comprar directament al meu germà a Briconsola o fer-ho a través de l'editorial. 
2. No podria explicar-vos-el encara que en tingués la intenció: encara no l'he acabat!! ☻ Llegeixo ràpid, però el llibre tot just em va arribar ahir i 393 pàgines són moltes pel poc temps lliure del que disposo. Però tornaré a per concloure aquesta entrada així que l'hagi acabat: serà molt aviat!!

I ara per tu Jordi. 

MOLTES felicitats! Felicitats pel teu sant i pel llibre!!!! Passi el que passi i es venguin els exemplars que es venguin, a mi m'agrada!! És interessant, amé i ple de sorpreses. No ho dic per dir, ja em coneixes. Però per sobre de tot...

... estic MOLT orgullosa de tu per haver seguit el teu somni! Ho volies fer i ho has fet!! Ens has deixat a tots amb un pam de nas i aquest èxit personal és ben teu! Ja ningú te'l pot espatllar. T'estimo! ♥

" - ¡Esto es alucinante! - dijo al advertir mi presencia -. Qué paz, qué tranquilidad... En La vida había experimentado un momento así. Estamos dentro de tu sueño, Elidor... gracias por invitarnos..."

BON Sant Jordi a tots amics i no us oblideu de lluitar pels vostres de somnis!

Galtes de porc al forn {Projecte Roca}

S'ha acabat la Setmana Santa! Encara em queda el pastís de pastanaga i moniato per publicar però a vegades l'agenda mana: avui és el 3r dimecres de mes i toca #projecteroca! 

Ja sabeu, el projecte que pretén posar fotos al llibre de Joan Roca: La cuina de la meva mare. Llibre que destina tots els seus beneficis al banc dels aliments de Girona.   

Brunyols o Bunyols de l'Empordà

M'atreviria a dir que els brunyols (no bunyols) de l'Empordà són els més habituals a la zona de Girona. A casa, s'han fet sempre el Dijous Sant per tenir-los a punt el Divendres Sant. 

Mona de Pasqua 2017: brioix amb ous pintats

Els padrins de la meva filla són d'aquí a Suïssa així que ells estan molt pendents dels Ous de Pasqua però de la Mona... no en parla ningú. Ja des de l'any passat que jo en faig 2: una per ella i una per la meva fillola, la Greta.  

Fem pa / Espirals de plàtan i vainilla

De fet el títol d'aquesta publicació no és prou acurat. He decidit dir-ne espirals perquè per tal d'aprofitar un parell de plàtans més que madurs i un grapat de pistatxos que anaven camí de remullir-se, he fet aquests rolls (tot i que no van glacejats), sticky buns (tot i que no porten sucre moré) o com els hi vulgueu dir.