Cabell d'àngel

Aquest any sí!!

M'han calgut un parell d'anys però finalment he aconseguit la meva plantació particular de curcubita ficifolia o, dit de manera més clara, de Carbassera de cabell d'àngel.   

En aquest cas, contràriament al que acostuma a passar-me, les dificultats no tenen res a veure amb la climatologia: les carbasses es cultiven sovint i sense dificultat a Suïssa. 

El problema radica en el fet que estem parlant d'un país amb una mentalitat pràctica i ells el cabell d'angel - no deixa de ser una melmelada de carbassa - no el coneixen i no el fan servir per a res. 

Així que la Feigenblattkürbis potser no és la menys cultivada i utilitzada de totes les espècies de carbasses hagudes i per haver - no tinc prou dades per fer aquesta afirmació - però us puc assegurar que poc li deu faltar. Us podeu imaginar, doncs, que trobar-la és una aventura.  

Ara, sabeu allò de qui busca, troba? Exacte! Buscant, buscant i buscant vaig trobar una granja perduda a les muntanyes que es dedica a vendre i distribuir llavors de tot tipus de carbasses online. Vaig fer la comanda al moment. I ells, molt eficients, em van contestar inmediatament dient-me que la meva comanda havia quedat registrada, que no era época de carbasses però que rebria les meves llavors quan en fos el moment. Vaig pagar 4 CHF i em vaig dedicar a esperar...

... al novembre de l'any passat, 7 mesos després de fer la comanda, vaig rebre un sobre petitet amb 10 llavors de Feigenblattkürbis!! En vaig plantar 3 llavors a començaments d'estiu i he aconseguit 12 carbasses de cabell d'àngel precioses! ♥ Més feliç que un anís!

Per cert, i ja acabo el meu deliri de felicitat, el nom alemany: Feigenblattkürbis... "carbassa de fulles de figa"... us heu fixat mai amb les fulles de la carbassera de cabell d'Angel? Feu-ho! Una mostra més de la lògica aclaparadora dels països germànics☻

Va i ara la recepta! Ja sé que això del cabell d'àngel NO desperta en tots i cadascú de vosaltres la mateixa passió que em desperta a mi PERÒ si sou uns enamorats de la rebosteria i les masses farcides de cabell d'àngel com jo, aquesta recepta és una recepta bàsica per vosaltres! ♥

Ingredients

Hi ha diferents opcions. Us ho explico a "Notes"

• Carbassa de cabell d'àngel
• Sucre
• Vainilla 
• Mandarina: la pela ratllada 

Procediment

• Passem la carbassa sota l'aixeta per rentar-la una mica.
• Tallem o partim la carbassa a trossos.
• Sense pelar ni treure les llavors, posem els trossos dins una olla i la cobrim d'aigua.
• Portem l'aigua a ebullició i deixem que la carbassa es cogui durant uns 40-45 minuts. Dependrà de la mida de la carbassa. Veureu que la polpa va agafant transparència.
• Un cop cuita, la deixem refredar i l'escorrem.
• Ara ha arribat el moment de netejar-la tot separant la polpa de la pela i les llavors.
• Un cop tenim tota la polpa destriada i desfilada, l'escorrem una altra vegada per tal de que deixi anar tanta aigua com sigui possible.
• Ara toca pesar-la per saber la quantitat de sucre que necessitem. La quantitat de sucre dependrà de la quantitat de polpa de carbassa neta i escorreguda que obtinguem. Jo faig servir la següent proporció:

1000 grams de polpa de carbassa = 500 grams de sucre

Un cop determinada la quantitat de sucre, ja podem anar per fer la melmelada pròpiament dita:

• En un cassó posem la polpa de carbassa, el sucre, la vainilla i la pela de la mandarina ratllada. 
• Ho posem al foc tot remenant fins que el sucre s'hagi desfet tot. 
• Courem i deixarem reduir el cabell d'àngel durant uns 40 minuts. A foc baix i remenant de tant en tant. 

Mentre el cabell d'àngel es va fent, prepararem els pots de vidre. Els hem d'esterilitzar i, de fet, ja sabeu com fer-ho però vaja, per si algú no ho té clar perquè a vegades es llegeixen contradiccions a la xarxa...

• Agafem una olla grossa i hi posem els pots a dins tot procurant que quedin plens d'aigua. NO hi posem les tapes!
• Omplim l'olla d'aigua tèbia i la portarem a ebullició.
• Un cop hagi arrencat el bull, deixarem que els pots  bullin durant 15 minuts. 
• Seguidament tancarem el foc i hi posarem les tapes (no les fem bullir perquè es podria fer la malbé la part de goma. Sé de què parlo ☻). 
• Si no estem a punt per omplir-los, els podem deixar dins l'aigua calenta durant 1 hora. Si triguem més, els haurem de tornar a esterilitzar. 

Amb tot això ja pràcticament tindrem el cabell d'àngel a punt. Sabrem que està perquè haurà agafat un bonic color daurat. Seguidament el posarem dins els pots:

• Traiem els pots de l'aigua i els deixem escórrer ben bé. 
• Els omplim amb tanta confitura de carbassa com sigui possible. 
• Donem uns copets a la superfície de treball per treure l'aire.
• Netegem ràpidament amb un drap humit qualsevol resta que pugui quedar a la boca del pot per evitar floridures i tapem ben fort.
• Els deixem refredar de cap per avall per aconseguir el buit. 

I ja tenim el cabell d'àngel preparat!

Un cop els pots freds, cap al rebost fins que arribi el moment de fer-los servir. I així que els obriu, a la nevera. 

M'agrada tant el cabell d'àngel que no sé per on començar! I a vosaltres, us agrada el cabell d'àngel? I com us el mengeu més de gust? Vinga, doneu-me ideas que me n'han sortit uns quants pots!! ☻♥

NOTES

1. La quantitat de sucre. Jo trobo que la proporció que us he donat a la recepta és perfecte. Compleix amb el seu paper conservador i el cabell d'àngel queda molt bo: dolç però sense exagerar. Malgrat tot, conec gent que utilitza  una proporció de 750 grams per quilo de carbassa o fins i tot una proporció de 1:1... Unes consideracions al respecte:
• Per mi és massa sucre i el resultat és massa dolç però si fem cas del que els anglesos consideren una melmelada, hauríem de fer servir un mínim de 650 grams de sucre. Així que, com que tots tenim diferents gustos i no totes les carbasses tenen el mateix punt de maduresa, experimenteu una mica fins a trobar el vostre punt. 
• Penseu que a menys sucre, menys cos té el cabell d'àngel i més haureu d'allargar la cocció.
• Si li baixeu massa la quantitat de sucre, perilla la conservació del cabell d'àngel.
2. La vainilla i la mandarina. No són imprescindibles. De fet, molta gent fa servir canyella i un xic de llimona. A mi però la canyella em recorda massa al Nadal i, ara mateix, encara no em ve de gust. Igualment, he fet 2 tandes de cabell d'àngel (no tinc una olla prou grossa per poder coure totes les carbasses de cop) i en una d'elles hi he posat cardamom i ha quedat molt bé també. El que vull dir és que, vosaltres mateixos: qualsevol combinació que us agradi, farà que el vostre cabell d'àngel sigui especial.