A la zona de Suïssa on jo m'estic som una bona colla de catalans. Amb el temps, ens hem anat coneixent i ens agrada quedar tot "retornant" per unes hores a Catalunya. Un dels amics, en Joan, va tornar a Catalunya de veritat i "per quedar-s'hi" ara farà 3 anys PERÒ com que la seva dona és Suïssa, NO l'hem perdut del tot.☺ Fa 2 setmanes va venir de vacances i vam quedar un grupet per fer un sopar improvisat a casa després de la feina. Amb 5 minuts vaig tenir el sopar pensat i a taula! TOT... menys les postres!!!!
A vegades tot plegat és ben frustrant! Tinc un bloc amb receptes de coques, panets, pastissos,... i per si això no fos poc, tinc enllaços a altres blocs plens de receptes de coques, panets, pastissos,... i a més, tinc un munt de llibres plens de receptes de coques, panets i pastissos PERÒ tinc un sopar improvisat i "I ARA què faig per postres????"
Per sort la única neurona que em devia funcionar després d'haver treballat tot el dia, em va portar a arreplegar un llibre que m'han dut els reis d'aquest any: El menjar de la família de Ferran Adrià. Segurament ja el coneixeu però per si no l'heu fullejat encara, dir-vos que està MOLT bé i conté 31 dels menús (entrant, primer i postres) que menjava l'equip del Bulli abans del servei del vespre. Suposo que l'esperança de la neurona va ser que amb 31 postres... alguna s'adaptés al meu temps i al rebost☺
SI! Vaig trobar-hi la recepta de la Tarta de Santiago! Mira que és una tarta coneguda renoi! I fàcil de fer! I boníssima PERÒ a mi no se m'havia acudit mai fer-la abans d'aquest dia: què hi farem!
A vegades tot plegat és ben frustrant! Tinc un bloc amb receptes de coques, panets, pastissos,... i per si això no fos poc, tinc enllaços a altres blocs plens de receptes de coques, panets, pastissos,... i a més, tinc un munt de llibres plens de receptes de coques, panets i pastissos PERÒ tinc un sopar improvisat i "I ARA què faig per postres????"
Per sort la única neurona que em devia funcionar després d'haver treballat tot el dia, em va portar a arreplegar un llibre que m'han dut els reis d'aquest any: El menjar de la família de Ferran Adrià. Segurament ja el coneixeu però per si no l'heu fullejat encara, dir-vos que està MOLT bé i conté 31 dels menús (entrant, primer i postres) que menjava l'equip del Bulli abans del servei del vespre. Suposo que l'esperança de la neurona va ser que amb 31 postres... alguna s'adaptés al meu temps i al rebost☺
SI! Vaig trobar-hi la recepta de la Tarta de Santiago! Mira que és una tarta coneguda renoi! I fàcil de fer! I boníssima PERÒ a mi no se m'havia acudit mai fer-la abans d'aquest dia: què hi farem!
Va ser un èxit total: va desaparèixer i tothom em va dir que era realment molt bona!☺ Prova superada! PERÒ com ja deveu suposar i donades les circumstancies... ni fotos ni res! Així que la vaig tornar a repetir al cap d'uns dies pensant en aquesta entrada PERÒ...
... jo no sé en quin moment m'he començat a creure que casa meva és un obrador professional i sempre tinc de tot a l'abast perquè la veritat és que vaig començar a batre ous i sucre amb la seguretat de que res podia fallar PERÒ (quan "peros" porto ja?) NO em quedava gens de farina d'ametlla! I quan dic gens vull dir 0 grams! MERDA!! Sí... vaig deixar un "merda" en majúscules i vaig arreplegar la farina d'avellanes.
La recepta que us escric a continuació és l'original i així és com la vaig fer la primera vegada PERÒ (☺) si voleu canviar la farina d'ametlles per la d'avellanes (amb perdó dels gallecs) ho podeu fer amb la total seguretat que us sortirà una tarta fantàstica: va ser brutal!!
Ingredients
- 3 ous
- 150 g de sucre
- 150 g de farina d'ametlla
- 1 cullereta de canyella en pols
- 1/2 llimona - la ratlladura
- Sucre llustre per decorar-la
Procediment
Escalfeu el forn a 180°C i prepareu un motlle rodó d'uns 22 cm. Per preparar-lo, cobriu la base amb paper sulfurat. Seguidament unteu la vora amb mantega i hi espolseu farina al damunt perquè quedi finament enfarinat.
- Bateu els ous amb el sucre fins que aconseguiu una massa cremosa.
- En un altre bol barregeu la farina d'ametlla amb la canyella i la ratlladura de llimona.
- Incorporeu la barreja seca a la crema d'ou i sucre.
- Remeneu amb una espàtula de silicona per integrar-ho tot i ja podeu posar la massa dins el motlle.
- Finalment ja només faltarà enfornar durant uns 17 minuts.
Així que la tarta sigui cuita la traieu del forn i la deixeu temperar dins el motlle mateix. Seguidament desemmotlleu i decoreu amb el sucre llustre. Si voleu dibuixar-hi la típica creu de Sant Jaume la podeu imprimir a aquí. Tingueu una mica de paciència perquè triga una miqueta a carregar-se però així que la veieu a la pantalla teniu l'opció "imprimir contorn" a la dreta i ja només l'haureu de retallar, col·locar sobre la tarta, cobrir tota la tarta amb sucre llustre i retirar la creu amb compte!☺
Bona setmana!
Bona setmana!
Jo encara no l'he fet mai però m'encanta! Molt bona idea, substituir la farina d'ametlla, segur que el resultat és fantàstic!
ResponEliminaPer mi Marta, com que m'encanten les avellanes, la vaig trobar bona de veritat! :)
EliminaUna abraçada
doncs mira, no ho descarto això d'intentar-ho amb farina d'avellanes!! ha de ser ben gustosa, també! Començaré, però, per la d'ametlla tradicional, que sempre penso que m'hi he de posar, amb la tarta de Santiago que tan m'agrada i mai acabo de trobar el moment. No ho sabia, que visquessis a Suïssa!! veig que us cuideu molt bé, per allí!! I sense perdre les arrels, molt bé!! Petons
ResponEliminaFem el que podem Marina! ☺
EliminaQuina casualitat que ahir també vaig penjar la recepta de la Tarta de Santiago al blog, telepatía!! jeje És una tarta ben fácil de fer i que bona que queda,oi??? A mi a casa me l'estan reclamant!! Molts petonets
ResponEliminaSi noia, casualitats que hi ha a la vida però MOLT bé: senyal que la tarta s'ho mereix!! ;)
EliminaUna abraçada
Noia, doncs amb farina d'avellana també ha de ser molt bona, i a mi em costa molt de trobar...i això de moldre les avellanes se'm fa una mica pesat! Haig de fullejar aquest llibre de meus pre-espectacle Bulli! Petons!
ResponEliminaVeus, en això jo no tinc cap problema: la farina d'avellana (avellanes moltes) les trobes a qualsevol supermercat☺ I el llibre pre-espectacle Bulli (m'ha agradat molt això perquè jo no ho sabria definir millor jajaja) està MOLT bé i MOLTA cuina catalana i de cada dia! No vaig arribar a poder anar mai al Bulli però em sembla que m'hauria agradat més formar part del servei que no menjar el que servien als clients... ☺
EliminaPenso que amb farina d'avellana encara ha de quedar més bona que l'original, je je je...
ResponEliminaSegur que va ser tot un èxit el sopar :)
Aquests sopars Gemma sempre van bé ☺ Però amb la coca diem que van acabar MOLT dolçament jajajaja
EliminaQuina bona fila que fa Dolors! La veritat és que ja sigui amb farina d'avellanes o d'ametlla, estic segur que la teva va quedar d'allò més bona!
ResponEliminaI la presentació immillorable, jo quan la faig no hi ha manera que la creu em quedi ben dibuixada, jajaja!!
Petons!
jajajajaja Víctor això de la creu ha de ser per defecte professional: les manualitats senzilles les tinc controlades però vaja... el que compta al final és la coca i sense creu pot quedar igual de bé!
EliminaPetons
Tens rao amb avellana te que quedar boníssima!!! Però aquesta és genial !!
ResponEliminaMerci Chus!☺
EliminaAmb farina d'avellana queda més potent... l'avellana és més forta que l'ametlla però queda molt bona!!!
ResponEliminaPtnts
Dolça
Sí M Glòria, tens raó: amb l'avellana no queda igual de fina però el gust és molt més intens tot i que... no sé si estic essent obejectiva perquè les avellanes m'agraden MOLT més que les ametlles☺
EliminaDoncs la tarta de Santiago sempre son els postres que faig en els sopars improvisats, és tan fácil i tan bona, però m'has deixat de pedra amb lo de la farina d'avellana, segur que deu estar espectacular, moltes gracies per la descoberta, aquesta l'he de tastar ja que m'encanten les avellanes.
ResponEliminaSalutacions,
Sí Montse: he après la lliçò!! jajaja És que ni m'havia parat a mirar-me la recepta abans d'ara i, la veritat, vaig al.lucionar que fos així de fàcil i així de bona☺ I de res! Tot i que més que una descoberta ha estat una necessitat jajaja
EliminaJaja, aixó dels 'però' m'ha fet molta gràcia! ;-p
ResponEliminaDoncs a mi em pasa lo mateix molts cops, vull preparar les postres per a uns convidats o els meus veïns i a vegades no sé què fer...i mira que tinc una bona col-lecció de llibres i receptes guardades a l'ordinador!
Jo tampoc n'he fet mai de tarta de Santiago i mira que n'és bona!!! Ara que penso tinc una petita quantitat de farina d'ametlla a la cuina, a veure si tinc els 150g i puc fer una tarta com la teva aquest cap de setmana!
Per cert, gràcies per l'enllaç de la creu de Sant Jaume! ;-)
Un petó!